Els dits nerviosos i la ment confosa, aquest és el resultat de tenir una tasca. La tasca d’haver d’omplir una pàgina en blanc. Fins ara només escrivia quan es despertava aquell instint, el que fa que plasmis allò que penses, i que en el meu cas no és digne de gastar paper, ja que ningú pagarà mai per res del que escric. Però ara l’obligació fa que no tot sigui tant fluid com jo esperava, però espero i desitjo, que la rutina em doni fluïdesa. Així que avui agafaré un text de la paperera de reciclatge del meu ordinador personal. Escrit per mi, no pas per ell, tot i que si posés ho faria millor ... segur.
EL SOL, UN NOU VIATGE
El sol, el nostre estel,
estel creador de la vida,
estel creador de les ombres,
il·lumina les nostres esperances,
enfosqueix els nostres temors.
El sol surt en unes terres,
quan n'abandona unes altres,
ell mai descansa,
uns l'adoren i els altres l'odien,
quan ell només volta.
Les seves voltes ens enforteixen,
aprenem de les dues cares,
una de bona i una de dolenta,
ens convida a viatjar,
si volem seguir prop de la llum.
El sol: ... m'acompanyes o em segueixes?
2 comentaris:
No pots dir q mai ningú pagaria res pel que escrius... això no ho saps i és una frase simplement auto-destructiva.
Tens talent, idea i ganes, ¿q més es pot demanar?
Et dessitjo molta sort en aquesta nova experiència. Si us plau, mai deixis d'escriure
Uiii!!! El meu primer/a lector/a, o almenys el primer/a que dona la cara jeje
Gràcies!
Procuraré anar mostrant tot allò que escrigui... i més ara que no estic sol ;P
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada