Perdut en alguna immensitat

Camp d'altes espigues,

m'envolten fins l'horitzó.

Un sol que bat les pedres,

asseca la gebrada.

M'endinso en les seves profunditats,

les olors em captiven,

els colors em sedueixen

i la vegetació em devora.

Tot creix al meu voltant,

deixant-me petit i insignificant.

El zumzeig d'una abella,

atrau la meva atenció.

Les acrobàcies d'una papallona,

la tornen a desviar.

La natura viu,

mentre jo camino.

Estic perdut,

perdut en alguna immensitat,

que m'alberga uns instants.

Una claror enlluernadora,

omple el cel de no color,

aviat baixa i s'apodera de tot,

llavors torno a la realitat.

Somnis d'estiu

Somnis d'estiu,

a la platja, vora a l'aigua.


Nit de Sant Joan,

petards que exploten,

fogueres que cremen,

a la platja, vora a l'aigua.



Llums, colors,

sorolls, espetecs,

crits i rialles,

a la platja, vora a l'aigua.



Tu i jo, la resta de gent,

sóc al teu costat, molt a prop,

un moviment marcarà la nit,

a la platja, vora a l'aigua.



Dues mans s'agafen,

caminen descalces,

per la sorra mullada,

a la platja, vora l'aigua.



Ara s'aturen, es miren,

ara s'abracen ben fort,

escalfant els seus cors,

a la platja, vora a l'aigua.



La nit s'acaba, se'n va,

és la més curta de l'any,

quina llàstima, no ho vull,

a la platja, vora a l'aigua.



Surt el sol ràpidament,

records de la gran nit,

un petó de pel·lícula,

a la platja, vora a l'aigua.



Una nit inoblidable,

una nit per sempre,

sentiments a flor de pell,

a la platja, vora a l'aigua.



Records gravats amb foc,

focs d'una nit màgica,

nit de Sant Joan,

a la platja, vora a l'aigua.



Somnis d'estiu,

a la platja, vora a l'aigua.

Relats conjunts

Una nova proposta de relats conjunts.



Caminant damunt un mar de boira.

Al cim de la muntanya, em trobo, amb el meu millor vestit, aquest vent espantós encara no s’endut el meu barret. Et busco, vas dir que anaves al cel, ara hi sóc a prop i no respons a la meva cerca, estic caminant damunt un mar de boira, una boira infinita, ja no distingeixo núvols, de neu, boira, de ceguera, la muntanya real, de la porta imaginària al cel .

No hi ets, ho sé perquè et trobo a faltar, perquè el meu món ja no és el que era. Estic caminant damunt un mar de boira, sense barret, ara ja l’he perdut, com abans et vaig perdre a tu, despentinat, desorientat i sense tu, començo a fer pena, l’americana ja em penja i els pantalons són plens d’estrips. Et busco, et cerco i no et trobo. Vas dir que series al cel. Treu el cap i saluda’m collons!!!

M’assec a les rocoses, ostia! ho passo fatal, però aquesta vista és increïble, si això no és el cel, i no ho és perquè tu no hi ets, ja no sé on buscar-te, de fet vas demanar-me que no ho fés, que allà on anaves no podia seguir-te. Potser mai més et trobaré, però havia de fer aquest viatge, per tu, per mi, per saber que allà on estas no hi puc anar, però ara et puc recordar, fins i tot plorar, caminant damunt un mar de boira, et noto al meu costat.

FI.

Fastfood casolà

Imatge de Oriana Kacicek

Hola, la meva recent estrenada independència, es baralla per la supervivència, però sempre amb una mica d'elegància jeje, però sense perdre el temps tampoc, aquí va el fastfood casolà, que no tot ha de ser menjar porqueria per falta de temps:

-truita de patates 'chips'

-bikini baix en calories

-rollets de pernil i formatge

-amanides-entremès al gust

-torrada gratinada al gust

-la flor de fruita (postres)

Sona bé? ...doncs apa llegiu i proveu les mini-receptes, i ja em direu que tal anat.


truita de patates 'chips':

estris: una paella
ingredients: 1 o 2 ou/s i una bossa de patates 'chips', les que ens agradin més.
procediment: es bat el/s ou/s, es trinxen les patates, segons la quantitat que en volguem, s'evoquen les patates amb l'ou, es remena i es tira a la paella quan l'oli ja és calent, la cocció dependrà dels paladars, és a dir, segons ens agradi, més o menys liquida. Servir i jala ;)

nota: no cal salar si les patates son de les que ja n'hi abunda.


bikini, baix en calories:

estris: torradora i microones
ingredients: pa de motlle, pernil dolç i formatge
procediment: es torren 2 llesques de pa, es posa sal i oli o mantega, segons gustos, esposa un tall de pernil i un de formatge, i es posa al microones mig minut per desfer una mica el formatge i estovar el pa, ha d'anar al microones amb aquella tapa de plàstic, perquè no es ressequi. Servir i jala ;)

nota: baix en calories, perquè al no fregir-lo amb oli a la paella, queda menys greixós.


