Una nova proposta de relats conjunts.
Núvol gris era una noia alta d'una tribu de l'interior. Una llarga trena adornava la seva esquena. Una gota sortia de la punta de la trena, provocant un petit pessigolleig que li recorria tota l'esquena. Quan la gota va arriba al final de l'esquena, va balancejar uns segons i va caure a terra. Allà al costat de la petita cascada la tranquil·litat era absoluta L'únic soroll era la fúria de l'aigua saltant roca avall, per seguir el seu curs riu enllà. De seguida es va tapar amb els quatre draps esparracats que duia i es va endinsar entre els arbres en busca del seu poblat.
Abans d'arribar al poblat s'havia de creuar una gran esplanada, va ser allà on es va creuar amb Fletxa trencada un noi de la seva tribú pocs anys més gran que ella. Un noi solitari, més aviat poc hàbil i d'aquí el nom de Fletxa trencada. Noms que esposaven quan els nens entraven en l'edat de ser guerrers. Així doncs poques tasques li assignaven, deixant-lo sempre de banda.
Però aquest cop tenia un objectiu. Demostrar-se a si mateix que era capaç de fer tot allò que es proposés. Així que després de meditar-ho molt ho va decidir.
Per aquells vorals hi voltava un cavall salvatge d'un color negre molt brillant, insòlit per aquelles terres, amb un mal geni igualment insòlit, no hi havia ningú de la tribú capaç de domar-lo, és més tothom que ho havia intentat havia sortit amb alguna lesió o altra. Era un cavall de dimensions desmesurades, així que ja ningú intentava, era un més de la tribu, Cavall desbocat. Els seguia en totes les seves caceres a cavall, però ningú era capaç de muntar-lo.
Fletxa trencada va decidir que ell muntaria a Cavall desbocat. En aquell instant el noi estava just al costat del cavall acariciant-lo, quan Núvol gris sortia del bosc i es va quedar paralitzada, atemorida i patint per Fletxa trencada, un noi en el que no havia pensat mai abans. L'escena va durar uns quants minuts. Mentre Fletxa trencada tranquil·litzava el cavall, Núvol gris s'acostava cautelosament, de sobte es van creuar les mirades i l'acció va canviar, ara qui admirava l'escena era Cavall desbocat, qui va acostar-se lentament al noi mentre mirava la noia atemorida, llavors Fletxa trencada va pujar al llom de l'enorme cavall i aquest va deixar fer, sense oposar cap tipus de resistència, el noi va estirar la mà a la dolça Núvol gris, mentre Cavall desbocat va agenollar-se dòcilment per facilita la muntura de la noia. Després d'unes llargues voltes pel prat, es van dirigir allà on es trobava la seva tribú.
En arribar-hi, van passar cavalcant entre les tendes del poblat i van parar-se en la del cap de la tribú, Allà el noi va fer un reverencia i la noia tota ruboritzada va saludar i va abaixar el cap. Llavors van emprendre la marxa sense parar en direcció a les muntanyes rocoses.
Abans d'arribar al poblat s'havia de creuar una gran esplanada, va ser allà on es va creuar amb Fletxa trencada un noi de la seva tribú pocs anys més gran que ella. Un noi solitari, més aviat poc hàbil i d'aquí el nom de Fletxa trencada. Noms que esposaven quan els nens entraven en l'edat de ser guerrers. Així doncs poques tasques li assignaven, deixant-lo sempre de banda.
Però aquest cop tenia un objectiu. Demostrar-se a si mateix que era capaç de fer tot allò que es proposés. Així que després de meditar-ho molt ho va decidir.
Per aquells vorals hi voltava un cavall salvatge d'un color negre molt brillant, insòlit per aquelles terres, amb un mal geni igualment insòlit, no hi havia ningú de la tribú capaç de domar-lo, és més tothom que ho havia intentat havia sortit amb alguna lesió o altra. Era un cavall de dimensions desmesurades, així que ja ningú intentava, era un més de la tribu, Cavall desbocat. Els seguia en totes les seves caceres a cavall, però ningú era capaç de muntar-lo.
Fletxa trencada va decidir que ell muntaria a Cavall desbocat. En aquell instant el noi estava just al costat del cavall acariciant-lo, quan Núvol gris sortia del bosc i es va quedar paralitzada, atemorida i patint per Fletxa trencada, un noi en el que no havia pensat mai abans. L'escena va durar uns quants minuts. Mentre Fletxa trencada tranquil·litzava el cavall, Núvol gris s'acostava cautelosament, de sobte es van creuar les mirades i l'acció va canviar, ara qui admirava l'escena era Cavall desbocat, qui va acostar-se lentament al noi mentre mirava la noia atemorida, llavors Fletxa trencada va pujar al llom de l'enorme cavall i aquest va deixar fer, sense oposar cap tipus de resistència, el noi va estirar la mà a la dolça Núvol gris, mentre Cavall desbocat va agenollar-se dòcilment per facilita la muntura de la noia. Després d'unes llargues voltes pel prat, es van dirigir allà on es trobava la seva tribú.
En arribar-hi, van passar cavalcant entre les tendes del poblat i van parar-se en la del cap de la tribú, Allà el noi va fer un reverencia i la noia tota ruboritzada va saludar i va abaixar el cap. Llavors van emprendre la marxa sense parar en direcció a les muntanyes rocoses.
3 comentaris:
Fins i tot la bèstia més salvatge cedeix davant de l'amor! Bona història, i molt espavilat en Fletxa trencada, que s'enduu la noia sense preguntar...
...mai s'ha de subestimar a ningú ;) tothom és important en aquesta vida. Llarga vida a Núvol Gris i Fletxa trencada! Molt xulu :)
petonets*
Gràcies, Xexu i Yuna!
Publica un comentari a l'entrada