La Iruna m'ha cedit el títol del seu bloc per posar-lo en aquest poema. Per tant la cosa queda així:
Batecs del temps
El cor batega,
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.
Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.
Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.
Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.
Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.
…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.
Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.
Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.
Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.
Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.
…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…
7 comentaris:
Genial!! M'he sentit molt identificada amb aquest insomni que tant bé descrius... un poema preciós, just, precís, profund i reflexiu.
I saps? m'ha fet gràcia que hagis utilitzat paraules com "batecs" i "temps"... m'han vingut ganes de robar-te el poema i posar-lo al meu bloc... jeje
Mira, et faig una proposta... ja que t'agraden els jocs: si vols jo et cedeixo el nom del meu blog com a títol al teu poema i tu em dones els drets d'autor per publicar-lo amb la teva firma... què et sembla? és que m'ha agradat mooolt... jeje
A vegades, qualsevol resposta sobra.
Sovint la gent cobarda s'amaga darrera el silenci; i és llavors quan el silenci perd totes les seves qualitats.
El silenci és relax, és font de vida, d'inspiració; és d'on surten les melodies i els ritmes musicals,... el silenci és bell. Però hi ha gent que l'assassina cruelment.
Iruna, dit i fet!! M'afalaga la proposta, i serà un honor que el meu poema porti el teu títol i que a més figuri en el teu bloc. Gràcies!
Cansada, m'encantaria poder donar-te el descans que tant necessites, a vegades les respostes no ens satisfan o ens a són insuficients, però mai sobren, per això hi ha gent que es passa la vida buscant-les. Gràcies per donar la teva opinió i espero que et passis per aquí més sovint.
Criticona, el silenci és molt complex i com vaig expressar en una altre escrit, pot tenir moltes formes, tant de positives com de negatives, suposo que hi ha moments per a tot. Gràcies per les teves opinions i per seguir participant.
Criticona...
si amb el nom ja ho dius tot.
anònim primer de tot, si llegeixes bé veuràs que no he criticat pas el post sinó certes conductes. Per mi el silenci és un gran tresor, i em fa mal com l'utilitzen certes persones.
I segon, no cal buscar recursos fàcils com el nom, jo també en podria trobar amb el teu anònim. Però no és el meu estil crear 'mal rotllos' i buscar 'maranya' i menys en blogs tan xulos com aquest ;p
Simplement només he donat la meva opinió em sembla que no he faltat a ningú, i em sembla no haver molestat a l'autor del post. (Encara que Anonymous, això de "Gràcies per les teves opinions i per seguir participant" m'ha sonat al típic paparet que et sortia de petit amb el berenar i deia 'sigue buscando')
pd- Anonymous, tu que tens tanta creativitat et podria demanar que em trobessis un altre àlies? perquè aquest veig que pot portar complicacions i no en vull. Moltes gràcies guapo!
Si us plau, no em feu això!! M'aprecio a tots els meus lectors i les seves opinions, i a vosaltres 2 que participeu, encara més. No m'agradaria que cap dels 2 deixes de passar per aquí a treure el cap, per evitar enfrontaments. Jo escric perquè gaudiu dels meus escrits (o si més no ho intento) tant com jo gaudeixo al escriure'ls, normalment són escrits que em surten del cor, i per tant són força personals, per això entenc que no tothom estigui d'acord amb mi (algun cop ;P), i puguin crear controvèrsies, per això accepto i respecto qualsevol comentari. És més, m'agrada saber el que penseu sincerament sobre tot el que escric. Però si us plau, respecteu-vos mútuament, no hi ha culpables, sinó opinions oposades, feu-ho per mi, ja que els 2 m'aprecieu, que per això esteu aquí, ...vaja suposo jeje. Espero seguir comptant amb el vostre suport i la vostra participació (i ho dic de veritat, no pas com a un paperet de les galetes xines).
Gràcies! Us espero ben aviat per aquí!! Als 2!! i a la resta també ;) (...que encara es posaran gelosos)
Publica un comentari a l'entrada