19 d’octubre del 2007

Qui sóc ?



Qui sóc? Em desperto en una habitació fosca, centenars com jo dormen amb mi. Sóc una més, totes encaixades en les nostres fustes de dormir. Sota la aparent semblança, tenim les nostres diferencies. Colors i olors ens etiqueten. Reduint les coincidències. Però tot i així, no sóc única.

Qui sóc? Estic en venta? De tant en tant m'observen, m'agafen per acostar-se i olorar-me. Alguns més impertinents fins hi tot em sacsegen. Com si m'estiguessin avaluant. Tot aquest ritual em mareja. Jo necessito, tranquil•litat, repòs. La majoria són tant mal educats que no paren de preguntar-me l'edat. Què cony els importa a ells!

Qui sóc? Tant important és el meu origen? Tafaners! Si total jo sóc de camp de tota la vida. No estic còmode en aquesta nau amuntegada amb totes les altres, tant juntes que no podem ni respirar. A més aquesta barreja d'olors, algunes sembla que faci anys que no es netegen, totes plenes de pols.

Qui sóc? Tant ben perfumada, sempre disposada anar a gales, dinars o sopars. Sempre estic de festa. I no només això, sóc l'ànima de la festa. Amb mi la gent no pare de riure. Pel meu gust, alguns es passen de tant que riuen, després marxen cap al lavabo avergonyits del seu comportament.

Qui sóc? Estic indignada, avui un home ha demanat el meu preu. Què s'ha pensat. Jo no estic en venta. Jo no sóc d'aquestes. Jo només vaig a sopar en taules de bons restaurants o de gent adinerada. Jo tinc el meu 'Caché'. Però va i el meu pare li diu que són 150€.

Que són 150€? Ara ja sé qui sóc, sóc una ampolla de vi de les bones. Bufff això si que és sort... podria ser un cartró de Don Simón.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment brillant.

Trobo q és un relat directe i amb molta força.

I q dir del títol: breu i concís. Directe i enigmàtic. Simple i a la vegada infinitament complicat...

"Qui sóc?" algo q moltes persones ens preguntem una i altra vegada. Potser avui ens sentim poderosos, capaços de menjar-nos el món i, al despertar un nou dia, tot el q sentiem s'ha esvaït, tot ha canviat... en qüestió de segons res és com era... Però tot té un pq, un pq q hem de saber trobar.

Espero q continuis escribint durant molt de temps...

Firma: jo.

[anonymous writer] ha dit...

Gràcies jo!!!(jeje sembla que parli amb mi mateix ;P)

Quins pensaments més profunds, no sé si el meu relat diu tant. Però la veritat és que cada escrit surt de dins meu. El que deu fer que cada lector el posi dins seu.

Gràcies per expressar el que sents, sempre són importants nous punts de vista.

Espero que tots trobem aquells perquès que cerquem.

Desitjo veure't per aquí força sovint Jo. Fins aviat!

Anònim ha dit...

Ei, a veure si renovem!!!
que jo sóc de les que no dormo esperant una nova entrada i ja porto una setmana sense dormir!

Amb carinyu, la criticona ;p

[anonymous writer] ha dit...

Ok,ok!!

Perdoneu, ja veig que tinc deures per fer jeje

És que la musa m'havia agafat vacances ;P

Espero no feu-se esperar gaire, bye!