Nit de tempesta

El llençol m'embolcalla, mentre em comprimeixo com una mongeta, i intento no marxar de la zona calenta del llit, el fred s'ha apoderat de la resta. El degoteig constant de la pluja era l'aliat del meu son. Junts m'havien endinsat en el món dels somnis, ara n'he sortit bruscament, el soroll del tro i l'incessant intermitent dels llampecs no em deixen dormir-me un altre cop. Desvetllat el meu cap no para de dona voltes, i no literalment, sinó a les cabòries que de dia a vegades aconsegueixo distreure. Llavors m'adormo del cansament quan sona el despertador.

AIXÍ... NO ES POT DESCANSAR!!!

Jejeje ho sé se, me'n va l'olla, però ja us agrada que em passi de tant en tant, oi? ;P