Crim inadvertit

Nit de tenebres,

camí desconegut,

sons intrigants,

nerviosisme a l'ambient.



Ni la lluna fa de guia,

ni els estels brillen,

faroles trancades,

la foscor regne.



De sobte unes passes,

sonen darrere,

ressò de les meves,

m'esgarrifo.



Corredisses sense sentit,

estic perdut,

no sé on paro,

esbufego.



Els batecs del cor,

tronen la meva intranquil·litat,

escolto...ara només silenci,

m'assereno.



Una punxada profunda,

sense esperar la punyalada,

l'acer em crema per dins,

mentre em brolla la sang.



El riu no para,

la vida s'escapa,

navegant fora de mi,

a gran velocitat.



Un crit ofegat,

un crim inadvertit,

una nit morta

i un cadàver en un toll roig.