Pintant la vida de colors.

Blanc i Negre. Aquesta serà la proposta per on començar. Blanc és el inici, quan encara hem de posar colors a la nostra vida. Negre és la fi, quan ja no serveix pintar-hi més colors perquè tampoc es veuran. Per sort la vida és com un quadern de notes en blanc, que espera que l’omplim de colors cada dia. Nou dia, nova pàgina en blanc, tot net per comença de nou. I algú pensarà ...i una merda la meva llibreta doncs té les planes ja plenes d’algun que altre color. I potser alguns la tinguin ja d’algun color ben viu dels que en donen alegria del fort que han pintat en els fulls anteriors. Per la mateixa raó alguns ja els tindran marcats de colors marrons i grisos foscos, és a dir de tristor i amargor. I Alguns potser hi tindran algun estrip que va fins al final del quadern, o alguns que en tinguin rascades només algunes pàgines. Això és irrecuperable, però sempre es podrà pintar algun trocet de la pàgina. I els que ja tenen pintades, sempre podran intentar de pintar menys fort per no deixar marques en la pàgina següent. Procureu pintar colors càlids a cada pàgina, encara que sigui fluixet i en una cantonada, però deixeu marca de la vostra esperança, perquè dia a dia la pugueu anar fent gran, i al final poder pintar un gran mural a tot color.

Brindo per haver pintat una pàgina de color, ...i espero pintar-ne moltes més!

Guspires que trenquen la foscor

Aquesta és la sensació que té algú que s'ha tornat cec? que per molt que miri, no hi veu? la negror m'atemoreix, no sé què fer, si faig un pas endavant, on l'estic posant? ho he de fer a poc a poc per no fer-me mal, però tinc molta pressa per sortir d'aquí, per veure la llum, per tornar-hi a veure.

[silenci]

Ja està he fet un pas, no ha passat res, no hi ha claror, però tampoc he caigut, puc seguir endavant, però tot i la nova confiança no puc avançar endavant, sense tenir cura, perquè l'obstacle es pot trobar sempre davant meu, i com que no hi veig per adonar-me'n, he de ser molt més curós .

[silenci]

Porto ja varies passes, no sé si vaig en la direcció correcta, però noto que quelcom es belluga al voltant dels meus ulls, sembla que la opressió de la foscor disminueixi a cada passa, tot es negre però ara amb cada moviment aconsegueixo veure una guspira de llum encegadora.

[silenci]

De sobte el blanc es menja al negre, i poc a poc, el mirar donar per fruït veure-hi, no sóc cec, no tinc els ulls danyats, només era algun objecte o persona que em tapava el meu camp de visió, però no importa ara que hi veig, per fi m'ha caigut la vena que em tapava els ulls.

[alegria]

Perdut en alguna immensitat

Camp d'altes espigues,

m'envolten fins l'horitzó.

Un sol que bat les pedres,

asseca la gebrada.

M'endinso en les seves profunditats,

les olors em captiven,

els colors em sedueixen

i la vegetació em devora.

Tot creix al meu voltant,

deixant-me petit i insignificant.

El zumzeig d'una abella,

atrau la meva atenció.

Les acrobàcies d'una papallona,

la tornen a desviar.

La natura viu,

mentre jo camino.

Estic perdut,

perdut en alguna immensitat,

que m'alberga uns instants.

Una claror enlluernadora,

omple el cel de no color,

aviat baixa i s'apodera de tot,

llavors torno a la realitat.

Dibuixant l'esperança

Imatge de Jenedy Paige

Quan els porcs volin,
fantasia i realitat es fusionaran,
donant lloc a les meves esperances,
als meus desitjos,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
tot canviarà volant,
nous horitzons es visualitzaran,
noves fites, nous projectes,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
nosaltres volarem entre ells,
la felicitat s'apoderarà de tot,
el paradís ens obrirà les portes,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
el cel serà rosa,
els porcs seran els nostres deus,
i nosaltres els adorarem,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
canviaran les regles,
n'haurem d'aprendre,
haurem de canviar,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
esperança,
anhels
i èxits,
el impossible, deixarà de ser-ho.

