Il·lustració de Mark AdamsA la vora del foc, els teus ulls reflecteixen les espurnes que en salten. Ataronjats i brillants semblen tenir vida pròpia, el moviment de les flames en el seu interior, mostra la teva inesgotable energia. Baliga balaga com ets, no pares quiet... amunt i avall, avall i amunt, corres i saltes, saltes i corres. Les cames no descanses ni un moment. Desbordes alegria, cua cap aquí i cua cap allà, jo reposo a la vora del foc, observant-te i esperant que acabis de jugar. Els temps passa, sense parar, així com tu que tampoc pares... Finalment t'acostes, recolzes el cul a terra i sembles reposar, però tens alçades les de davant, com si estiguessis preparat per fugir corrents. Minuts després, la teva llengua ja no esbufega i recupera la mida normal. Ets al meu costat, ets un animal... però amigable com un gos.
6 comentaris:
Jo també vull un gos... m'agradaria tant, Espero algun dia tenir un amic com el teu, tan de bo.
Jeje Tals, de petit jugava amb els gossos que han tingut els meus avis, però la veritat és que meu meu no n'he tingut mai cap, tot i que m'agradaria. L'escrit és tret una mica d'aquí una mica d'allà, però no expressa del tot la realitat ;)
Descrius un moment molt bonic, tenir la companyia d'un animal domèstic tant amigable com un gos (deixa'm que inclogui els gats també... jeje) és una experiència molt gratificant.
M'ha agradat molt com ho has escrit... ja m'hi trobava, estirada al sofà, davant la llar de foc, amb aquest ésser tant entrenyable voltant pel meu costat...
Jeje iruNa, és curiós com amb les mateixes paraules ens evoquen imatges diferents. L'escena que venia a descriure era més com un foc de camp, en canvi tu has vist la llar de foc, el sofà i rodejada de gatets ;)
la foto es preciosa, m'encanta i l'acompanya un bon text. M'agradat el post!
Gràcies, Déjà vie! La veritat és que a mi m'agrada molt aquesta il·lustració de Mark Adams, per això la vaig escollir ;)
Publica un comentari a l'entrada