Us deixo amb la meva participació a I Meeting Blogger 2008 organitzat pel company Robertinhos.
Els viatges de la Déjà Vie
La galàxia seria un bon destí, però quina? Déjà vie seguia buscant, encara no sabem què, però ho seguia fent, i un cop acabats els racons del nostre sistema solar, on no hi havia planeta que no hagués estat fotografiat per la seva càmera d'última generació, necessitava un nou viatge.
Ara mateix reposava en una de les platges verges del seu planeta natal, la Terra. L'últim viatge havia estat esgotador. Un projecte engrescador de les agencies espacials més importants del món. La N.A.S.A (Agència espacial nord-americana) liderava el projecta juntament amb la RSA(Agència espacial rusa) i el IKI (Institut de ciències rus) i amb la col·laboració de la NASDA (Agència espacial japonesa) i la ESA (Agència espacial europea) amb gran participació de la CNES (Agència espacial francesa), la DLR (Agència espacial alemanya) i la BNSC (Agència espacial anglesa) i fortuïtes aportacions de la ISRO (Agència especial india). El major acostament al nostre astre de la vida el Sol, i el producte són els milions de fotos realitzades per Déjà vie durant tot el viatge. Per sort ara a la butaca del costat hi reposava el seu estimat spazzolino blu, Realment necessitava aquelles vacances, encara se sentia encarcarada, d'aquell uniforme espacial tant incòmode.
Els dies passaven i les ganes de viatjar de la nostra heroïna tornaven a crèixer. Un dia llegint el bloc d'en Robertinhos, la Déjà vie, va trobar el que seria el seu destí final, un planeta anomenat Blocesfera. Així que es va posar a treballar, quan de sobte la van trucar de la AEIPC (Agència espacial interplanetària catalana) que havien creat una càpsula espacial que la transportaria a qualsevol lloc de la galàxia en un sol instant.
Així que un cop preparada, va introduir les cordanades del destí, i en un flash si va transportar. Allò no molava, no havia tingut aventures n'hi havia fet fotos, però ja era on havia de ser, va baixar de la càpsula i es va posar a buscar un amagatall que havia de descobrir per complir la misió de la seva vida, ho havia de trobar, era el gran tresor cercat durant anys per la humanitat.
Després d'uns quan dies de cerca, per fi, va trobar el que buscava, el llibre dels llibres, l'únic exemplar escrit, i escrit a mà, el llibre d'anonymous writer, el més gran dels anònims, tant és el que hi hagi escrit en ell, l'important són les històries, viatges i anècdotes viscudes, i la fauna ja sigui animal, humana o extraterrestre coneguda, per arribar a trobar aquell tresor. Què és més tresor l'andròmina física que un dia desapareixerà o l'aventura immemorial de què s'ha gaudit? Seguirà la Déjà vie viatjant?
FI.
Els viatges de la Déjà Vie
La galàxia seria un bon destí, però quina? Déjà vie seguia buscant, encara no sabem què, però ho seguia fent, i un cop acabats els racons del nostre sistema solar, on no hi havia planeta que no hagués estat fotografiat per la seva càmera d'última generació, necessitava un nou viatge.
Ara mateix reposava en una de les platges verges del seu planeta natal, la Terra. L'últim viatge havia estat esgotador. Un projecte engrescador de les agencies espacials més importants del món. La N.A.S.A (Agència espacial nord-americana) liderava el projecta juntament amb la RSA(Agència espacial rusa) i el IKI (Institut de ciències rus) i amb la col·laboració de la NASDA (Agència espacial japonesa) i la ESA (Agència espacial europea) amb gran participació de la CNES (Agència espacial francesa), la DLR (Agència espacial alemanya) i la BNSC (Agència espacial anglesa) i fortuïtes aportacions de la ISRO (Agència especial india). El major acostament al nostre astre de la vida el Sol, i el producte són els milions de fotos realitzades per Déjà vie durant tot el viatge. Per sort ara a la butaca del costat hi reposava el seu estimat spazzolino blu, Realment necessitava aquelles vacances, encara se sentia encarcarada, d'aquell uniforme espacial tant incòmode.
Els dies passaven i les ganes de viatjar de la nostra heroïna tornaven a crèixer. Un dia llegint el bloc d'en Robertinhos, la Déjà vie, va trobar el que seria el seu destí final, un planeta anomenat Blocesfera. Així que es va posar a treballar, quan de sobte la van trucar de la AEIPC (Agència espacial interplanetària catalana) que havien creat una càpsula espacial que la transportaria a qualsevol lloc de la galàxia en un sol instant.
Així que un cop preparada, va introduir les cordanades del destí, i en un flash si va transportar. Allò no molava, no havia tingut aventures n'hi havia fet fotos, però ja era on havia de ser, va baixar de la càpsula i es va posar a buscar un amagatall que havia de descobrir per complir la misió de la seva vida, ho havia de trobar, era el gran tresor cercat durant anys per la humanitat.
Després d'uns quan dies de cerca, per fi, va trobar el que buscava, el llibre dels llibres, l'únic exemplar escrit, i escrit a mà, el llibre d'anonymous writer, el més gran dels anònims, tant és el que hi hagi escrit en ell, l'important són les històries, viatges i anècdotes viscudes, i la fauna ja sigui animal, humana o extraterrestre coneguda, per arribar a trobar aquell tresor. Què és més tresor l'andròmina física que un dia desapareixerà o l'aventura immemorial de què s'ha gaudit? Seguirà la Déjà vie viatjant?
FI.
8 comentaris:
Eeeeeeeeeeeei m'ha encantat nen! quina canya d relat. Moltes gracies maco. Ja em veig viatjant amunt i avall. Creem una saga? ;)
ueeei! anònim! mil gràcies pel relat, la veritat es que m'ha sobtat llegir el meu nom! escrius molt be eh! seguiré passant per aqui i deixant el meu comment!
Mil gràcies
Spazzolino Blu
Jeje moltes gràcies, parelleta!
Déjà vie, una saga rotllo la d'en Teo se'n va a... :D
Spazzolino Blu, no conec la Déjà sense tu... així que fins hi tot en la ficció havies d'aparèixer ;P
Hola!
No sé de què va ni si té alguna mena de continuació o un "abans"... la qüestió és que m'ha agradat :)
un petonet!
Gràcies, Yuna!
Jeje només és un esquitx, sense previ avis i possiblement sense continuació. Només era una participació en un concurs organitzat per Robertinhos, en el que el guanyador té la oportunitat de conèixer personalment al blocaire protagonista de la seva història. Una excusa més per fer volar la imaginació i escriure alguna coseta. :D
Un petonet, guapa!
ei, està molt bé, no?
Una excusa perfecte per conèixer gent :)
smuac!
mmm, jo lo del premi no ho sabia, els coprotagonistes tb entren? et pagaran el bitllet d'avio?
XD
Salutacions
SPAZZOLINO BLU
Jeje Yuna, sempre es bo conèixer gent, no? ;)
Spazzolino Blu, si vols apuntar-te segurament al final serà una múltiple quedada, tothom guanya :D
Publica un comentari a l'entrada