A vegades veig quelcom de color rosa,
volant cel amunt, serà un porc?
Alguna cosa ha canviat?
Segurament ho he imaginat...
...possiblement ho he somiat.

Quan els porcs volin,
el impossible, deixarà de ser-ho.

oing!!! oing!!!

Ara vola lliure

Imatge de Michele Beaulieu dba Naquaiya

Jo tenia una bonica papallona, tancada en un pot, amb foradets per respirar. Un pot, segurament, massa petit per ella. M'agradava observar-la tot sovint. Avui l'he deixat anar, he obert la tapa. Ara vola lliure. Ha sortit de seguida i sense mirar enrere. Feia dies que no volava bé, que estava com ofegada. Ara els seus colors podran tornar a brillar sota els raigs del sol. La primavera li retornarà la vida. Ja no toparà més contra aquell vidre transparent que li barrava el pas. Ara vola lliure. Les seves ales bellugaran sense por, transportant-la per tot el món. Jo ,en canvi, només li donava la calidesa de la meva habitació. He fet el correcte, el millor per ella, però ara la trobo a faltar. Jo només esperava un adéu, en memòria dels temps passats. Però suposo que no hi ha res agrair, quan t'han tingut tant de temps atrapada. Ara vola lliure. La meva papallona. La meva fantasia. Ara vola lliure.

6 mesos

Avui fa 6 mesos i porto més d'una cinquantena de post, i encara sóc per aquí, qui ho diria? De vegades em pregunto, si val la pena seguir escrivint?

Bé, no em feu cas, que avui és un dia de celebració, i no patiu, suposo que seguiré donant la tabarra per aquí.

Fuga a Argentina

Aquí teniu un relat fictici, que ara feia temps que no escrivia, i de moment n'ha sortit un de petitonet.

Fuga a Argentina.

Un. Dos. Tres. Quatre. Cinc. Cinc germans va contar el menut. Quatre princeses i un soldadet. 'Però mama no potser que estiguessin tots dins teu', va dir el petit destronat de la casa. I no destronat un cop, no, fins a cinc vegades, i tot alhora. 'Segur que n'han agafat algun d'una altra senyora', els va fer riure a tots, metge inclòs.

Era una verdadera incògnita el comportament que tindria Marco, en front de tal invasió. Això podria ser la guerra. Els pares estaven realment preocupats. I la preocupació, no concernia només a la futura reacció del seu primer fill, sinó també a la manutenció d'un regiment, passar d'un vailet a sis, tot un equip de futbol sala amb un reserva i tot, la Marga estava desesperada, i en Pedro tot i mirar de posar serenitat, també se'l veia neguitós.

Els comptes no sortien de cap manera. Ni ajuts, ni subvencions, ni amics, ni osties..., no hi havia manera de fer-ho quadrar allò. Així que després de rumiar-ho molt detingudament van decidir tornar a Argentina. La seva Argentina materna. D'allà procedien la Margarita i en Pedro, tot i que es van conèixer i enamorar a Catalunya, ara havien d'abandonar el seu somni comú, almenys per un temps indefinit. Allà tindrien les seves famílies que almenys eren de ciutats properes. I els podrien ajudar tant econòmicament com físicament, perquè els esperava un temps d'esgotament total.

En Marco, sorprenentment, es va fer càrrec de la situació ben aviat, i lluny de fer la guitza a les seves germanes i al seu germà, per pura gelosia, es va comportar de manera increïble, com si vos un germà gran, tot i tenir cinc anyets recent fets. A més estava encantat de poder anar sovint a casa del dos avis, tant els de la mare que vivien a Quilmes, com els del pare que vivien a l'Avellaneda, dues poblacions molt properes a la gran Buenos Aires, on vivien i treballaven els pares.

Així que el temps, va semblar, donar la raó a la dura decisió de la Marga i el Pedro de tornar a Argentina. Una Argentina que van abandonar, per mirar de viure una oportunitat en un lloc nou. Mentre que la vida els retornava a la seva terra materna, per poder ajudar-los en la tasca de la paternitat i maternitat nombrosa. Tot i que en el pensament de la parella seguia havent-hi una Catalunya, que havia arrelat fort en els seus cors.