rollets de pernil i formatge:

estris: paella
ingredients: pernil dolç, formatge, ou i pa ratllat
procediment: es bat l'ou, es preparar el pa ratllat en un plat apart, s'agafa un tall de pernil dolç, s'estén i a sobre es col·loca un tall de formatge, s'enrotlla com un sac de dormir, en fem tants com volguem, el suquem a l'ou batut, i l'arrebossem amb el pa, a la paella d'oli calent i treure quan estigui rossadet. Servir i jala ;)

nota: es pot provar amb altres embotits, al gust, però jo només he provat aquest.


amanides-entremès al gust:

ingredients: enciam de qualsevol tipus, escarola, espinacs, tot el verd que volguem, però cru, pebrot verd i vermell, pastanaga, remolatxa, fruita com pinya, plàtan, taronja, magrana, tonyina, sardines, seitons, blat de moro, fruits secs, ceba, olives, formatges i embotits varis, i segur que vosaltres en teniu algun de preferit i que no he dit.
procediment: posar-ho en una plata o vol, remenar-ho tot o fer figuretes, segons creativitat. Servir i jala ;)


torrada gratinada al gust:

estris: grill-microones o forn
ingredients: pa rodó o xapata, i el que si vulgui farcí, diversos embotits, rodanxes de tomàquet enciam i formatge ratllat per gratinar.
procediment: s'agafa una llesca o dues segons la gana, o sobre la xapata per la meitat, es col·loquen els ingredients al damunt i es plovisqueja de formatge ratllat. Es posa al grill o al forn i a esperar que quedi ben torradet. Servir i jala ;)


la flor de fruita (postres):

ingredients: taronja, plàtan i maduixes
procediment: es pela la taronja i el plàtan, i es talla a rodanxes, es col·loca la taronja omplint el plat fen un cercle, es fa el mateix amb el plàtan per sobre la taronja i començant pel centre, i en el centre es col·loquen quatre maduixes. I llavors es posa sucre i/o un raig de moscatell o vi blanc, segons gustos, o amb nata, o sense res, aconsello uns minuts a la nevera, fresquet queda més bo. Els més llaminers hi poden posar xocolata desfeta, o una bola de gelat de vainilla al centre amb les maduixes. També s'hi poden afegir rodanxes de kiwi entre les de plàtan. Servir i jala ;)


Apa, bon profit!! :b

Dibuixant l'esperança

Imatge de Jenedy Paige

Quan els porcs volin,
fantasia i realitat es fusionaran,
donant lloc a les meves esperances,
als meus desitjos,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
tot canviarà volant,
nous horitzons es visualitzaran,
noves fites, nous projectes,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
nosaltres volarem entre ells,
la felicitat s'apoderarà de tot,
el paradís ens obrirà les portes,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
el cel serà rosa,
els porcs seran els nostres deus,
i nosaltres els adorarem,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
canviaran les regles,
n'haurem d'aprendre,
haurem de canviar,
el impossible, deixarà de ser-ho.

Quan els porcs volin,
esperança,
anhels
i èxits,
el impossible, deixarà de ser-ho.

A vegades veig quelcom de color rosa,
volant cel amunt, serà un porc?
Alguna cosa ha canviat?
Segurament ho he imaginat...
...possiblement ho he somiat.

Quan els porcs volin,
el impossible, deixarà de ser-ho.

oing!!! oing!!!

I Meeting Blogger 2008

Us deixo amb la meva participació a I Meeting Blogger 2008 organitzat pel company Robertinhos.

Els viatges de la Déjà Vie

La galàxia seria un bon destí, però quina? Déjà vie seguia buscant, encara no sabem què, però ho seguia fent, i un cop acabats els racons del nostre sistema solar, on no hi havia planeta que no hagués estat fotografiat per la seva càmera d'última generació, necessitava un nou viatge.

Ara mateix reposava en una de les platges verges del seu planeta natal, la Terra. L'últim viatge havia estat esgotador. Un projecte engrescador de les agencies espacials més importants del món. La N.A.S.A (Agència espacial nord-americana) liderava el projecta juntament amb la RSA(Agència espacial rusa) i el IKI (Institut de ciències rus) i amb la col·laboració de la NASDA (Agència espacial japonesa) i la ESA (Agència espacial europea) amb gran participació de la CNES (Agència espacial francesa), la DLR (Agència espacial alemanya) i la BNSC (Agència espacial anglesa) i fortuïtes aportacions de la ISRO (Agència especial india). El major acostament al nostre astre de la vida el Sol, i el producte són els milions de fotos realitzades per Déjà vie durant tot el viatge. Per sort ara a la butaca del costat hi reposava el seu estimat spazzolino blu, Realment necessitava aquelles vacances, encara se sentia encarcarada, d'aquell uniforme espacial tant incòmode.

