Trucades de mitja nit,
melodies per somiar.
Sona el telèfon,
la son desapareix.
Un hola, suau
i un que tal, més tendre.
Comença la conversa entre silencis i monosil·labs,
alguna brometa encén l'espurna de la confiança.
Ens deixem anar,
per parlar sense parar.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Tot balla al nostre ritme,
tot flueix instintivament.
Ni assajat mil cops,
s'aconseguiria aquesta perfecció.
Es nota que n'hi havia ganes,
els temes quasi que es trepitgen.
Aconseguim posar-los un rere l'altre,
però en perdem algun pel mig, segur.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Quina ràbia, les interrupcions,
trenquen la connexió.
Per sort ...és fàcil recuperar-la,
aviat es torna a començar.
...per on anàvem? i alguna broma,
ens col·loquen de nou on érem.
Els somriures no han desaparegut,
però la timidesa sí!
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Alguna inconveniència,
algun moment incòmode!
Un ainsss, un aixxx, un jooo,
tots ells sospirs delators.
Però això no ens atura,
la nit és nostra.
Passen minuts i hores,
sense ser vistos, ni vistes.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Ullada al rellotge,
el pes de la factura.
No n'hi ganes,
però s'ha d'acabar,
Petonets i abraçades,
finalitzen la trucada.
Ara ...és fàcil, molt fàcil anar a dormir,
amb l'espera d'un bon somni, per arrodonir.
Paraules, riures i pauses,
han compost la nostra melodia.
Trucades de mitja nit,
trucades entre tu i jo.
melodies per somiar.
Sona el telèfon,
la son desapareix.
Un hola, suau
i un que tal, més tendre.
Comença la conversa entre silencis i monosil·labs,
alguna brometa encén l'espurna de la confiança.
Ens deixem anar,
per parlar sense parar.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Tot balla al nostre ritme,
tot flueix instintivament.
Ni assajat mil cops,
s'aconseguiria aquesta perfecció.
Es nota que n'hi havia ganes,
els temes quasi que es trepitgen.
Aconseguim posar-los un rere l'altre,
però en perdem algun pel mig, segur.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Quina ràbia, les interrupcions,
trenquen la connexió.
Per sort ...és fàcil recuperar-la,
aviat es torna a començar.
...per on anàvem? i alguna broma,
ens col·loquen de nou on érem.
Els somriures no han desaparegut,
però la timidesa sí!
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Alguna inconveniència,
algun moment incòmode!
Un ainsss, un aixxx, un jooo,
tots ells sospirs delators.
Però això no ens atura,
la nit és nostra.
Passen minuts i hores,
sense ser vistos, ni vistes.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Ullada al rellotge,
el pes de la factura.
No n'hi ganes,
però s'ha d'acabar,
Petonets i abraçades,
finalitzen la trucada.
Ara ...és fàcil, molt fàcil anar a dormir,
amb l'espera d'un bon somni, per arrodonir.
Paraules, riures i pauses,
han compost la nostra melodia.
Trucades de mitja nit,
trucades entre tu i jo.
7 comentaris:
i això? Quina preciositat de post... aiss que em faras posar tendra de bon matí...
Però que bé que sona tot això, segur que mai te n'havies anat a dormir tant feliç. Aquestes converses nocturnes són... indescriptibles...
si que estem romanticons avui, al cotxe també?
jajajaja
si "lu" teu són trucades de mitja nit, les meves que són? trucades de nit sencera? ;p
més que res, per l'hora i la durada.
Ara parlant en seriuuu, molt bonic, m'hi trec el barret!
m'has fet pensar en els dolços moments que puc parlar amb el meu petit. I parles, i parles,... i aquella comoditat, aquell sentir-se bé, aquelles ganes de parlar com si fossin les dotze del migdia i no tinguessis cap pressa. I realment no en tens pressa; perquè hi estàs bé, perquè no vols penjar, perquè és aquella persona amb la qual podries estar tot el dia amb el telefon penjat a l'orella, perquè et fa sentir especial, viva, perquè t'omple el cor i la ment; en definitiva, perquè l'estimes.
I és que després d'aquestes trucades et poses al llit i és com si fos més tou, com si el nòrdic t'abracés més fort i t'acariciés la galta com dient jo també t'estimo i avui tindràs un somnis molt dolços, com quan el pare o la iaia et venia a "acotxar" i et deia 'que sommïs amb els angelets'.
i jo només et desitjo bon dia i bons sons, encara que avui segur que és un bon dia després d'una nit especial.
uuuups!!! perdó pel rotllo
Gràcies Trillina! ...i no és bonic posar-se tendre? ;P
Doncs sí Xexu, la veritat és que és molt agradable anar a dormir, després d'una trucada així ;)
...ai! petita! em sembla que hauries de fer-te un bloc, per expressar tots aquest sentiments :D
Gràcies a tots!
És la força de l'enamorament, que fa que tot soni bonic i tendre, que qualsevol paraula o conversa sigui la més interessant del món.
Que maco això que expliques, em despertes una certa nostàlgia... no puc dir tristesa perquè el poema és alegre, però sí melancolia. Bé, és una visió personal...
una abraçada i a gaudir d'aquestes trucades de mitja nit!
Gràcies guapa! una abraçada ben forta, Iruna!
Publica un comentari a l'entrada