Tu, hi aniries?

Imatge de Connie Chadwell

M'arriba una nota, desconec la lletra, però reconec la teva escriptura. No sé qui ets i ja ho sé tot sobre tu. Tot el que em cal saber. Dedueixo que tu sí em coneixes, sinó seria molt arriscat enviar una nota a un complet desconegut, almenys m'has d'haver observat alguns dies, o ho hauries d'haver fet. O potser ets intrèpida, agosarada ... i massa confiada, fregant l'estupidesa . Estàs a punt de conèixer al dimoni en persona, i la culpa només és teva. O potser tindràs sort i coneixeràs un àngel, el teu àngel de la guarda, ets una dona de sort? ...sí, segur que sí, coneixe'm serà una experiència única en la teva vida, potser la millor... potser la pitjor, però no et deixaré indiferent, no deixo a ningú indiferent, t'asseguro que sempre em recordaràs. Records dolços o amargs? Qui sap?! Mai una nota m'havia intrigat tant. El cor se m'accelera. Finalment reacciono.

Quants pensaments en un sol instant i només he llegit: ' A les 9:00 PM a la barra del restaurant de la cantonada, portaré un vestit negre que t'encantarà i una flor vermella en el meu recollit.' firmat: '...la teva flor' i al costat la marca dels teus llavis d'un morat intens, re-segueixo amb el dit index el relleu del teu beset, el pintallavis encara és fresc. El perfum de la nota també m'embriaga. Ja m'has captivat!!!

He decidit que em presentaré a l'emboscada, tanta valentia mereix una recompensa, a expenses del resultat final.