De manera que la família Cruz Ortega, va acceptar aquesta nova etapa, sense renunciar a un altre futur gir de la seva vida, marcat per el segell del destí, si més no, així ho creien ells. Qui sap si la fuga a Argentina, es convertirà de nou, en una fuga d'Argentina, el temps dirà...

FI

Va nois i noies, que algú m'expliqui què s'hi trobaran a Argentina?, segur que alguns de vosaltres hi heu estat, explique-me'n cosetes, que tant parlar d'Argentina sense haver-hi anat, m'ha entrat la curiositat.

Muralles impenetrables

Somiant despert

Ara que sembla que em serà més difícil escapar-me a viatjar per les vacances, és quan més ganes en tinc ;)

Viatger

Agafa la maleta,
per anar a fer una volteta.

Qui sap on?
París, Londres o Japó...
Las Vegas, Canadà o Rússia...
La Patagònia, Austràlia o al Sàhara...
Fred o calor, tant és...
Mallorca, Cuba o les Filipines...
Mèxic, Argentina o les Maldives...
Egipte, Senegal o les Amazones...

Agafa la maleta,
per anar a fer una volteta.

Qui sap com?
Creuer, avió o carretera...
A peu, en bicicleta o a motor...
A cavall, amb trineu o en canoa...
Per aire, terra o mar...
Escapar volant...
Fugir corrents...
O deixar el far nadant...

Agafa la maleta,
per anar a fer una volteta.

Qui sap perquè?
Per relaxar-se...
Per fer excursions...
Per descobrir...
Per veure...
Per sentir,
amb les orelles o el cor...
Per viure...

Agafa la maleta,
per anar a fer una volteta.

TRENCACLOSQUES

il·lusions i temors

Un cop més la vida ens posa en constants contradiccions. Els canvis ens fan evolucionar, a vegades endavant i d'altres enrere. Però un canvi ens aporta sempre alguna cosa. Som esponges de vivències, experiències i emocions. I personalment estic a punt de produir un canvi, i dic produir, perquè sóc jo qui el provocarà, o més ben dit l'estic provocant. És la realització d'un projecte que tenia en ment per aquest 2008 i que es materialitzarà ben aviat. Això fa que tingui unes ganes enormes de que arribi aquest dia, però per l'altra banda fa que tingui por, por dels canvis que comporta.

Una nova vida s'obre davant meu. I la començo il·lusionat i atemorit.

Contestant a la Tals

Per no embrutar el bloc de la Tals amb un comentari llarg i segurament fora de lloc, ja el poso directament a la meva paperera de reciclatge, aquí juntament amb altres forats.

Aquí pretenc comentar un post de la Tals, sota la meva opinió, la qual, està totalment exempta de saviesa en qüestió d’aquests termes (la meva opinió, no pas la Tals, s’entén, no?). Així que Tals et demano disculpes per avançat.

La veritat és que ja vaig veure el teu primer post, i vaig voler quedar-me’n al marge, que si començo a divagar no paro, i va i poses un segon post, jaja i a més ens confesses que volies provocar-nos una reacció, doncs apa tota teva ;)

Abans de dir la meva, volia llegir-me el teu treball de recerca, però no puc esperar 72 pàgines, potser més endavant la comento, ok?

Fent palesa de la meva ignorància he buscat la definició a una enciclopèdia no especialitzada, de carrer podríem dir, i he trobat el que jo tenia entès:

f 1 POLÍT Concepció imaginària d'un govern ideal.
2 Concepció d'un ideal irrealitzable.

La mort de la utopia? Envia al 5555 mort.si o mort.no ...fora bromes, la veritat és que segons la meva opinió, no hi ha debat possible, la utopia com a concepte, serà eternament viu, ja que està innat en el ésser humà el voler un ideal millor, fixar-se metes impossibles, és a dir, utopies a les quals aspirar. Si mirem la utopia com a una realitat, ja està morta abans de néixer, ja que per la seva pròpia definició, mai l’assolirem, i si l’arribem a assolir, és perquè realment no era una utopia.

