El cos nu. La pell seca. Els cabells llargs. El sofà de pell. Mitja claror. Espelmes cremant. Una llàgrima neix. Jo no hi sóc. Ulls clars. Mel als llavis. Maduixes a la taula. Cava a la copa i música celestial. Al mirall veus un àngel, ...sí ...ets tu. Jo no hi sóc. Arracades daurades i anell de robí. Llençols de seda blanca i coixins vermells. Picardies negres a la cadira i foc a la ment. La finestra oberta i l’aire juga amb les cortines. Jo no hi sóc. La llàgrima s’escola galta avall. Entra una brisa fresca. T’agafa fred. La pell de gallina. T’incorpores. Jo no hi sóc. La llàgrima deixa el coll per enfilar-se al pit. La mirada perduda i la ment en blanc. Tanques els ulls. La son et crida. I els somnis t’esperen. La mitjanit és a la cantonada. La llàgrima reposa uns instants en el teu mugró, per saltar cap a la panxeta llisa i suau. Jo no hi sóc. Et deixes caure. El matalàs és tou, esmorteeix la teva caiguda. Just en el moment en què la llàgrima es perd entre les teves cames. Una escalfor recorre el teu cos sencer. La llàgrima ha arribat al seu final ...i jo no hi sóc. Tapa’t que no et refredis. Dorm tranquil•la. No ploris. Tornaré.
Reeditat per afegir aquesta cançó, seguint els consells de Sense nom, que creu que el relat guanya si el llegeixes escoltant música.
