Blanc i Negre. Aquesta serà la proposta per on començar. Blanc és el inici, quan encara hem de posar colors a la nostra vida. Negre és la fi, quan ja no serveix pintar-hi més colors perquè tampoc es veuran. Per sort la vida és com un quadern de notes en blanc, que espera que l’omplim de colors cada dia. Nou dia, nova pàgina en blanc, tot net per comença de nou. I algú pensarà ...i una merda la meva llibreta doncs té les planes ja plenes d’algun que altre color. I potser alguns la tinguin ja d’algun color ben viu dels que en donen alegria del fort que han pintat en els fulls anteriors. Per la mateixa raó alguns ja els tindran marcats de colors marrons i grisos foscos, és a dir de tristor i amargor. I Alguns potser hi tindran algun estrip que va fins al final del quadern, o alguns que en tinguin rascades només algunes pàgines. Això és irrecuperable, però sempre es podrà pintar algun trocet de la pàgina. I els que ja tenen pintades, sempre podran intentar de pintar menys fort per no deixar marques en la pàgina següent. Procureu pintar colors càlids a cada pàgina, encara que sigui fluixet i en una cantonada, però deixeu marca de la vostra esperança, perquè dia a dia la pugueu anar fent gran, i al final poder pintar un gran mural a tot color.
Brindo per haver pintat una pàgina de color, ...i espero pintar-ne moltes més!
Brindo per haver pintat una pàgina de color, ...i espero pintar-ne moltes més!
9 comentaris:
Eeei! que guaiii! m'ha encantat aquest to de positivisme ;) espero que segueixi durant molt de temps!!!!
I és que, clar que sí, la vida s'ha d'anar pintant dels colors que més t'agradin... i com dius, sempre es pot acabar de pintar un trosset més de cada pàgina!
Un petonet!!
Doncs sí Yuna sempre hauríem de tenir ganes de seguir endavant.
Ànims i petonets!!
no sé perquè hi ha la tendència a veure el negre amb tanta negativitat perquè negre és la unió de tots els colors (i això és molt macu, és com la mare/el pare que acull tots els seus fills). O sigui que podríem dir que si tens una pàgina negre al quadern és una sort, i és evident que no hi pots pintar més colors perquè ja els has pintat tots! i això vol dir que has aprofitat la pàgina al màxim.
Però jo voto per pintar alguna pàgina dels quaderns de la gent que estimem amb els seus colors preferits. I no només quan no tenen la força per pintar o no troben el pinzell; sinó el dia a dia, quan riem, quan parlem,...
i quan passem grans estones junts passar una estona també pintant una pàgina ben maca entre els dos. O sigui que per mi l'objectiu del quadern no seria deixar-lo a casa i pintar-lo jo soleta, seria compartir-lo, una mica com la vida, i una mica com l'amor.
Un saquet de petons i mil abraçades tete.
Doncs sí Anònim, tant debò sempre el negre fos de plenitud de tots els colors i pintats a dues mans.
Petonets!!
Potser, malgrat el fons tirant a negre que sempre entreveig, a cada pàgina, puc sentir-me contenta de pintar linies roses o cercles taronges sobre aquest fons depriment. Tan de bo aviat doni pas al color cel
Utnoa tan de bo poguessis pintar cada dia de color cel encara que fos en u reconet.
Ànims i petonets guapa!!
A vegades, per + q volguem mai podrem pintar de colors el nostre quadern. Sería maco, pero hi ha coses q no s'escullen. Jo el meu 'agradaria q fos de molts colors, de tots els colors posibles... pero em sembla q mai podré fer-ho.
quin color es el teu? avui el blau per mi!
Hola, Ànonim! Perdona que et porti la contraria, però estic segur que ja has pintat, o t'han pintat, algunes planes de color o si més no algun troçet en el teu quadern. Però potser els color no són del teu agrat o com tels havies imaginat, però hi són. Precisament perquè no ho escollim i els pintem o ens els pinten en aquell moment i en el quadern queden gravats. Hauríem de gaudir més del moment en el que pintem, i no pas de si estem pintant allò que voldríem pintar. Deixar-nos portar més pels colors que ens surten cada dia al nostre pas.
Estic segur que el teu quadern si el repasses es pler de colors, i estic convençut que en les properes pàgines i pintaràs molts més colors.
I deixo de fotre't el rotllo que sinó no tindreu ganes de tornar pel meu bloc jeje
Una abraçada!!
Déjà vie, doncs els meus colors són el negre i el vermell... i avui no sabria quin tria :D
Publica un comentari a l'entrada