Prova de vídeo

A veure que tal es veu ;)

- sense títol -

La Iruna m'ha cedit el títol del seu bloc per posar-lo en aquest poema. Per tant la cosa queda així:

Batecs del temps

El cor batega,
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.

Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.

Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.

Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.

Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.

…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…

Bon dia!

Els dits nerviosos i la ment confosa, aquest és el resultat de tenir una tasca. La tasca d’haver d’omplir una pàgina en blanc. Fins ara només escrivia quan es despertava aquell instint, el que fa que plasmis allò que penses, i que en el meu cas no és digne de gastar paper, ja que ningú pagarà mai per res del que escric. Però ara l’obligació fa que no tot sigui tant fluid com jo esperava, però espero i desitjo, que la rutina em doni fluïdesa. Així que avui agafaré un text de la paperera de reciclatge del meu ordinador personal. Escrit per mi, no pas per ell, tot i que si posés ho faria millor ... segur.

EL SOL, UN NOU VIATGE

El sol, el nostre estel,

estel creador de la vida,

estel creador de les ombres,

il·lumina les nostres esperances,

enfosqueix els nostres temors.

El sol surt en unes terres,

quan n'abandona unes altres,

ell mai descansa,

uns l'adoren i els altres l'odien,

quan ell només volta.

Les seves voltes ens enforteixen,

aprenem de les dues cares,

una de bona i una de dolenta,

ens convida a viatjar,

si volem seguir prop de la llum.

El sol: ... m'acompanyes o em segueixes?