Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbó. Mostrar tots els missatges

18 d’abril del 2008

C A R B Ó

Bloc-Post 0: ACCIDENT

Jaqueta de cuir amb un anagrama força curiós brodat a l'esquena. Ros, amb tupè i puret encès, sempre entre els seus llavis carnosos. Caça-recompenses d'afició i amargat de professió. Li encanta viatjar amb motos robades, d'aquelles que calibres la potencia del seu motor per la quantitat de decibels que produeix al accelerar a fons. Aquest és Carbó, Carles Bonet, el que sempre crema. Darrera seu només hi deixa munts i munts de cendra.

Aquella tarda, anava a tota velocitat per l'autopista estatal A-15, a l'alçada de Ventfort, km. 217, variant 5, tot despistat, com sempre. Mig ressacós, mig adormit, fumant un cigarret i pensant en tot menys en la carretera. Ulls lleganyosos, amb ulleres de poc dormir, i pel que fa al seu color, el to és d'un marró intens, quasi semblant al vermell de la sang quan bull.

De sobte, per l'altre carril i en sentit contrari, un camió de gran tonatge, va passar estripant-li les enganxines, i el va desequilibrar, però en Carbó fent les mil i una, i demostrant les seves grans habilitats, tot i les deficiències físiques i mentals en les que es trobava en aquell moment, va poder controlar la moto fins aterrar violentament contra la cuneta, i anar a parar entre uns matolls força espessos i esponjosos, que li van esmorteir la caiguda.

Es va aixecar, es va espolsar, es va posar ben dret, el tio era tot classe, quin estil el malparit, i en veu alta, lentament i ben greu: '2 3 - 4 5 6 1 - 8 9 D F A' va de lletrejar la matrícula, que no va tenir temps de llegir, i seguidament va afegir: 'Aquesta me la pagarà, sigui qui digui, ...desgraciat!'

Va agafar la moto i va seguir el seu camí, en sentit contrari a la direcció del camió, tot i que semblava que clamaria venjança, aquest cop la tranquil·litat amb què s'havia pres aquell incident, no era normal en ell. Res més el va distreure fins que va arribar al bordell més conegut d'aquelles contrades, el Roques calentes. Va aparcar la moto, i es va quedar palplantat mirant en la llunyania, com si escorcollés un per un, els milers de quilometres d'aquella carretera.

...Continuarà!

17 d’abril del 2008

C A R B Ó

Bloc-Post-Pilot: 100 % C A R B Ó

zaaaaaaaaasss!!!

- Merda la maleta!!! maleït cabró!!! m'ha la robat!!!

- Collons, estaquirot!!!! doncs mou-te, a què esperes? a que es pari i te la torni perquè li dius cabró?

- No!!! Espera!!

- Com?

- Espera... que s'allunyi una mica més... i...ara!!

clic!!! ... BOOOOOOOOOM!!!

- La hòstia... l'has volat pels aires!!!

- I doncs què et pensaves... la maleta és meva, ...i sinó de ningú... ho tindràs present...?

- I tant, ...la puta!!

Llavors es van posar a caminar en silenci. Bé en silenci ells dos, perquè el centre comercial era tot un batibull. Van passar de llarg, deixant enrere el lloc de l'explosió i es van dirigir cap al subterrani a buscar el cotxe. Encara es podien sentir els crits de desesperació les sirenes i el col·lapse de cotxes intentant abandonar el centre.

Un cop dins el cotxe, va encendre un puro, tot esperant que es calmés la situació. Quan el seu company li va preguntar que què hi duia a la maleta per reaccionar així... Després d'una llarga i sonora riallada, Carles Bonet, alies el 'Carbó', va apartar-se el puro de la boca, li va clavar una mirada d'aquelles que glacen, que et deixen immòbil i cagat de por... i li va aconsellar al seu copilot, que no ho tornés a preguntar mai més si s'estimava la vida.

Mai es pregunta el contingut d'una maleta... al 'Carbó'.

...Continuarà!