No sé on és la fotografia, però a mi amb el text m'has fet recordar Carcassone, un dels llocs més macos que he vist (encara que tota ella estigui re-feta per als turistes, tot i això té el seu encant). Un petonet.
Bingo Tals! És Carcassone, el que es veu a la foto, i sí és espectacular, a mi em va encantar.
És veritat que el seu interior és molt turístic, però la doble muralla i les fortificacions que es poden veure, donen una vista molt guapa de la ciutadella.
I jo que sóc una mica freak, mirant la foto em va evocar l'escena abans d'una batalla, en les friccions que deuria haver-hi per refugiar-se dins les muralles, i així ha sortit aquesta composició jeje ;)
Home, entre la foto i l'escrit que hi has posat realment et queda un sentiment d'impotència i una angoixa... això de no poder entrar a un lloc que aparentment t'ha de servir de refugi havia de ser desesperant! molt xula la composició anonymous!!!
Desesperació i impotència, intentant aconseguir recer quan t'hi va la vida instants abans de l'atac. Però, en mirar la fotografia i l'escrit, he pensat en aquelles muralles que ens fabriquem al voltant nostre, que ens fan de cuirassa, i que, a vegades, la seva funció de protecció pot induir a l'aïllament. Una bonica composició de moltes lectures, anonymous!
M'alegro del dia que vaig decidir obrir aquest bloc, tot i que la única intenció, era tenir un lloc on posar tot allò que escrivia, i que no fos la paperera de reciclatge, i potser la sincera opinió d'algun lector despistat.
Ara m'he adonat de la riquesa de tenir-vos a tots i totes, els i les que passeu per aquí a deixar la vostra opinió, a deixar una part de vosaltres, a deixar una nova visió, del que són les meves pròpies paraules, i que de vegades ni jo mateix les interpreto tant bé com vosaltres, o fins hi tot hi descobreixo nous significats, o simplement noves perspectives.
Bloc de caràcter personal, on figuren les meves cabòries en forma d'escrits, fotografies o muntatges gràfics.
Dedicat a tu. I perquè sàpigues que ets tu i no una altra, et diré que per culpa d'un parquímetre, he perdut el que hagués sigut de llarg la millor experiència de la meva vida, Diga'm tonto, que també, ... i molt!
Sense tu, els meus escrits no haguessin vist mai la llum. Tu m’has obert la porta. Gràcies!
5 comentaris:
No sé on és la fotografia, però a mi amb el text m'has fet recordar Carcassone, un dels llocs més macos que he vist (encara que tota ella estigui re-feta per als turistes, tot i això té el seu encant). Un petonet.
Bingo Tals! És Carcassone, el que es veu a la foto, i sí és espectacular, a mi em va encantar.
És veritat que el seu interior és molt turístic, però la doble muralla i les fortificacions que es poden veure, donen una vista molt guapa de la ciutadella.
I jo que sóc una mica freak, mirant la foto em va evocar l'escena abans d'una batalla, en les friccions que deuria haver-hi per refugiar-se dins les muralles, i així ha sortit aquesta composició jeje ;)
Home, entre la foto i l'escrit que hi has posat realment et queda un sentiment d'impotència i una angoixa... això de no poder entrar a un lloc que aparentment t'ha de servir de refugi havia de ser desesperant!
molt xula la composició anonymous!!!
Desesperació i impotència, intentant aconseguir recer quan t'hi va la vida instants abans de l'atac.
Però, en mirar la fotografia i l'escrit, he pensat en aquelles muralles que ens fabriquem al voltant nostre, que ens fan de cuirassa, i que, a vegades, la seva funció de protecció pot induir a l'aïllament.
Una bonica composició de moltes lectures, anonymous!
Gràcies, iruNa i Samain!
M'alegro del dia que vaig decidir obrir aquest bloc, tot i que la única intenció, era tenir un lloc on posar tot allò que escrivia, i que no fos la paperera de reciclatge, i potser la sincera opinió d'algun lector despistat.
Ara m'he adonat de la riquesa de tenir-vos a tots i totes, els i les que passeu per aquí a deixar la vostra opinió, a deixar una part de vosaltres, a deixar una nova visió, del que són les meves pròpies paraules, i que de vegades ni jo mateix les interpreto tant bé com vosaltres, o fins hi tot hi descobreixo nous significats, o simplement noves perspectives.
Gràcies i una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada