22 de febrer del 2008

TRENCACLOSQUES

13 comentaris:

iruNa ha dit...

Molt xula la imatge però... a què et refereixes? Com que no dius res... dedueixo que deixes el post orfe de context perquè nosaltres en poguem fer la interpretació.
A mi m'has fet pensar en els trencaclosques que tots tenim al cervellet... en totes aquelles peces de nosaltres mateixos que hem d'anar col·locant al seu lloc al llarg de tota una vida... i en lo complex que pot arribar a ser aquest procés. I de fet, ara que m'hi fixo millor,la paraula en sí ja ho diu tot... trenca-closques, és a dir, et trenques la closca (cap) per resoldre ves a saber què... potser la conclusió és que pensem massa i ens trenquem el coco gratuïtament?
Ui.. val més que no tornis a fer un post tant obert que ja veus que sinó jo m'embalo!!! jeje
una abraçada!

samain ha dit...

Trencaclosques: per jugar, per pensar, per distreure's, per concentrar-se, per gaudir, per patir, per voler, per desitjar, per somiar, per divagar, per pensar,... per trencar-se, al cap i al fi, la fina closca que tots tenim, que tots patim, que tots ens fem... Obert, massa obert, per una tarda de diumenge amb cel enteranyinat i polsims de neu a la cara nord de certa muntanya!
;)

Alepsi ha dit...

Es tracta d'endevinar quin edifici s'amaga rere el trencaclosques? Que és casa teva? xDDDD

[anonymous writer] ha dit...

Jeje quina polèmica ;)

No era la meva intenció fer-vos pensar tant, simplement em trobava davant el photoshop i en va sortir això, tenia ganes de fer alguna composició.

Però si li he de donat un sentit, suposo que significa, que la vida és un gran puzle, i hi anem encaixant peces, unes ens costen més que d'altres, però al final som tot allò que hem pogut encaixar. Alguns tindran el puzle acabat i ben encaixat, d'altres estarà inacabat, perquè els hi faltarà alguna peça, i d'altres potser li sobraran peces... qui sap...però mentre tinguem temps seguirem movent i col·locant peces.

Gràcies Iruna, Samain i Alepsi per dir la vostra!!

Anònim ha dit...

Caram... quina reflexió més profunda. De fet, fa temps q voltejo pel teu blog i penso q tot el q escrius és molt i molt interesant. De debó ;-)

I si es pot preguntar... ¿com tens tu el teu puzzle?

Déjà vie ha dit...

la vida es un trencaclosques marevellos o desastros, dpen dl moment, pero sense oblidar q sempre hi ha la peça q encaixa nomes cal q la busquis sota el sofà. ;)

[anonymous writer] ha dit...

Gràcies, Charlotte!!

Pel que fa al meu puzle, està inacabat. I a part de peces sense importància que manquen, actualment tinc 2 peces clau a les mans, una que veig clar on encaixa i molt aviat la col·locaré, i l'altra tot hi que semblava encaixar a la perfecció, per moltes voltes que li dono no entra. Així que millor que la deixi a la taula i n'agafi una altra, tot i que crec que és una peça del meu trencaclosques, espero que no s'hagi colat d'un altre puzle ;)

Veus Déjà vie, i jo pensant que tenia totes les peces sobre la taula :D

Anònim ha dit...

Espero q aquesta peça q no entra no sigui pas el nou projecte del q tan il.lusionat en parlaves ara fa uns dies.

Tu vas dir "hi anem encaixant peces, unes ens costen més que d'altres". Jo penso que quan una peça no entra és bo deixar-la romandre un temps sobre la taula i intentar-ho més tard. Encara q a vegades ens capfiquem massa en q una ha d'entrar i erre que erre...

La vida és un puzzle sense acabar, sempre queden peces estraviades, malmeses o que, sencillament, no han volgut entrar.

[anonymous writer] ha dit...

Charlotte, la peça del projecte és la que col·locaré aviat.

L'altra peça si no vol entrar, no la forçaré, no es tracta de trencar-la només pel fet de voler que encaixi. Si forma part d'aquest puzle, ja li trobaré un altre forat, i sinó... doncs al final sobrarà una peça.

Gràcies pels comentaris!

Anònim ha dit...

Gracies a tu per tot el q escrius

I sort amb el teu puzzle

Alepsi ha dit...

Ah mira... què bàsica sóc, jo! xDDDDDD

Veus? M'ha agradat la reflexió que hi ha darrera la imatge, sí senyor... jo ara estic posant-hi peces importants al meu puzzle... m'agrada la metàfora...

iruNa ha dit...

Jo crec que mai acabarem d'unir totes les peces del nostre puzzle vital... és una feina que porta tota una vida (i els que creuen en la resurrecció et diran que més d'una)
El que hem de procurar és que les peces que aconseguim encaixar ens acompanyin sempre i que les que no entrin de cap manera desapareixin.
Espero que el teu puzzle de mica en mica es vagi construint...
una abraçada!

[anonymous writer] ha dit...

Gràcies, Charlotte!

Jeje Alepsi, a vegades és bo no donar-hi tantes voltes ;P Suposo que unes de les peces són els estudis ben acabats, la nova feina, ja ens comentaràs alguna coseta de les altres peces...

Iruna, el més important és tenir peces per anar movent i col·locant. Espero que tinguis sort al construir el teu puzle.