14 d’abril del 2008

Dansa a la pluja

Imatge de Gerald Schwartz


Dansa a la pluja


...una música comença a sentir-se, de seguida una veu canta...


Al Déu de la pluja clamo compassió,
que desfermi tempestes sobre els nostres caps,
inundant les nostres terres d'aigua benefactora,
no volem aigües torrencials plenes de desgràcies,
sinó aigües sanadores, per nosaltres,
pels nostres animals i les nostres plantes.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
que el sacrifici que ens exigeixi, sigui just,
sigui possible i no exempt d'esforç,
que no ens falti aigua per tirar endavant la nostra vida,
i que tampoc ens ofegui causant-nos la mort,
que plogui en la mesura del necessari.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
amb aquesta dansa i la seva cançó,
amb aquests desitjos i anhels,
per mi, per nosaltres, per elles i per ells,
per els que corren, els que neden i els que volen,
per els que arrelen i els que no ho fan.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
Ara i sempre, per la pluja,
i al Déu que correspongui,
n'hi hagi un o n'hi hagi molts,
per la bondat, l'amor i la pau en el món,
per tot el que és just i necessari.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Tot això, al Dèu ho clamo!!


... de sobte para la música, una gran silenci i de seguida una rara foscor s'apodera de l'indret, i poc a poc, s'escolta el degoteig d'una fina pluja...


2 comentaris:

Sergi ha dit...

A veure si és veritat i el teu cant porta una mica de pluja benefactora, i ens espolsem els problemes de sobre.

[anonymous writer] ha dit...

La veritat és que sí, Xexu, aniria força bé!!