Aquí teniu un relat fictici, que ara feia temps que no escrivia, i de moment n'ha sortit un de petitonet.
Fuga a Argentina.
Un. Dos. Tres. Quatre. Cinc. Cinc germans va contar el menut. Quatre princeses i un soldadet. 'Però mama no potser que estiguessin tots dins teu', va dir el petit destronat de la casa. I no destronat un cop, no, fins a cinc vegades, i tot alhora. 'Segur que n'han agafat algun d'una altra senyora', els va fer riure a tots, metge inclòs.
Era una verdadera incògnita el comportament que tindria Marco, en front de tal invasió. Això podria ser la guerra. Els pares estaven realment preocupats. I la preocupació, no concernia només a la futura reacció del seu primer fill, sinó també a la manutenció d'un regiment, passar d'un vailet a sis, tot un equip de futbol sala amb un reserva i tot, la Marga estava desesperada, i en Pedro tot i mirar de posar serenitat, també se'l veia neguitós.
Els comptes no sortien de cap manera. Ni ajuts, ni subvencions, ni amics, ni osties..., no hi havia manera de fer-ho quadrar allò. Així que després de rumiar-ho molt detingudament van decidir tornar a Argentina. La seva Argentina materna. D'allà procedien la Margarita i en Pedro, tot i que es van conèixer i enamorar a Catalunya, ara havien d'abandonar el seu somni comú, almenys per un temps indefinit. Allà tindrien les seves famílies que almenys eren de ciutats properes. I els podrien ajudar tant econòmicament com físicament, perquè els esperava un temps d'esgotament total.
En Marco, sorprenentment, es va fer càrrec de la situació ben aviat, i lluny de fer la guitza a les seves germanes i al seu germà, per pura gelosia, es va comportar de manera increïble, com si vos un germà gran, tot i tenir cinc anyets recent fets. A més estava encantat de poder anar sovint a casa del dos avis, tant els de la mare que vivien a Quilmes, com els del pare que vivien a l'Avellaneda, dues poblacions molt properes a la gran Buenos Aires, on vivien i treballaven els pares.
Així que el temps, va semblar, donar la raó a la dura decisió de la Marga i el Pedro de tornar a Argentina. Una Argentina que van abandonar, per mirar de viure una oportunitat en un lloc nou. Mentre que la vida els retornava a la seva terra materna, per poder ajudar-los en la tasca de la paternitat i maternitat nombrosa. Tot i que en el pensament de la parella seguia havent-hi una Catalunya, que havia arrelat fort en els seus cors.
De manera que la família Cruz Ortega, va acceptar aquesta nova etapa, sense renunciar a un altre futur gir de la seva vida, marcat per el segell del destí, si més no, així ho creien ells. Qui sap si la fuga a Argentina, es convertirà de nou, en una fuga d'Argentina, el temps dirà...
FI
Va nois i noies, que algú m'expliqui què s'hi trobaran a Argentina?, segur que alguns de vosaltres hi heu estat, explique-me'n cosetes, que tant parlar d'Argentina sense haver-hi anat, m'ha entrat la curiositat.
Fuga a Argentina.
Un. Dos. Tres. Quatre. Cinc. Cinc germans va contar el menut. Quatre princeses i un soldadet. 'Però mama no potser que estiguessin tots dins teu', va dir el petit destronat de la casa. I no destronat un cop, no, fins a cinc vegades, i tot alhora. 'Segur que n'han agafat algun d'una altra senyora', els va fer riure a tots, metge inclòs.
Era una verdadera incògnita el comportament que tindria Marco, en front de tal invasió. Això podria ser la guerra. Els pares estaven realment preocupats. I la preocupació, no concernia només a la futura reacció del seu primer fill, sinó també a la manutenció d'un regiment, passar d'un vailet a sis, tot un equip de futbol sala amb un reserva i tot, la Marga estava desesperada, i en Pedro tot i mirar de posar serenitat, també se'l veia neguitós.
Els comptes no sortien de cap manera. Ni ajuts, ni subvencions, ni amics, ni osties..., no hi havia manera de fer-ho quadrar allò. Així que després de rumiar-ho molt detingudament van decidir tornar a Argentina. La seva Argentina materna. D'allà procedien la Margarita i en Pedro, tot i que es van conèixer i enamorar a Catalunya, ara havien d'abandonar el seu somni comú, almenys per un temps indefinit. Allà tindrien les seves famílies que almenys eren de ciutats properes. I els podrien ajudar tant econòmicament com físicament, perquè els esperava un temps d'esgotament total.
En Marco, sorprenentment, es va fer càrrec de la situació ben aviat, i lluny de fer la guitza a les seves germanes i al seu germà, per pura gelosia, es va comportar de manera increïble, com si vos un germà gran, tot i tenir cinc anyets recent fets. A més estava encantat de poder anar sovint a casa del dos avis, tant els de la mare que vivien a Quilmes, com els del pare que vivien a l'Avellaneda, dues poblacions molt properes a la gran Buenos Aires, on vivien i treballaven els pares.
Així que el temps, va semblar, donar la raó a la dura decisió de la Marga i el Pedro de tornar a Argentina. Una Argentina que van abandonar, per mirar de viure una oportunitat en un lloc nou. Mentre que la vida els retornava a la seva terra materna, per poder ajudar-los en la tasca de la paternitat i maternitat nombrosa. Tot i que en el pensament de la parella seguia havent-hi una Catalunya, que havia arrelat fort en els seus cors.
De manera que la família Cruz Ortega, va acceptar aquesta nova etapa, sense renunciar a un altre futur gir de la seva vida, marcat per el segell del destí, si més no, així ho creien ells. Qui sap si la fuga a Argentina, es convertirà de nou, en una fuga d'Argentina, el temps dirà...
FI
Va nois i noies, que algú m'expliqui què s'hi trobaran a Argentina?, segur que alguns de vosaltres hi heu estat, explique-me'n cosetes, que tant parlar d'Argentina sense haver-hi anat, m'ha entrat la curiositat.
