Bloc de caràcter personal, on figuren les meves cabòries en forma d'escrits, fotografies o muntatges gràfics.
Dedicat a tu. I perquè sàpigues que ets tu i no una altra, et diré que per culpa d'un parquímetre, he perdut el que hagués sigut de llarg la millor experiència de la meva vida, Diga'm tonto, que també, ... i molt!
Sense tu, els meus escrits no haguessin vist mai la llum. Tu m’has obert la porta. Gràcies!
4 comentaris:
jajajajaja
et veig amb una mica de desorientació...
besets de tota manera...
Jejeje
Ja et vaig dir que el meu instint últimament està atrofiat.
...però segueixo pensant que ets tu el meu blocaire invisible, ara que si no ho ets tindré al de veritat enfadat... ups!!
...besets!!
jajajaja potser enfadat no...
estarà pensant en qué sorpendret més i més encara.
Estic en época seca d'escriure...
però ho intentaré, promés.
Una abraçada
La veritat és que vaig més perdut que una cabra en un garatge, però m'ho estic passant molt bé.
I si estàs seca, ja et tiraré unes gotetes d'aigua, per remullar-te les idees :P
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada