18 d’abril del 2008

C A R B Ó

Bloc-Post 0: ACCIDENT

Jaqueta de cuir amb un anagrama força curiós brodat a l'esquena. Ros, amb tupè i puret encès, sempre entre els seus llavis carnosos. Caça-recompenses d'afició i amargat de professió. Li encanta viatjar amb motos robades, d'aquelles que calibres la potencia del seu motor per la quantitat de decibels que produeix al accelerar a fons. Aquest és Carbó, Carles Bonet, el que sempre crema. Darrera seu només hi deixa munts i munts de cendra.

Aquella tarda, anava a tota velocitat per l'autopista estatal A-15, a l'alçada de Ventfort, km. 217, variant 5, tot despistat, com sempre. Mig ressacós, mig adormit, fumant un cigarret i pensant en tot menys en la carretera. Ulls lleganyosos, amb ulleres de poc dormir, i pel que fa al seu color, el to és d'un marró intens, quasi semblant al vermell de la sang quan bull.

De sobte, per l'altre carril i en sentit contrari, un camió de gran tonatge, va passar estripant-li les enganxines, i el va desequilibrar, però en Carbó fent les mil i una, i demostrant les seves grans habilitats, tot i les deficiències físiques i mentals en les que es trobava en aquell moment, va poder controlar la moto fins aterrar violentament contra la cuneta, i anar a parar entre uns matolls força espessos i esponjosos, que li van esmorteir la caiguda.

Es va aixecar, es va espolsar, es va posar ben dret, el tio era tot classe, quin estil el malparit, i en veu alta, lentament i ben greu: '2 3 - 4 5 6 1 - 8 9 D F A' va de lletrejar la matrícula, que no va tenir temps de llegir, i seguidament va afegir: 'Aquesta me la pagarà, sigui qui digui, ...desgraciat!'

Va agafar la moto i va seguir el seu camí, en sentit contrari a la direcció del camió, tot i que semblava que clamaria venjança, aquest cop la tranquil·litat amb què s'havia pres aquell incident, no era normal en ell. Res més el va distreure fins que va arribar al bordell més conegut d'aquelles contrades, el Roques calentes. Va aparcar la moto, i es va quedar palplantat mirant en la llunyania, com si escorcollés un per un, els milers de quilometres d'aquella carretera.

...Continuarà!

2 comentaris:

Robertinhos ha dit...

m'ha fet gracia el detall del punt kilomètric i la variant...no et deus dedicar al tràfic tu, oi?

[anonymous writer] ha dit...

Què va Robertinhos, a no ser s'entengui dedicar-se al tràfic estar-se cada dia una bona estona en embussos ;)