29 de desembre del 2007

Acomiadant el 2007.

Sembla que toca fer balanç de l'any que acaba, per això en faré un petit comentari, tot i que l'important és preparar-se per viure el nou any 2008.

El 2007 no serà un any fàcil d'oblidar. Almenys a nivell personal, no pas mundial, que aquests ja es comenten en altres llocs. El meu ha sigut un any carregat d'emocions. Un any molt sentimental. Un any ple de contrastos, amb coses molt positives i coses molt negatives. Un any realment viu, en el que han passat moltes coses. He conegut molta gent nova i cultures diverses (incloent la gent de la blogosfera). He fet petits viatges per gaudir i grans viatges interiors per resituar-me. Així que acabo l'any amb la preparació d'alguns projectes, que implicaran canvis importants en la meva vida.

Així que el 2008 es preveu un any entretingut. ;b

Desitjo a tothom, un bon any 2008 i que superi el 2007 en tot, i si en algunes coses és impossible superar-les, doncs que les mantingui.

Salut i peles (que es noti que sóc Català!).

28 de desembre del 2007

Innocent, innocent!

Innocent, innocent!
Què portes a l'esquena?
res no hi porto, que m'hi veus?
una personeta de paper
apa! quan de vi!
ni una sola gota ...avui
doncs les ulleres t'has de graduar...
i tu els amics has de canviar
i perquè?
perquè no et volen pas bé
quines coses de dir
quines coses de fer
no em prenguis més el pèl
però si ja te t'han pres tot
tanoca
(rialles)
(seny frunzit)
mira la llufa
...la mare que els va parir!
innocent, innocent!

27 de desembre del 2007

Ja torno a ser aquí !


Perdoneu el silenci, però he estat de viatge i sense internet, però ja torno a ser aquí. De moment us deixo unes imatges força nadalenques i ideals per aquests dies.



21 de desembre del 2007

Regal


El primer és el primer... una miqueta de música per animar la situació...



Hola! Per fi arribat el dia! El dia de descobrir l’amic invisible. Doncs bé, fora giravoltes que ja tenim ganes d’anar al gra... Doncs jo sóc l’amic invisible de Athaelion.

El bloc de Relats conjunts, em va donar la oportunitat de conèixer gent nova. I la veritat és que m’hi heu acollit molt bé. Llavors l’Alepsi ha muntat de nou aquesta iniciativa, que sincerament, tenia el meus dubtes sobre la seva eficàcia, però veien els de l’any anterior em vaig animar a participar. I la veritat, és que ha sigut molt divertit fer-ho, m’alegro d’haver-me decidit.

En el sorteig em va tocar l’Athaelion, ui!! Aquest no el conec, doncs res, em va tocar investigar una miqueta per mirar de conèixer més d’ell, però últimament ha estat fora de línia, així que m’he limitat a remenar-li el bloc, i fer una mica el tafaner. I he pensat que tot i la distància i els medis, podria mirar de regalar-li quelcom que sigui un record durador i útil. Així que amb una mica de col•laboració de part teva. Tindràs un punt de llibre casolà. Només cal que imprimeixis les dues cares del punt, retallar-les, enganxar-les i plastificar-les ...i ‘voilà’ ja tens el teu punt de llibre.

Ah!! Aquest no és un punt de llibre qualsevol, aquest és un punt màgic, no és un punt per posar només un llibre, que també, és un punt per posar en la vida. En aquells moments de la vida en que siguis feliç, posa-hi aquest punt, així quan tinguis moments no tant bons, podràs estirar del punt i retornar per uns moments a allò que tant feliç et feia, i recordar-ho uns instants, així podràs retornar a la realitat amb les forces renovades.

Espero que t’agradi :D

(clicar imatge per fer gran i poder imprimir-los)

Per davant...



Per darrera...


...del teu blocaire invisible anonymous witer!