Després si vols es pot concretar, parlar d’una utopia política, i parlar-ne d’una en concret, però suposo que n’hi pot haver tantes, com gent a pensar-les, si és una utopia una societat anàrquica que tothom sàpiga el que ha de fer, sense oprimir el del costat, també és una utopia un model social en què tot és igualtat i ningú vol més que el del costat, perquè tots tenim el mateix, o fins hi tot és una utopia un dictador bo, bé si bo i dictador tenen definicions oposades o antagòniques, doncs parlem d’un únic mandatari, que sap el que és correcte per tothom i així ho organitza, podria sé una figura semblant als deus de les religions. Totes elles són utopies degut a la realitat de la humanitat actual, per dir-ho d’una manera fina, tal i com estem parits, és difícil convertir en estats el models utòpics aquí descrits.

Així que crec que el concepte utopia aplicat a qualsevol cosa que no podem fer realitat, és un terme vàlid en els nostres dies i per tant ben viu. I perdona Tals si et porto la contraria jeje...

Per desgràcia, és molt difícil trobar grans pensadors, en la etapa de la història on les presses són a l’ordre del dia.

Gràcies Tals per fer-nos pensar una mica, et prometo que em llegiré el teu treball. I gràcies als demés per aguantar-me el rotllo.

Forats de colors

Meme

Ui! el meu primer meme! Gràcies Tals!

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
bres. Mi plaga es distinta de la suya y carece de nombre.

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La impressora.

3 - Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Polònia.

4 - Sense mirar, quina hora és?
Les Onze.

5 - Ara mira, quina hora és?
22:33.

6 - Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
Doncs, realment l'ordinador, perquè fa un soroll que espanta. L'hauré de jubilar aviat ;P

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Doncs no ho sé, suposo que hi ha dies que moltes hores... i segons com s'entengui la pregunta, doncs dies i tot jeje sóc molt rebuscat, ho sé...

8 - Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?
Llegint, mirant la tele i xerrant amb lla familia.

9 - Què portes posat ara mateix?
Jersei de llana i a sota una samarreta màniga llarga. Uns pantalons de xandall i a sota slips ;b Mitjons d'esport i sabatilles estil de les típiques nòrdiques, però de la competència.

10 - Vas somiar ahir?
Segurament si, però no tinc del tot la certesa.

11 - Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
No ho recordo, però fa poc estava estirat al mig de la cuina ensumant la olor de les gambes que s'està foten el veí, i la meva mare m'ha enganxat, ha durat una miqueta, però poc, si m'agafa de veritat puc estar molta estona.

12 - Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
Prestatgeries on s'hi recolzen treballs manuals de petit i un escut d'armes del meu primer cognom, la orla de la uni, un mirall, uns penjadors, encara espereu més? això que és l'habitació petita de la casa.

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Potser l'estrany és no veure'n cap, ja que últimament em sorprenen forces coses, si em sorprenen és que són estranyes?

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Doncs la de l'altre dia de la tele 3, Constantine.

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Suposo que moltes coses, l'important, és com i amb qui repartiria el que comprés.

16 - Alguna cosa sobre tu:
Ui, doncs si vull conservar el d'anonymous...la pregunta té trampa, jeje El que si que puc dir, és que sóc algú, que ha descobert que li agrada escriure, fins ara ho feia i ho trencava i des de fa uns 3 mesos que ho publico aquí, i des de fa uns 7 o 8 que guardo el que escric. Un tipus bastant raret.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Mirar d'arreglar allò que no va bé, però suposo que això no deixa de banda la política, perquè la política ens contamina constantment.

18 - T'agrada ballar?
M'encanta però no en sé. Més aviat semblo un goril·la intentant fer riure a la gent que passa pel zoo.

19 - Què en penses d'en George Bush?
Doncs que ja té ous que se li doni tanta importància, és un simple mortal, i a més s'equivoca sovint. Si per mi fos s'hauria d'eliminar aquesta pregunta.

