Aportació esporàdica

Els germans: Esperança i Fracàs.

Paraules trencades i remeis de tot cor,
lletres daurades en pàgines d'argent,
tapes de pell i títol escarlata,
capítols d'un llibre, novel·la d'una vida.

Falses promeses, desitjos perduts,
esperances amagades, infinites possibilitats,
espesa boira, densa confusió,
clarianes de llum, claror reveladora.

Dies malhumorats i nits desvetllades,
és increïble amb quina velocitat ho has oblidat,
no és just, tota una historia en un sac esparracat
i ni una llàgrima s'escapa galta avall.

Pors, temors i menjades d'olla,
fantasmes del passat
i amenaces del futur,
obstaculitzen el present.

Dansa de pensaments, ball de bastons,
remolins d'instints, corrents contraposades,
tempesta d'estèrils solucions
i una agulla salvadora dins al paller.

Nous aires s'apropen,
no invocaré àngels venjadors,
la vida és un viatge i no pas un destí,
és el moment d'abordar de nou somnis impossibles.

El cercle es tanca un cop mes,
una nova volta comença,
gira amb força i nova energia,
potser aquesta vegada... sí...

Somnis d'estiu

Somnis d'estiu,

a la platja, vora a l'aigua.


Nit de Sant Joan,

petards que exploten,

fogueres que cremen,

a la platja, vora a l'aigua.



Llums, colors,

sorolls, espetecs,

crits i rialles,

a la platja, vora a l'aigua.



Tu i jo, la resta de gent,

sóc al teu costat, molt a prop,

un moviment marcarà la nit,

a la platja, vora a l'aigua.



Dues mans s'agafen,

caminen descalces,

per la sorra mullada,

a la platja, vora l'aigua.



Ara s'aturen, es miren,

ara s'abracen ben fort,

escalfant els seus cors,

a la platja, vora a l'aigua.



La nit s'acaba, se'n va,

és la més curta de l'any,

quina llàstima, no ho vull,

a la platja, vora a l'aigua.



Surt el sol ràpidament,

records de la gran nit,

un petó de pel·lícula,

a la platja, vora a l'aigua.



Una nit inoblidable,

una nit per sempre,

sentiments a flor de pell,

a la platja, vora a l'aigua.



Records gravats amb foc,

focs d'una nit màgica,

nit de Sant Joan,

a la platja, vora a l'aigua.



Somnis d'estiu,

a la platja, vora a l'aigua.

Atrapat

Nota: Aquest escrit estava mig preparat abans de marxar a Amsterdam, però amb el blocaire invisible, el viatge i les festes, doncs no l'havia publicat, i després ja no em va semblar adequat, però suposo que si ara veig les coses amb més optimisme, potser és per l'energia i la determinació que vaig mostrar al final de l'escrit, per això m'he decidit a publicar-lo, potser també donarà ànims a qui necessiti una empenteta.

Preparant el 2008.

Una petita crítica, a la vida en general. Una gran lluita interna. I alguns bons propòsits, per al nou any que comença.

Imatge d'una tal Jenedy Paige.
Espero que em perdoni per utilitzar el seu art.

Atrapat

Sóc una ombra del que era…
Sóc un presoner del que sóc...
Sóc una nosa del que vull ser...

Aiiiii!
M’he clavat la ploma estilogràfica.
Me l’he clavat directe al cor.
La sang regalima en la punta.
L’espolso delicadament.
Que només en quedi la suficient per poder escriure.
El que he d’escriure, només es pot fer amb sang.
Amb sang pura.
La que brolla del meu cor.
Els dits es mouen i la mà els segueix.
La paret blanca, és plena de taques vermelles.
Però es pot llegir alguna cosa.
No és el que estava pensant.
No és el que volia dir.
Però les extremitats... no m’han fet cas.
He escrit... Han escrit... ATRAPAT.
Cloc!
Caic a terra.
Inconscient.
Sense forces.
Sense esperances.
Sense vida.
...
No sóc pas mort.
Això no acaba aquí.
M’aixeco.
Les meves mans esborren el que han escrit.
La paret és un gran mural vermell.
No s’hi pot llegir res.
Tot és confós, abstracte.
Que es prepari el món.
Perquè no em coneix.
Mil vegades em doblegarà la vida.
Però mil UNA vegades, no em podrà tòrcer.
Estic preparat per afrontar qualsevol cosa.

No sóc una ombra del que era…
No sóc un presoner del que sóc...
No sóc una nosa del que vull ser...

NO EM DEIXARÉ ATRAPAR!

Sort de la música...

...sembla que he perdut les paraules, sort de la música que em salva el cul :D



"Filippo Landini: Pop alternatiu en català"