20 de desembre del 2007

Deduccions


Ja és aquí, el blocaire invisible és a la cantonada, però ben amagat, perquè tot i que treu el cap, encara no l'he enxampat. Els instints, que algú diu que són tant marins, i algunes gotetes d'aigua, m'indiquen que és l'Aigua marina. El perquè d'aquestes sensacions ni jo mateix les conec. He passejat per els blocs de la gent. Déjà vieeee!!! vaja cagada no? ara ja sé que no ets tu. La Joana ho ha posat molt fàcil, tot i que crec que el seu amic no figura a la llista de l'Alepsi. Certes pistes musicals, m'indicaven que potser la gospeliana Alepsi, hi estava darrera, però després de que el meu blocaire invisible va confessar-me que no canta per no molestar als veïns, he pensat ...això és una pista?? si fos així vol dir que forma part de la élite formada per les histories veïnals. Així que he anat porta per porta, recorrent tota l'escala, resultat: cap de revelador, però si que han caigut algunes opcions. No entro en el sexe del Veí sóc massa mascle :D No pot ser en Clint, perquè fa poquet que ens llegim, si m'ha arribat a llegir mai ;) , les noies de l'escala anteriorment descartades... i així uns quants més, per tant tot em porta cap al Gatot de l'edifici :P

Així què faig? faig cas al instint? o a les deduccions? o potser no n'hauria de fer cas ni a un ni al altre, vosaltres que en penseu?

Aigua marina o Gatot o Invisible(de veritat) ???

Doncs això és el que tenia pensat penjar ahir, però una nova pista, i un concertillo d'última hora, van fer que no pengés res.

De la nova pista n'extrec que és una veterana del joc, que l'any passat la van descobrir abans d'hora. El que deixa fora de joc al meu instint ja que l'Aigua marina és una novata :) i al Gatot, per ser gatot i no gateta :( Per tant és l'Invisible, de veritat.

Vaja, perdut una altra vegada, torno a la recerca per la blogosfera.

Pobreta Alepsi, l'han tornat a descobrir, però aquest cop ha aguantat fins l'últim dia, a la tercera va a la vençuda Alepsi, ànims! jeje

(...i si la cago ...em retiro ;D)

______________________


Ara una pista, a quí li faig jo, com que ha estat amagat tots aquests dies, aquesta segona pista és totalment reveladora tenint en compte la primera.

I era una pista. Massa evident, massa fàcil.

I era un... escriptor anònim.

Déjà vie no diguis res... jeje

Aquest cop l'únic que ha de fer, és treure al cap en el meu bloc i llegir-me :_(

15 de desembre del 2007

Més música ...


Així és... més música. Què és un matí sense música? doncs no ho sé, no m'agradaria comprovar-ho, el meu matí ha començat! Bon dia!!


SeeqPod Music beta - Playable Search

14 de desembre del 2007

Motxilla Faifocs v.1 (beta)


Nooo!!!! Que no sóc pas piròman jo!! Com si no em coneguéssiu... bé, teniu raó, la majoria no em coneix de res :D

Motxilla Faifocs versió 1, sí, 1 vol dir que n'hi haurà més... però no cal espantar-se (i beta: vol dir versió en fase de proves). Ara sí, això si que ho té, que ve incorporat amb el sistema operatiu Forats, però si el Billy ho fa, jo... perquè no? apa denuncieu-ho si voleu, valents, que per començar tindré uns anys d'avantatge, puta burocràcia pensareu, doncs sí, i teniu raó, però és el que hi ha.

Enteneu ara el tema Faifocs? doncs és possible, que de tant en tant, en provoqui algun, quan n'estigui fins les pilotes, i només per emprenyar el personal, i el més important per desfogar-me. Així que agafaré algun tema de la Motxilla i vinga a cremar.



(...la interface és una mica rudimentària, però que hi farem...)

>> MFFv1beta.exe
>> Procedeixi a la instal•lació del programa...
>> Estic d'acord amb les condicions especificades.
>> [Següent] [Cancel•lar]

