
Qui sóc? Em desperto en una habitació fosca, centenars com jo dormen amb mi. Sóc una més, totes encaixades en les nostres fustes de dormir. Sota la aparent semblança, tenim les nostres diferencies. Colors i olors ens etiqueten. Reduint les coincidències. Però tot i així, no sóc única.
Qui sóc? Estic en venta? De tant en tant m'observen, m'agafen per acostar-se i olorar-me. Alguns més impertinents fins hi tot em sacsegen. Com si m'estiguessin avaluant. Tot aquest ritual em mareja. Jo necessito, tranquil•litat, repòs. La majoria són tant mal educats que no paren de preguntar-me l'edat. Què cony els importa a ells!
Qui sóc? Tant important és el meu origen? Tafaners! Si total jo sóc de camp de tota la vida. No estic còmode en aquesta nau amuntegada amb totes les altres, tant juntes que no podem ni respirar. A més aquesta barreja d'olors, algunes sembla que faci anys que no es netegen, totes plenes de pols.
Qui sóc? Tant ben perfumada, sempre disposada anar a gales, dinars o sopars. Sempre estic de festa. I no només això, sóc l'ànima de la festa. Amb mi la gent no pare de riure. Pel meu gust, alguns es passen de tant que riuen, després marxen cap al lavabo avergonyits del seu comportament.
Qui sóc? Estic indignada, avui un home ha demanat el meu preu. Què s'ha pensat. Jo no estic en venta. Jo no sóc d'aquestes. Jo només vaig a sopar en taules de bons restaurants o de gent adinerada. Jo tinc el meu 'Caché'. Però va i el meu pare li diu que són 150€.
Que són 150€? Ara ja sé qui sóc, sóc una ampolla de vi de les bones. Bufff això si que és sort... podria ser un cartró de Don Simón.