Camp d'altes espigues,
m'envolten fins l'horitzó.
Un sol que bat les pedres,
asseca la gebrada.
M'endinso en les seves profunditats,
les olors em captiven,
els colors em sedueixen
i la vegetació em devora.
Tot creix al meu voltant,
deixant-me petit i insignificant.
El zumzeig d'una abella,
atrau la meva atenció.
Les acrobàcies d'una papallona,
la tornen a desviar.
La natura viu,
mentre jo camino.
Estic perdut,
perdut en alguna immensitat,
que m'alberga uns instants.
Una claror enlluernadora,
omple el cel de no color,
aviat baixa i s'apodera de tot,
llavors torno a la realitat.
m'envolten fins l'horitzó.
Un sol que bat les pedres,
asseca la gebrada.
M'endinso en les seves profunditats,
les olors em captiven,
els colors em sedueixen
i la vegetació em devora.
Tot creix al meu voltant,
deixant-me petit i insignificant.
El zumzeig d'una abella,
atrau la meva atenció.
Les acrobàcies d'una papallona,
la tornen a desviar.
La natura viu,
mentre jo camino.
Estic perdut,
perdut en alguna immensitat,
que m'alberga uns instants.
Una claror enlluernadora,
omple el cel de no color,
aviat baixa i s'apodera de tot,
llavors torno a la realitat.
2 comentaris:
M'encantaria poder afegir tot això que descrius, en les nostres realitats. Seria més maco, no creus? Els dies serien més atrevits i captivadors :) més màgics ;)
Un petó ben gran!
Sí Yuna, la veritat és que seria força interessant afegir en les nostres vides, algunes de les coses que imaginem.
Un petonet guapa!!
Publica un comentari a l'entrada