Assegut a les roques de l’espigó mirant la immensitat del mar. La immensitat de blaus crespats d’ones blanques. Les ondulacions constants de l’aigua dels meus peus fins a l’horitzó. La calma s’apodera de tot allò que m’envolta, tot es transforma per inundar-me d’una pau interior. La tranquil•litat regna durant uns minuts. Tot s’atura.
Després tot segueix on era.
Després tot segueix on era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada