Guspires que trenquen la foscor

Aquesta és la sensació que té algú que s'ha tornat cec? que per molt que miri, no hi veu? la negror m'atemoreix, no sé què fer, si faig un pas endavant, on l'estic posant? ho he de fer a poc a poc per no fer-me mal, però tinc molta pressa per sortir d'aquí, per veure la llum, per tornar-hi a veure.

[silenci]

Ja està he fet un pas, no ha passat res, no hi ha claror, però tampoc he caigut, puc seguir endavant, però tot i la nova confiança no puc avançar endavant, sense tenir cura, perquè l'obstacle es pot trobar sempre davant meu, i com que no hi veig per adonar-me'n, he de ser molt més curós .

[silenci]

Porto ja varies passes, no sé si vaig en la direcció correcta, però noto que quelcom es belluga al voltant dels meus ulls, sembla que la opressió de la foscor disminueixi a cada passa, tot es negre però ara amb cada moviment aconsegueixo veure una guspira de llum encegadora.

[silenci]

De sobte el blanc es menja al negre, i poc a poc, el mirar donar per fruït veure-hi, no sóc cec, no tinc els ulls danyats, només era algun objecte o persona que em tapava el meu camp de visió, però no importa ara que hi veig, per fi m'ha caigut la vena que em tapava els ulls.

[alegria]