17 de juliol del 2008

Passió

Imatge de M.Collier



Somriures intermitents,

mirada perduda,

assegut davant el piano,

un dit, una tecla, una nota.



Silenci, pausa,

m'incorporo,

col·loco l'altre mà,

un dit, una tecla, una nota.



Ara ja no paro,

encadeno notes,

no desentonen,

un dit, una tecla, una nota.



Una composició neix,

jo m'animo,

tot el meu cos es belluga,

un dit, una tecla, una nota.



Tot a una,

sóc pres per la passió,

ballo assegut al piano,

un dit, una tecla, una nota.



Res m'envolta,

i tot és present,

quin deliri,

un dit, una tecla, una nota.



El temps oscil·la,

no sé si endavant,

o potser enrere,

un dit, una tecla, una nota.



Dits entumits,

ment en blanc,

poso el fre,

un dit, una tecla, una nota.



Tot ha acabat,

estic cansat,

ja no danso,

ressò de l'ultima nota.


2 comentaris:

Eli ha dit...

Quin poema més maco!!!!
;-)

[anonymous writer] ha dit...

Moltes gràcies, Eli!