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
No ho sé, Marta, Clara, Cristina, Violeta, suposo que no ho tinc clar jeje!

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Ignasi.

22 - T'agradaria viure a l'estranger?
Sí, no crec que ho faci, perquè de moment tinc masses lligams aquí, però m'agradaria.

23 - Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Eps! noi, t'has equivocat, torna a baixar trepella!!!

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
No sé si ja tenen l'encàrrec o si són de fer-los, però aquí va:
Iruna
Alepsi
Aiguamarina
Déjà vie
Samain

Atrapat

Nota: Aquest escrit estava mig preparat abans de marxar a Amsterdam, però amb el blocaire invisible, el viatge i les festes, doncs no l'havia publicat, i després ja no em va semblar adequat, però suposo que si ara veig les coses amb més optimisme, potser és per l'energia i la determinació que vaig mostrar al final de l'escrit, per això m'he decidit a publicar-lo, potser també donarà ànims a qui necessiti una empenteta.

Preparant el 2008.

Una petita crítica, a la vida en general. Una gran lluita interna. I alguns bons propòsits, per al nou any que comença.

Imatge d'una tal Jenedy Paige.
Espero que em perdoni per utilitzar el seu art.

Atrapat

Sóc una ombra del que era…
Sóc un presoner del que sóc...
Sóc una nosa del que vull ser...

Aiiiii!
M’he clavat la ploma estilogràfica.
Me l’he clavat directe al cor.
La sang regalima en la punta.
L’espolso delicadament.
Que només en quedi la suficient per poder escriure.
El que he d’escriure, només es pot fer amb sang.
Amb sang pura.
La que brolla del meu cor.
Els dits es mouen i la mà els segueix.
La paret blanca, és plena de taques vermelles.
Però es pot llegir alguna cosa.
No és el que estava pensant.
No és el que volia dir.
Però les extremitats... no m’han fet cas.
He escrit... Han escrit... ATRAPAT.
Cloc!
Caic a terra.
Inconscient.
Sense forces.
Sense esperances.
Sense vida.
...
No sóc pas mort.
Això no acaba aquí.
M’aixeco.
Les meves mans esborren el que han escrit.
La paret és un gran mural vermell.
No s’hi pot llegir res.
Tot és confós, abstracte.
Que es prepari el món.
Perquè no em coneix.
Mil vegades em doblegarà la vida.
Però mil UNA vegades, no em podrà tòrcer.
Estic preparat per afrontar qualsevol cosa.

No sóc una ombra del que era…
No sóc un presoner del que sóc...
No sóc una nosa del que vull ser...

NO EM DEIXARÉ ATRAPAR!

Deduccions

Ja és aquí, el blocaire invisible és a la cantonada, però ben amagat, perquè tot i que treu el cap, encara no l'he enxampat. Els instints, que algú diu que són tant marins, i algunes gotetes d'aigua, m'indiquen que és l'Aigua marina. El perquè d'aquestes sensacions ni jo mateix les conec. He passejat per els blocs de la gent. Déjà vieeee!!! vaja cagada no? ara ja sé que no ets tu. La Joana ho ha posat molt fàcil, tot i que crec que el seu amic no figura a la llista de l'Alepsi. Certes pistes musicals, m'indicaven que potser la gospeliana Alepsi, hi estava darrera, però després de que el meu blocaire invisible va confessar-me que no canta per no molestar als veïns, he pensat ...això és una pista?? si fos així vol dir que forma part de la élite formada per les histories veïnals. Així que he anat porta per porta, recorrent tota l'escala, resultat: cap de revelador, però si que han caigut algunes opcions. No entro en el sexe del Veí sóc massa mascle :D No pot ser en Clint, perquè fa poquet que ens llegim, si m'ha arribat a llegir mai ;) , les noies de l'escala anteriorment descartades... i així uns quants més, per tant tot em porta cap al Gatot de l'edifici :P

Així què faig? faig cas al instint? o a les deduccions? o potser no n'hauria de fer cas ni a un ni al altre, vosaltres que en penseu?

