Per no embrutar el bloc de la Tals amb un comentari llarg i segurament fora de lloc, ja el poso directament a la meva paperera de reciclatge, aquí juntament amb altres forats.
Aquí pretenc comentar un post de la Tals, sota la meva opinió, la qual, està totalment exempta de saviesa en qüestió d’aquests termes (la meva opinió, no pas la Tals, s’entén, no?). Així que Tals et demano disculpes per avançat.
La veritat és que ja vaig veure el teu primer post, i vaig voler quedar-me’n al marge, que si començo a divagar no paro, i va i poses un segon post, jaja i a més ens confesses que volies provocar-nos una reacció, doncs apa tota teva ;)
Abans de dir la meva, volia llegir-me el teu treball de recerca, però no puc esperar 72 pàgines, potser més endavant la comento, ok?
Fent palesa de la meva ignorància he buscat la definició a una enciclopèdia no especialitzada, de carrer podríem dir, i he trobat el que jo tenia entès:
f 1 POLÍT Concepció imaginària d'un govern ideal.
2 Concepció d'un ideal irrealitzable.
La mort de la utopia? Envia al 5555 mort.si o mort.no ...fora bromes, la veritat és que segons la meva opinió, no hi ha debat possible, la utopia com a concepte, serà eternament viu, ja que està innat en el ésser humà el voler un ideal millor, fixar-se metes impossibles, és a dir, utopies a les quals aspirar. Si mirem la utopia com a una realitat, ja està morta abans de néixer, ja que per la seva pròpia definició, mai l’assolirem, i si l’arribem a assolir, és perquè realment no era una utopia.
Després si vols es pot concretar, parlar d’una utopia política, i parlar-ne d’una en concret, però suposo que n’hi pot haver tantes, com gent a pensar-les, si és una utopia una societat anàrquica que tothom sàpiga el que ha de fer, sense oprimir el del costat, també és una utopia un model social en què tot és igualtat i ningú vol més que el del costat, perquè tots tenim el mateix, o fins hi tot és una utopia un dictador bo, bé si bo i dictador tenen definicions oposades o antagòniques, doncs parlem d’un únic mandatari, que sap el que és correcte per tothom i així ho organitza, podria sé una figura semblant als deus de les religions. Totes elles són utopies degut a la realitat de la humanitat actual, per dir-ho d’una manera fina, tal i com estem parits, és difícil convertir en estats el models utòpics aquí descrits.
Així que crec que el concepte utopia aplicat a qualsevol cosa que no podem fer realitat, és un terme vàlid en els nostres dies i per tant ben viu. I perdona Tals si et porto la contraria jeje...
Per desgràcia, és molt difícil trobar grans pensadors, en la etapa de la història on les presses són a l’ordre del dia.
Gràcies Tals per fer-nos pensar una mica, et prometo que em llegiré el teu treball. I gràcies als demés per aguantar-me el rotllo.
Aquí pretenc comentar un post de la Tals, sota la meva opinió, la qual, està totalment exempta de saviesa en qüestió d’aquests termes (la meva opinió, no pas la Tals, s’entén, no?). Així que Tals et demano disculpes per avançat.
La veritat és que ja vaig veure el teu primer post, i vaig voler quedar-me’n al marge, que si començo a divagar no paro, i va i poses un segon post, jaja i a més ens confesses que volies provocar-nos una reacció, doncs apa tota teva ;)
Abans de dir la meva, volia llegir-me el teu treball de recerca, però no puc esperar 72 pàgines, potser més endavant la comento, ok?
Fent palesa de la meva ignorància he buscat la definició a una enciclopèdia no especialitzada, de carrer podríem dir, i he trobat el que jo tenia entès:
f 1 POLÍT Concepció imaginària d'un govern ideal.
2 Concepció d'un ideal irrealitzable.
La mort de la utopia? Envia al 5555 mort.si o mort.no ...fora bromes, la veritat és que segons la meva opinió, no hi ha debat possible, la utopia com a concepte, serà eternament viu, ja que està innat en el ésser humà el voler un ideal millor, fixar-se metes impossibles, és a dir, utopies a les quals aspirar. Si mirem la utopia com a una realitat, ja està morta abans de néixer, ja que per la seva pròpia definició, mai l’assolirem, i si l’arribem a assolir, és perquè realment no era una utopia.
Després si vols es pot concretar, parlar d’una utopia política, i parlar-ne d’una en concret, però suposo que n’hi pot haver tantes, com gent a pensar-les, si és una utopia una societat anàrquica que tothom sàpiga el que ha de fer, sense oprimir el del costat, també és una utopia un model social en què tot és igualtat i ningú vol més que el del costat, perquè tots tenim el mateix, o fins hi tot és una utopia un dictador bo, bé si bo i dictador tenen definicions oposades o antagòniques, doncs parlem d’un únic mandatari, que sap el que és correcte per tothom i així ho organitza, podria sé una figura semblant als deus de les religions. Totes elles són utopies degut a la realitat de la humanitat actual, per dir-ho d’una manera fina, tal i com estem parits, és difícil convertir en estats el models utòpics aquí descrits.
Així que crec que el concepte utopia aplicat a qualsevol cosa que no podem fer realitat, és un terme vàlid en els nostres dies i per tant ben viu. I perdona Tals si et porto la contraria jeje...
Per desgràcia, és molt difícil trobar grans pensadors, en la etapa de la història on les presses són a l’ordre del dia.
Gràcies Tals per fer-nos pensar una mica, et prometo que em llegiré el teu treball. I gràcies als demés per aguantar-me el rotllo.
