Una nova proposta de relats conjunts.
La Venjança del Drac
Jean Claude Marian, cuiner de l'alta societat, necessitava un plat nou e innovador per el concurs anual La cullera d'or. N'era el pentacampió i tothom esperava que ho fos un any més, i no perquè la gent l'apreciés precisament, sinó perquè cada plat que sortia d'aquella entrega de premis, era un èxit assegurat, tots els que l'envoltaven hi sortien guanyant. Econòmicament, socialment i de qualsevol de les maneres que et puguis arribar a imaginar.
Però aquest any s'acostaven les dates del concurs i cap de les proves fetes s'acostava ni de lluny a les fabuloses sorpreses d'edicions anteriors. Així que va demanar al seu pinxe, que anés a buscar algun tipus de carn nova, diferent, no provada mai i que fos exquisida. Com havia fet moltes altres vegades. Així que el pinxe va anar allà on amagava la seva màquina del temps, desconeguda per a tothom i va fer un dels seus viatges. No l'havia construït ell, ni sabia exactament com funcionava, només entrava, viatjava, es trobava en algun món estrany, hi trobava algun animal mig moribund i el portava mort al seu xef, qui explotava el tiberi de mala manera, però cuinant un plat excel·lent.
Aquest cop l'animal era immens, va tardar dies i dies, fins que va poder ficar-lo a la màquina. En arribar, de volta al seu món originari, el xef estava neguitós, emprenyat, en fi... fora de si i amb tot d'amenaces cap al seu pinxe, que li va venir a dir que li faria tallar el cap si la carn no era del millor que havia provat. Però la carn si va ser del millor, encara més, va ser la millor que mai s'havia tastat i aquest cop abundava i molt, així que va fer proves durant diversos dies fins a trobar el plat adequat per el gran dia.
Així, va arribar el dia i va presentar el que seria l'especialitat de la temporada, ja va fanfarronejar abans de començar. Així quan li va tocar el torn, va presentar molt orgullós el seu deliciós: 'Guisat de Drac amb nous a la cervesa i gelatina de sang al pebre, de guarnició'. Les reaccions van ser múltiples, des de ohhh!!, rialles i xiulets. Llavors per verificar que la carn era de drac autèntic, va destapar una plata on hi havia el cap del drac dissecat. Un silenci sepulcral va regir l'esdeveniment, fins que el jurat va donar el seu veredicte. La conclusió va ser unànime, el plat era el millor del dia, un nou premi per a Jean Claude Marian. El públic va esclatar amb forts aplaudiments. Les felicitacions li arribaven per totes les bandes.
De Sobte, el seu ajudant se li va acostar i li va xiuxiuejar, que el vehicle que utilitzava per aconseguir aquelles carns, s'havia espatllat i que no ni podria aconseguir més, així que li va recomanar que no anés dient a la gent que el plat de la següent edició seria encara millor, llavors en Jean Claude Marian es va posar vermell com un tomàquet, i va començar a escridassar al pobre pinxe, quan un moviment inadequat va tocar la plata del cap del drac i aquest va sortir volant, amb tanta mala sort, que va caure clavant les seves esgarrifoses dents, en el cap del magnífic cuiner.
Aquella va ser l'última edició de la cullera d'or, i en record al gran cuiner hi van fer un monument a la plaça principal del poble, el monument conegut per tots, com la Venjança del Drac. I on hi ha el millor restaurant del país, el del petit pinxe que s'anomena 'El drac de la plaça' on s'hi troben les millors degustacions, de carns mai provades.
I jo em pregunto: 'La màquina del temps estarà realment espatllada?'
FI.
Jean Claude Marian, cuiner de l'alta societat, necessitava un plat nou e innovador per el concurs anual La cullera d'or. N'era el pentacampió i tothom esperava que ho fos un any més, i no perquè la gent l'apreciés precisament, sinó perquè cada plat que sortia d'aquella entrega de premis, era un èxit assegurat, tots els que l'envoltaven hi sortien guanyant. Econòmicament, socialment i de qualsevol de les maneres que et puguis arribar a imaginar.
Però aquest any s'acostaven les dates del concurs i cap de les proves fetes s'acostava ni de lluny a les fabuloses sorpreses d'edicions anteriors. Així que va demanar al seu pinxe, que anés a buscar algun tipus de carn nova, diferent, no provada mai i que fos exquisida. Com havia fet moltes altres vegades. Així que el pinxe va anar allà on amagava la seva màquina del temps, desconeguda per a tothom i va fer un dels seus viatges. No l'havia construït ell, ni sabia exactament com funcionava, només entrava, viatjava, es trobava en algun món estrany, hi trobava algun animal mig moribund i el portava mort al seu xef, qui explotava el tiberi de mala manera, però cuinant un plat excel·lent.
Aquest cop l'animal era immens, va tardar dies i dies, fins que va poder ficar-lo a la màquina. En arribar, de volta al seu món originari, el xef estava neguitós, emprenyat, en fi... fora de si i amb tot d'amenaces cap al seu pinxe, que li va venir a dir que li faria tallar el cap si la carn no era del millor que havia provat. Però la carn si va ser del millor, encara més, va ser la millor que mai s'havia tastat i aquest cop abundava i molt, així que va fer proves durant diversos dies fins a trobar el plat adequat per el gran dia.
Així, va arribar el dia i va presentar el que seria l'especialitat de la temporada, ja va fanfarronejar abans de començar. Així quan li va tocar el torn, va presentar molt orgullós el seu deliciós: 'Guisat de Drac amb nous a la cervesa i gelatina de sang al pebre, de guarnició'. Les reaccions van ser múltiples, des de ohhh!!, rialles i xiulets. Llavors per verificar que la carn era de drac autèntic, va destapar una plata on hi havia el cap del drac dissecat. Un silenci sepulcral va regir l'esdeveniment, fins que el jurat va donar el seu veredicte. La conclusió va ser unànime, el plat era el millor del dia, un nou premi per a Jean Claude Marian. El públic va esclatar amb forts aplaudiments. Les felicitacions li arribaven per totes les bandes.
De Sobte, el seu ajudant se li va acostar i li va xiuxiuejar, que el vehicle que utilitzava per aconseguir aquelles carns, s'havia espatllat i que no ni podria aconseguir més, així que li va recomanar que no anés dient a la gent que el plat de la següent edició seria encara millor, llavors en Jean Claude Marian es va posar vermell com un tomàquet, i va començar a escridassar al pobre pinxe, quan un moviment inadequat va tocar la plata del cap del drac i aquest va sortir volant, amb tanta mala sort, que va caure clavant les seves esgarrifoses dents, en el cap del magnífic cuiner.
Aquella va ser l'última edició de la cullera d'or, i en record al gran cuiner hi van fer un monument a la plaça principal del poble, el monument conegut per tots, com la Venjança del Drac. I on hi ha el millor restaurant del país, el del petit pinxe que s'anomena 'El drac de la plaça' on s'hi troben les millors degustacions, de carns mai provades.
I jo em pregunto: 'La màquina del temps estarà realment espatllada?'
FI.
6 comentaris:
Ja trobava a faltar el teu relat. I és que no es pot abusar, ni en el món de la cuina, ni en la resta perquè tard o d'hora pot mossegar-te un drac! Felicitats!
Moltes gràcies Samain! Estic molt afalagat de que trobessis a falta el meu relat, gràcies de nou.
Últimament no estic molt participatiu, però relats conjunt és una bona excusa, un bon motiu, per trobar un momentet i escriure alguna cosa. Així, que tranquil·la que seguiré aportant els meus escrits, tard o d'hora ;)
Gràcies, per ser una lectora fidel!
Quina imaginació Anonymous! Un bon relat i molt original. Mala sort pel cuiner, però haver estat més humil! Que si se't pugen els fums, un drac pot acabar mossegant-te!
Gràcies Xexu! a vegades potser massa imaginació ;)
felicitats, anonymous! m'ha agradat molt! un conte al més pur estil tradicional amb moral inclosa! i he de dir que també està molt ben redactat, amb un català molt net! ostres, que bé! :)
Moltes gràcies, Núr! I més si l'afalac ve de tota una professional del Català!
Publica un comentari a l'entrada