>> Acceptat...
>> Instal•lant... 0%
>> ||||| 25%
>> |||||||||| 50%
>> ||||||||||||||| 75%
>> |||||||||||||||||||| 100%
>> Agafi tema de la motxilla: _
>> Ha escollit NoOigo.text
>> Cremant... 0%
>> Suposo que sóc un bon Català. Per aquestes dates posem el caganer al pessebre. Fem cagar el tió (i ens hi deixem la setmanada, i això que som garrepes). Doncs, per no ser menys, jo, avui també cago, i avui em cago amb les companyies telefòniques. La millor... cremada. Vine et done'm mòbil gratis, i una merda gratis... un any de fidelitat a la companyia, o sea se... lease al dorso (o lletra petita) un any de putades s.a. sense dret a queixar-se. A més ara ja no tenim un telefon, ara tenim una aparell de publicitat mòbil, tititit, vodafone le informa... tititit el seu banc l'hi informa que s'ha passat gastant amb la targeta... tititit Tens un missatge d'una persona que el vol coneixer, envia ok al 5555 i et posaràs en contacte amb ella... Però això que és? D'on cony treuen el meu numero? I Llavors et truquen d'altres companyies, i t'ofereixen la lluna, si mòbil nou gratis, tarifes més barates, tarifes per grups d'amics, internet, 3G (perquè vull jo 3G, si no trobo un sol G a les noies, sí, el famós punt). I llavors encara et diuen, però no veus que ets tonto si no et canvies? ...perdona m'has dit tonto? sí imbècil, que no veus que si no et canvies perds diners... i seguidament em pregunta, tens fills? doncs no, però en voldràs tenir? doncs sí algun dia... (jo flipant) ...doncs ells agrairan que comencis a estalviar... aiiii la ostia... fins aquí podíem arribar, bé, millor no hi penso més, que em posaré de mala llet, i no ho vull. Vaaaaal!!! Teniu raó, tot això, és perquè tinc mòbil i fa dies que no sona, ...que trist :( ...Penseu que és la versió beta :b
>> |||||||||||||||||||| 100%
>> Sortint...

FI.


És la meva petita creuada de David contra Goliat.



jeje sí, ja ho sé... estic fatal!!!

El temps passa volant

Tic tac
Avui he decidit fer-ho.
Sí avui ho faig.
Bé, millor demà que estic més lliure.
Sí, sí demà ho encarrego, que encara tinc temps.
Així també em sortirà més barat.
I tindré un munt de temps per organitzar el viatge.
...
Tic tac
Ostres, em falta roba de temporada.
Ja està viatge encarregat.
No hi ha marxa enrere.
Hauré d’anar de compres.
Demà m’acosto al centre comercial.
...
Tic tac
Que maques les sabates noves.
Com m’he firat.
Ara només falta, fer el itinerari turístic.
Museus i parcs botànics.
...
Tic tac
No em decideixo, quantes coses a visitar.
Reviso bitllets, reserves i caducitats dels documents.
Busco la targeta menys utilitzada aquest més, per endur-me-la.
...
Tic tac
He de fer-me la maleta.
Preparar la càmera digital, que l’altre és massa bona.
...
Tic tac
Ja sóc a l’aeroport.
...
Tic tac
...
Tic tac
Tic tac
Tic tac
...
merdaaaaaaa!!! ja ha passat!!!

13 de desembre del 2007

Sort de la música...

...sembla que he perdut les paraules, sort de la música que em salva el cul :D



"Filippo Landini: Pop alternatiu en català"

10 de desembre del 2007

Brindem...

Brindo per aquelles...


... Salut!


2 de desembre del 2007

De la bassa a l'estany

A la vora de l’estany hi havia una casa antiga, de pagès, abandonada a uns 200 metres de camí de pedretes fins arribar a l’aigua cristal•lina. I en el patí de darrera d’aquesta casa, hi havia una gran bassa d’aigua verdosa, en la que hi habitaven diverses comunitats de granotes, gripaus i demés succedanis.

La tranquil•litat era la qualitat més admirada d’aquella bassa, els dies passaven i la constància del sol afavoria la diversió cada dia. La Grogueta, era una granota molt maca, però com indica el seu nom, era una mica diferent a les seves companyes, ella tenia la pell d’aquell color grogós, mentre que la resta es diferenciaven en la diversitat de verds que posseïen. Ella sempre estava alegre i disposada a divertir-se. I tenia en el Roc el seu company ideal de jocs, amb ell sempre s’ho passava d’allò més bé. I la Pedreta era la seva millor amiga, la seva confident.

Així passaven les tardes, una darrera l’altra, en aquella bassa. Però aquella tarda canviaria la vida de la Grogueta. Una tempesta mai vista fins aleshores, va sacsejar la tranquil•litat d’aquella bassa. Per sort en la seva comunitat no va desaparèixer ningú, ni varen rebre majors desperfectes que algunes branques i branquetes fora de lloc i tot enfangat, però en altres comunitats no havien tingut tanta sort. La Grogueta es va passar diversos dies col•laborant amb les diferents comunitats per tal d’ajudar en les tasques de reconstrucció de la bassa i mirant de curar les ferides d’aquelles granotes que havien patit algun cop durant la tempesta, ja que aquesta va deixar caure tota mena d’objectes.

