"...les teules són vermelloses i el cel blau, la vista des de la teulada de la casa és espectacular, els minuts passen, però el temps està aturat.Una noia rossa amb els cabells ondulats, seu agafant-se dels genolls, la seva mirada vola per l'horitzó, cercant alguna cosa, o no cercant res, ni ella mateixa ho sap, està atrapada en la llunyania, allà on el mar s'uneix amb els núvols, que semblen deixar el cel per baixar a nadar, juntament amb el sol que sembla ja fer-ho amb mig cos dins l'aigua i mig fora d'ella..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Deixar volar la mirada sense buscars res e concret és un art... M'agrada la web de la il.lustradora, no la coneixia!
;)
Una imatge molt reflexiva, melancòlica i tendra... i no parlo de la foto sinó de la imatge que m'han evocat les teves paraules, sempre tant suggerents!!
una abraçada!
Doncs sí Samain, la Jenedy Paige, té coses molt interessants ;)
Gràcies Iruna per els teus afalacs, i una abraçada ben forta!
Publica un comentari a l'entrada