El nan roig.

Nena: -Petit, petit, vine aquí!

Nan: -$%&#!?

PLAFFFF! PLAFFFF!

Nena: -Buahhh! buuaaahhh!!

Nan: -Vols deixar de plorar neneta estúpida!!

Nena: -Snifff!! snifff!!

Nan: -A veure si tens una mica més de respecte!! A mi!! Cridar-me com un si fos un gosset, tu no saps qui sóc, oi?

Nena: -Un follet de color vermell molt lleig i malcarat!!

Nan: -Redeus de criatura!!! a la foguera t'hauria de fotre nena malcriada i repel•lent!!

Nena: -Mira que ets raret, tots els follets són verds i alegres, i en canvi tu ets més vermellot que un pebrot i més malhumorat que un gos lligat.

Nan: -Recollons!!! ...i no calla!! Això és perquè sóc un nan, i no un follet, maleïdes llegendes!!!

El nan es va girar d’una revolada i va començar a caminar, allunyant-se de la nena. Aquesta enlloc de quedar-se quieta on era, va començar a caminar seguint l’estrafolari nan. El nan una mica inquiet, anava accelerant la marxa, però la noieta descarada li seguia el ritme, per ràpid que fos aquest.

Després d’una bona estona, el nan es va asseure en un lateral del camí, sobre unes roques no gaire altes. La neneta, com no, el va seguir i es va asseure recolzant-se en un arbre molt proper on era el nan.

El nan una mica fastiguejat va dir: -Es pot saber perquè em segueixes? És que ja no plores?

Nena: -No, ja no!! I et segueixo perquè vull veure com fas màgia.

Nan: -I a tu qui t’ha dit que faig màgia?

Nena: -Tots els follets fan màgia.

Nan: -Però ja t’he dit que jo no sóc un follet.

Nena: -Però segur que saps fer màgia.

Nan: -Hahaha!! si encara resultarà que ets una nena encantadora!

Nena: -Però en saps o no?

Nan: -Jo no en diria màgia, però sí, es pot dir que tinc un do. Tinc l’habilitat de motllurar els somnis.

Nena: -Així pots crear somnis?

Nan: -No, crear-los no, només si es tenen puc adornar-los una mica, així si veig que un somni, és més aviat un malson puc arreglar-lo.

Nena: -Doncs jo voldria que en el meu pròxim somni, hi sortís un animaló inventat i ben tendre.

Nan: -No, no ho faré. Ho tinc prohibit, només ho puc fer en casos molt delicats.

Nena: -Va!!! Això vol dir que no en saps.

La noia es va aixecar d’una revolada, i se’n va anar camí enllà d’on havia vingut. Llavors va ser el nan qui la va seguir, dient-li que si i donant-li mils exemples de les seves virtuts. Amb tot això van arribar al poble. Van passar per un parell o tres de carrers deserts però ben amples, que els van dur just a la plaça del poble. Allà la nena va seure en un banc, i mirant-se al nan de fit a fit li va dir: -Ara m’ho pots demostrar!!

Nan: -I com vols que ho faci?

Nena: -Doncs perquè m’estiraré aquí i dormiré una estoneta.

Nan: Bé però serà curtet el somni.

El nan va treure un puny ple de pols d’una de les saques que portava penjades, va obrir la mà i va bufar per escampar la pols màgica. Llavors la nena es va estirar en el banc de pedra que hi havia al costat del gran safareig central i de seguida es va quedar dormida. El nan no mentia, així que la noieta, va tenir el seu somni, al cap d’una hora aproximadament, es va despertar i va començar a abraça el nan i explicar-li tot, tot i que aquest ja sabia tota la història evidentment, l’havia creat ell.

Nena: -És veritat, ets màgic!

Nan: -Gràcies!! Però no hi ha per tant!!

Nena: -I series capaç de preparar un somni etern de felicitat i joia.

Nan: -I tant que sí!

Nena: -No m’ho crec, és massa difícil.

Nan: -Recoi de nena!! No hi ha res massa díficil, ja ho veuràs estirat.

Així que es va estirar, el nan la va empolsegar, i li va crear el millor dels somnis, la veritat, és que estava orgullós, mai hagués dit, que ell tant esquerp com era pogués haver pensat en aquelles meravelles.

La nena estava estirada al banc, sense moure’s, quan va passar el forner del poble, que es va quedar palplantat uns instants, i de sobte es va posar a cridar: la mor!!! la mor!!! el nan ha mor la Marga!! pobreta meva!!. Tot el poble va sortir a la plaça, mentre el nan ja corria cap el bosc, de seguida es van sentir crits de: Atrapeu al nan!! Assassí!!!. I una multitud es va dirigir cap al bosc amb tot tipus d’eina que es pogués fer servir d’arma, però no el van poder atrapar.

Des d’aquell dia, es van acabar els somnis en aquell poble, i mai es va saber res més del nan, si era viu, mort o havia fugit, ell i les seves saques plenes de pols màgica. Mentre que la Marga, la van posar en un sepulcre de cristall, perquè pogués dormir tota l’eternitat, ja que el metge va dir que era viva, ja que el seu cor, no havia parat de bategar ni un segon.

Fi.