La veritat és que mentre feia les seves tasques de reconstrucció i curació, havia sentit repetidament un rumor força estrany. Un rumor que deia que la gran tempesta havia deixat caure un grupet estrany de granotes, vingudes de molt lluny, segons elles mateixes explicaven. Aquella nit la Grogueta no va poder dormir, estava una mica neguitosa i inquieta, va sortir a donar un passeig en la claror de la lluna, tot voltant la bassa, de sobte, es va notar força cansada i es va parar, es va seure i va contemplar el gran estany que es veia a la llunyania, pensant en aquelles granotes desconegudes vingudes de terres llunyanes, a les que encara no coneixia, però que ja la intrigaven.

El sol va començar a sortir i la Grogueta, va veure una ombra projectada des del seu darrera, això la va sobresaltar, i va fer un gir ràpid i àgil separant-se de l’ombra descoberta. El propietari d’aquella ombra, es va aixecar precipitadament i excusant-se per si havia espantat la Grogueta, aquesta mig atemorida va preguntar que què hi feia allà...

- Perdona, quan he arribat he vist una imatge encantadora, tu ... quieta i gaudint d’un sol que despuntava, acurrucada i mig adormida, i no m’he atrevit a molestar-te, he preferit observar-te i aprofitar aquesta tranquil•litat per descansar.
- Per descansar?
- Sí, la tempesta ens ha portat de ben lluny, ara estem cansats i desorientats.
- Així els rumors eren certs!
- Si els rumors parlaven de unes granotes caigudes del cel, sí eren certs, però no et pensis, no som pas déus.

I la Grogueta va començar a riure de forma escandalosa, tant, que fins i tot l’estrany no va poder contenir-se i es va apuntar a aquella festa sonora de somriures i llàgrimes, que donava el bon dia al sol que despuntava ja força alt.

De sobte un silenci. Mirades de satisfacció i curiositat.

- Hola, sóc en Blauet i vinc de força lluny, però la veritat és que ara no sabria ben bé d’on, de fet en la nostra terra no paràvem mai quiets, sempre empreníem algun viatge, però cap com aquest, sempre seguíem per la vorera propera a l’aigua.
- Hola Blauet, jo sóc la Grogueta, suposo que tu i els teus amics veniu d’algun lloc semblant a aquell estany d’allà ... -- va dir la Grogueta senyalant l’horitzó pler d’aigua. --
- Doncs sí, suposo que sí. Però la veritat, és que aquest és molt més bonic. Hi has anat mai d’excursió?

La Grogueta va abaixar el cap mig vergonyosa i negant amb el cap, haver emprés una aventura com aquella.

- Doncs estigues tranquil•la Grogueta jo et portaré d’excursió -- va dir el Blauet tot emocionat. --

Aquesta reacció va provocar en la groguenca granoteta un assentiment de cap molt i molt tímid, gaire bé molt vergonyós.

Van passar un parell de dies preparant el viatge, i acomiadant-se dels seus amics. La Pedreta i el Roc, no ho entenien i estaven quasi enfadats. Creien que el viatge era una bogeria, i a més, amb aquell desconegut? Quin bé li podria fer allò? ...li deien, però per sort la Ballarina, una altra de les amigues de la Grogueta, que estava sempre saltant i ballant per la bassa, d’aquí el seu nom, li va dir, que hi anés sense por, que segur que seria una gran aventura de la qual no se’m penediria mai, que si a ella li proposessin també ho faria. Per la seva banda en blauet també es va acomiadar dels seus amics, que van dir que ells es quedarien una temporada en aquella bassa tant acollidora.

Així la Grogueta i el Blauet es van posar en marxa. Saltant l’un al costat de l’altre fins allunyar-se a les proximitats de l’estany que es veia a l’horitzó.

FI


Nota: Prefereixo deixar-ho aquí, amb final incert, com els de la vida mateixa, que no sabem mai si seran un punt i seguit o un punt i apart en l’escriptura de la història de la nostra vida. A més, aquests finals, tenen l’avantatge de que el lector l’adequa al seu perfil, imaginant el final que n’espera. Si voleu em podeu dir quin final creieu que vosaltres viuríeu ;)

Fins aviat!!!

1 de desembre del 2007

Prova de vídeo

A veure que tal es veu ;)


Prova de só

Bona nit gent ;)