Els dies passaven i les ganes de viatjar de la nostra heroïna tornaven a crèixer. Un dia llegint el bloc d'en Robertinhos, la Déjà vie, va trobar el que seria el seu destí final, un planeta anomenat Blocesfera. Així que es va posar a treballar, quan de sobte la van trucar de la AEIPC (Agència espacial interplanetària catalana) que havien creat una càpsula espacial que la transportaria a qualsevol lloc de la galàxia en un sol instant.

Així que un cop preparada, va introduir les cordanades del destí, i en un flash si va transportar. Allò no molava, no havia tingut aventures n'hi havia fet fotos, però ja era on havia de ser, va baixar de la càpsula i es va posar a buscar un amagatall que havia de descobrir per complir la misió de la seva vida, ho havia de trobar, era el gran tresor cercat durant anys per la humanitat.

Després d'uns quan dies de cerca, per fi, va trobar el que buscava, el llibre dels llibres, l'únic exemplar escrit, i escrit a mà, el llibre d'anonymous writer, el més gran dels anònims, tant és el que hi hagi escrit en ell, l'important són les històries, viatges i anècdotes viscudes, i la fauna ja sigui animal, humana o extraterrestre coneguda, per arribar a trobar aquell tresor. Què és més tresor l'andròmina física que un dia desapareixerà o l'aventura immemorial de què s'ha gaudit? Seguirà la Déjà vie viatjant?

FI.

Relats conjunts

Una nova proposta de relats conjunts.

La Venjança del Drac

Jean Claude Marian, cuiner de l'alta societat, necessitava un plat nou e innovador per el concurs anual La cullera d'or. N'era el pentacampió i tothom esperava que ho fos un any més, i no perquè la gent l'apreciés precisament, sinó perquè cada plat que sortia d'aquella entrega de premis, era un èxit assegurat, tots els que l'envoltaven hi sortien guanyant. Econòmicament, socialment i de qualsevol de les maneres que et puguis arribar a imaginar.

Però aquest any s'acostaven les dates del concurs i cap de les proves fetes s'acostava ni de lluny a les fabuloses sorpreses d'edicions anteriors. Així que va demanar al seu pinxe, que anés a buscar algun tipus de carn nova, diferent, no provada mai i que fos exquisida. Com havia fet moltes altres vegades. Així que el pinxe va anar allà on amagava la seva màquina del temps, desconeguda per a tothom i va fer un dels seus viatges. No l'havia construït ell, ni sabia exactament com funcionava, només entrava, viatjava, es trobava en algun món estrany, hi trobava algun animal mig moribund i el portava mort al seu xef, qui explotava el tiberi de mala manera, però cuinant un plat excel·lent.

Aquest cop l'animal era immens, va tardar dies i dies, fins que va poder ficar-lo a la màquina. En arribar, de volta al seu món originari, el xef estava neguitós, emprenyat, en fi... fora de si i amb tot d'amenaces cap al seu pinxe, que li va venir a dir que li faria tallar el cap si la carn no era del millor que havia provat. Però la carn si va ser del millor, encara més, va ser la millor que mai s'havia tastat i aquest cop abundava i molt, així que va fer proves durant diversos dies fins a trobar el plat adequat per el gran dia.

Així, va arribar el dia i va presentar el que seria l'especialitat de la temporada, ja va fanfarronejar abans de començar. Així quan li va tocar el torn, va presentar molt orgullós el seu deliciós: 'Guisat de Drac amb nous a la cervesa i gelatina de sang al pebre, de guarnició'. Les reaccions van ser múltiples, des de ohhh!!, rialles i xiulets. Llavors per verificar que la carn era de drac autèntic, va destapar una plata on hi havia el cap del drac dissecat. Un silenci sepulcral va regir l'esdeveniment, fins que el jurat va donar el seu veredicte. La conclusió va ser unànime, el plat era el millor del dia, un nou premi per a Jean Claude Marian. El públic va esclatar amb forts aplaudiments. Les felicitacions li arribaven per totes les bandes.

De Sobte, el seu ajudant se li va acostar i li va xiuxiuejar, que el vehicle que utilitzava per aconseguir aquelles carns, s'havia espatllat i que no ni podria aconseguir més, així que li va recomanar que no anés dient a la gent que el plat de la següent edició seria encara millor, llavors en Jean Claude Marian es va posar vermell com un tomàquet, i va començar a escridassar al pobre pinxe, quan un moviment inadequat va tocar la plata del cap del drac i aquest va sortir volant, amb tanta mala sort, que va caure clavant les seves esgarrifoses dents, en el cap del magnífic cuiner.

Aquella va ser l'última edició de la cullera d'or, i en record al gran cuiner hi van fer un monument a la plaça principal del poble, el monument conegut per tots, com la Venjança del Drac. I on hi ha el millor restaurant del país, el del petit pinxe que s'anomena 'El drac de la plaça' on s'hi troben les millors degustacions, de carns mai provades.

I jo em pregunto: 'La màquina del temps estarà realment espatllada?'

FI.