De la bassa a l'estany

A la vora de l’estany hi havia una casa antiga, de pagès, abandonada a uns 200 metres de camí de pedretes fins arribar a l’aigua cristal•lina. I en el patí de darrera d’aquesta casa, hi havia una gran bassa d’aigua verdosa, en la que hi habitaven diverses comunitats de granotes, gripaus i demés succedanis.

La tranquil•litat era la qualitat més admirada d’aquella bassa, els dies passaven i la constància del sol afavoria la diversió cada dia. La Grogueta, era una granota molt maca, però com indica el seu nom, era una mica diferent a les seves companyes, ella tenia la pell d’aquell color grogós, mentre que la resta es diferenciaven en la diversitat de verds que posseïen. Ella sempre estava alegre i disposada a divertir-se. I tenia en el Roc el seu company ideal de jocs, amb ell sempre s’ho passava d’allò més bé. I la Pedreta era la seva millor amiga, la seva confident.

Així passaven les tardes, una darrera l’altra, en aquella bassa. Però aquella tarda canviaria la vida de la Grogueta. Una tempesta mai vista fins aleshores, va sacsejar la tranquil•litat d’aquella bassa. Per sort en la seva comunitat no va desaparèixer ningú, ni varen rebre majors desperfectes que algunes branques i branquetes fora de lloc i tot enfangat, però en altres comunitats no havien tingut tanta sort. La Grogueta es va passar diversos dies col•laborant amb les diferents comunitats per tal d’ajudar en les tasques de reconstrucció de la bassa i mirant de curar les ferides d’aquelles granotes que havien patit algun cop durant la tempesta, ja que aquesta va deixar caure tota mena d’objectes.

La veritat és que mentre feia les seves tasques de reconstrucció i curació, havia sentit repetidament un rumor força estrany. Un rumor que deia que la gran tempesta havia deixat caure un grupet estrany de granotes, vingudes de molt lluny, segons elles mateixes explicaven. Aquella nit la Grogueta no va poder dormir, estava una mica neguitosa i inquieta, va sortir a donar un passeig en la claror de la lluna, tot voltant la bassa, de sobte, es va notar força cansada i es va parar, es va seure i va contemplar el gran estany que es veia a la llunyania, pensant en aquelles granotes desconegudes vingudes de terres llunyanes, a les que encara no coneixia, però que ja la intrigaven.

El sol va començar a sortir i la Grogueta, va veure una ombra projectada des del seu darrera, això la va sobresaltar, i va fer un gir ràpid i àgil separant-se de l’ombra descoberta. El propietari d’aquella ombra, es va aixecar precipitadament i excusant-se per si havia espantat la Grogueta, aquesta mig atemorida va preguntar que què hi feia allà...

- Perdona, quan he arribat he vist una imatge encantadora, tu ... quieta i gaudint d’un sol que despuntava, acurrucada i mig adormida, i no m’he atrevit a molestar-te, he preferit observar-te i aprofitar aquesta tranquil•litat per descansar.
- Per descansar?
- Sí, la tempesta ens ha portat de ben lluny, ara estem cansats i desorientats.
- Així els rumors eren certs!
- Si els rumors parlaven de unes granotes caigudes del cel, sí eren certs, però no et pensis, no som pas déus.

I la Grogueta va començar a riure de forma escandalosa, tant, que fins i tot l’estrany no va poder contenir-se i es va apuntar a aquella festa sonora de somriures i llàgrimes, que donava el bon dia al sol que despuntava ja força alt.

De sobte un silenci. Mirades de satisfacció i curiositat.

- Hola, sóc en Blauet i vinc de força lluny, però la veritat és que ara no sabria ben bé d’on, de fet en la nostra terra no paràvem mai quiets, sempre empreníem algun viatge, però cap com aquest, sempre seguíem per la vorera propera a l’aigua.
- Hola Blauet, jo sóc la Grogueta, suposo que tu i els teus amics veniu d’algun lloc semblant a aquell estany d’allà ... -- va dir la Grogueta senyalant l’horitzó pler d’aigua. --
- Doncs sí, suposo que sí. Però la veritat, és que aquest és molt més bonic. Hi has anat mai d’excursió?

La Grogueta va abaixar el cap mig vergonyosa i negant amb el cap, haver emprés una aventura com aquella.

- Doncs estigues tranquil•la Grogueta jo et portaré d’excursió -- va dir el Blauet tot emocionat. --

Aquesta reacció va provocar en la groguenca granoteta un assentiment de cap molt i molt tímid, gaire bé molt vergonyós.

Van passar un parell de dies preparant el viatge, i acomiadant-se dels seus amics. La Pedreta i el Roc, no ho entenien i estaven quasi enfadats. Creien que el viatge era una bogeria, i a més, amb aquell desconegut? Quin bé li podria fer allò? ...li deien, però per sort la Ballarina, una altra de les amigues de la Grogueta, que estava sempre saltant i ballant per la bassa, d’aquí el seu nom, li va dir, que hi anés sense por, que segur que seria una gran aventura de la qual no se’m penediria mai, que si a ella li proposessin també ho faria. Per la seva banda en blauet també es va acomiadar dels seus amics, que van dir que ells es quedarien una temporada en aquella bassa tant acollidora.

Així la Grogueta i el Blauet es van posar en marxa. Saltant l’un al costat de l’altre fins allunyar-se a les proximitats de l’estany que es veia a l’horitzó.

FI


Nota: Prefereixo deixar-ho aquí, amb final incert, com els de la vida mateixa, que no sabem mai si seran un punt i seguit o un punt i apart en l’escriptura de la història de la nostra vida. A més, aquests finals, tenen l’avantatge de que el lector l’adequa al seu perfil, imaginant el final que n’espera. Si voleu em podeu dir quin final creieu que vosaltres viuríeu ;)

Fins aviat!!!