Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immensitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris immensitat. Mostrar tots els missatges

30 de maig del 2008

Perdut en alguna immensitat

Camp d'altes espigues,

m'envolten fins l'horitzó.

Un sol que bat les pedres,

asseca la gebrada.

M'endinso en les seves profunditats,

les olors em captiven,

els colors em sedueixen

i la vegetació em devora.

Tot creix al meu voltant,

deixant-me petit i insignificant.

El zumzeig d'una abella,

atrau la meva atenció.

Les acrobàcies d'una papallona,

la tornen a desviar.

La natura viu,

mentre jo camino.

Estic perdut,

perdut en alguna immensitat,

que m'alberga uns instants.

Una claror enlluernadora,

omple el cel de no color,

aviat baixa i s'apodera de tot,

llavors torno a la realitat.