4 d’octubre del 2007

Aquí va ... primer escrit que publico...

Fènix: La importància i la necessitat d’un símbol.

Ales incandescents, bec afilat, desplegament majestuós, vol acrobàtic, reneix de les seves cendres. Au salvatge, enigmàtica i admirada. Dóna vida a llegendes i fantasies, a il·lusions i esperances. Vola lliure i és esclava del seu poder. Vermell, groc, taronja o daurat intenten definir-lo com a un animal únic, però no hi ha paraules per descriure la seva màgia. La seva vida és posada en dubte, veracitat o invencions. Massa increïble per ser real, massa necessari per ser inexistent. Propietari d’algunes mitologies, i causant d’alguns deliris. Fill del sol, creador de la vida, ens dóna fe en el renaixement. Renaixement d’una nova vida, d’una nova oportunitat. Renaixement d’un nou començar, d’una nova era, o de noves esperances. Quelcom que sobreviu a les flames ens dóna forces per sobreviure en l’infern, mentre aquest ens sigui present. Creure en el Fènix és creure en les teves possibilitats.

Fènix.