Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto. Mostrar tots els missatges

20 de gener del 2008

Meme cos

Agafant el relleu que ha passat la Déjà vie, faig el meme del cos, que consisteix en escriure's alguna cosa en alguna part del cos. Com que no tinc la panxeta llisa de la Kena i tampoc tinc a qui insinuar vine aquí (..sabent del cert, que acudirà ;P) com la Déjà vie. Doncs he posat un botó de power en el meu canell, fent una mica de composició, per fer-ho més atraient. Que creieu que engegar el botonet?


Passo el testimoni, a tots aquells que vulguin aportar una nova visió, al final podrem fer una composició d'un cos sencer :D

4 de gener del 2008

3 mesos

Avui aquests forats fan 3 mesos, i volia celebra-ho amb vosaltres, que mica a mica els aneu omplint d'il·lusió, saviesa, companyia, esperança, diversió i moltes més coses.



Ja ho sé no tinc espera a fer l'anyet, però és que encara queda molt!!

Per celebrar-ho, publico en format d'índex el meu conte, més conte, per dimensions, temps i esforç... Així de pas facilitaré la seva lectura per apartats :D

Gràcies per ser aquí!

I donarem una mica de color, amb un treball manual de quan era petitet, que l'altre dia el mirava, el volia penjar, però no hi tenia cabuda per un post ell solet jeje així que em sembla que aquí encaixa una mica, potser per la semblança de la noia, amb la Gwen que jo imagino, o potser per l'amor impossible, àngels i dimonis, gats i rates o gates i ratolins, qui sap ;P


10 de desembre del 2007

Brindem...

Brindo per aquelles...


... Salut!


19 d’octubre del 2007

Qui sóc ?



Qui sóc? Em desperto en una habitació fosca, centenars com jo dormen amb mi. Sóc una més, totes encaixades en les nostres fustes de dormir. Sota la aparent semblança, tenim les nostres diferencies. Colors i olors ens etiqueten. Reduint les coincidències. Però tot i així, no sóc única.

Qui sóc? Estic en venta? De tant en tant m'observen, m'agafen per acostar-se i olorar-me. Alguns més impertinents fins hi tot em sacsegen. Com si m'estiguessin avaluant. Tot aquest ritual em mareja. Jo necessito, tranquil•litat, repòs. La majoria són tant mal educats que no paren de preguntar-me l'edat. Què cony els importa a ells!

Qui sóc? Tant important és el meu origen? Tafaners! Si total jo sóc de camp de tota la vida. No estic còmode en aquesta nau amuntegada amb totes les altres, tant juntes que no podem ni respirar. A més aquesta barreja d'olors, algunes sembla que faci anys que no es netegen, totes plenes de pols.

Qui sóc? Tant ben perfumada, sempre disposada anar a gales, dinars o sopars. Sempre estic de festa. I no només això, sóc l'ànima de la festa. Amb mi la gent no pare de riure. Pel meu gust, alguns es passen de tant que riuen, després marxen cap al lavabo avergonyits del seu comportament.

Qui sóc? Estic indignada, avui un home ha demanat el meu preu. Què s'ha pensat. Jo no estic en venta. Jo no sóc d'aquestes. Jo només vaig a sopar en taules de bons restaurants o de gent adinerada. Jo tinc el meu 'Caché'. Però va i el meu pare li diu que són 150€.

Que són 150€? Ara ja sé qui sóc, sóc una ampolla de vi de les bones. Bufff això si que és sort... podria ser un cartró de Don Simón.

14 d’octubre del 2007

Gaudir dels moments.

Assegut a les roques de l’espigó mirant la immensitat del mar. La immensitat de blaus crespats d’ones blanques. Les ondulacions constants de l’aigua dels meus peus fins a l’horitzó. La calma s’apodera de tot allò que m’envolta, tot es transforma per inundar-me d’una pau interior. La tranquil•litat regna durant uns minuts. Tot s’atura.

Després tot segueix on era.