Aigua marina o Gatot o Invisible(de veritat) ???

Doncs això és el que tenia pensat penjar ahir, però una nova pista, i un concertillo d'última hora, van fer que no pengés res.

De la nova pista n'extrec que és una veterana del joc, que l'any passat la van descobrir abans d'hora. El que deixa fora de joc al meu instint ja que l'Aigua marina és una novata :) i al Gatot, per ser gatot i no gateta :( Per tant és l'Invisible, de veritat.

Vaja, perdut una altra vegada, torno a la recerca per la blogosfera.

Pobreta Alepsi, l'han tornat a descobrir, però aquest cop ha aguantat fins l'últim dia, a la tercera va a la vençuda Alepsi, ànims! jeje

(...i si la cago ...em retiro ;D)

______________________

Ara una pista, a quí li faig jo, com que ha estat amagat tots aquests dies, aquesta segona pista és totalment reveladora tenint en compte la primera.

I era una pista. Massa evident, massa fàcil.
I era un... escriptor anònim.

Déjà vie no diguis res... jeje

Aquest cop l'únic que ha de fer, és treure al cap en el meu bloc i llegir-me :_(

El temps passa volant

Tic tac
Avui he decidit fer-ho.
Sí avui ho faig.
Bé, millor demà que estic més lliure.
Sí, sí demà ho encarrego, que encara tinc temps.
Així també em sortirà més barat.
I tindré un munt de temps per organitzar el viatge.
...
Tic tac
Ostres, em falta roba de temporada.
Ja està viatge encarregat.
No hi ha marxa enrere.
Hauré d’anar de compres.
Demà m’acosto al centre comercial.
...
Tic tac
Que maques les sabates noves.
Com m’he firat.
Ara només falta, fer el itinerari turístic.
Museus i parcs botànics.
...
Tic tac
No em decideixo, quantes coses a visitar.
Reviso bitllets, reserves i caducitats dels documents.
Busco la targeta menys utilitzada aquest més, per endur-me-la.
...
Tic tac
He de fer-me la maleta.
Preparar la càmera digital, que l’altre és massa bona.
...
Tic tac
Ja sóc a l’aeroport.
...
Tic tac
...
Tic tac
Tic tac
Tic tac
...
merdaaaaaaa!!! ja ha passat!!!

Prova de vídeo

A veure que tal es veu ;)

- sense títol -

La Iruna m'ha cedit el títol del seu bloc per posar-lo en aquest poema. Per tant la cosa queda així:

Batecs del temps

El cor batega,
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.

Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.

Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.

Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.

Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.

…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…

Sola

El cos nu. La pell seca. Els cabells llargs. El sofà de pell. Mitja claror. Espelmes cremant. Una llàgrima neix. Jo no hi sóc. Ulls clars. Mel als llavis. Maduixes a la taula. Cava a la copa i música celestial. Al mirall veus un àngel, ...sí ...ets tu. Jo no hi sóc. Arracades daurades i anell de robí. Llençols de seda blanca i coixins vermells. Picardies negres a la cadira i foc a la ment. La finestra oberta i l’aire juga amb les cortines. Jo no hi sóc. La llàgrima s’escola galta avall. Entra una brisa fresca. T’agafa fred. La pell de gallina. T’incorpores. Jo no hi sóc. La llàgrima deixa el coll per enfilar-se al pit. La mirada perduda i la ment en blanc. Tanques els ulls. La son et crida. I els somnis t’esperen. La mitjanit és a la cantonada. La llàgrima reposa uns instants en el teu mugró, per saltar cap a la panxeta llisa i suau. Jo no hi sóc. Et deixes caure. El matalàs és tou, esmorteeix la teva caiguda. Just en el moment en què la llàgrima es perd entre les teves cames. Una escalfor recorre el teu cos sencer. La llàgrima ha arribat al seu final ...i jo no hi sóc. Tapa’t que no et refredis. Dorm tranquil•la. No ploris. Tornaré.

Reeditat per afegir aquesta cançó, seguint els consells de Sense nom, que creu que el relat guanya si el llegeixes escoltant música.