El cos nu. La pell seca. Els cabells llargs. El sofà de pell. Mitja claror. Espelmes cremant. Una llàgrima neix. Jo no hi sóc. Ulls clars. Mel als llavis. Maduixes a la taula. Cava a la copa i música celestial. Al mirall veus un àngel, ...sí ...ets tu. Jo no hi sóc. Arracades daurades i anell de robí. Llençols de seda blanca i coixins vermells. Picardies negres a la cadira i foc a la ment. La finestra oberta i l’aire juga amb les cortines. Jo no hi sóc. La llàgrima s’escola galta avall. Entra una brisa fresca. T’agafa fred. La pell de gallina. T’incorpores. Jo no hi sóc. La llàgrima deixa el coll per enfilar-se al pit. La mirada perduda i la ment en blanc. Tanques els ulls. La son et crida. I els somnis t’esperen. La mitjanit és a la cantonada. La llàgrima reposa uns instants en el teu mugró, per saltar cap a la panxeta llisa i suau. Jo no hi sóc. Et deixes caure. El matalàs és tou, esmorteeix la teva caiguda. Just en el moment en què la llàgrima es perd entre les teves cames. Una escalfor recorre el teu cos sencer. La llàgrima ha arribat al seu final ...i jo no hi sóc. Tapa’t que no et refredis. Dorm tranquil•la. No ploris. Tornaré.
Reeditat per afegir aquesta cançó, seguint els consells de Sense nom, que creu que el relat guanya si el llegeixes escoltant música.
8 comentaris:
Caram.... m'ha agradat l'estil d'aquest relat! frases curtes que et situen i t'ajuden a dibuixar l'escena... la repetició dona la continuïutat i lliga la història, dona èmfasis i remarca la situació... m'ha agradat, sí.
uf! és preciós. Té molta cohesió i poesia. Intercalar una idea sovint és dificil aqui kda molt bé. Felicitats.
Gràcies guapes!!! Espero que a vosaltres no us deixin soles!!
Déjà vie com ja t'he dit m'ha agradat el teu relat i crec que és una bona continuació del meu, l'altra visió ;)
Fins aviat!!
Un dels millors relats que he llegit mai... m'encanta. Molt.
I llegir-lo escoltant una de les 3 noves cançons del teu blog molt més...
Gràcies Sense nom! M'agradaria que em diguessis quina cançó és, per poder-la adjuntar al escrit, perquè tothom pugui gaudir-lo com tu.
No sé si és dels millors relats que he llegit mai, però si que és dels millors que he escrit, per molts motius.
...últimament estic tocat per la pedra màgica de l'amor i el desamor, per això sembla que estigui en una muntanya russa i per tant en surten composicions molt rares...
Celebro que us agradin.
Espero veure't per aquí més sovint, ja sigui amb o sense nom.
Una abraçada!!
Havent vist les cançons que has afegit em quedo sense dubte amb Unwritten de Natasha Bedingfield. Es una cançó que m’encanta, es positiva, transmet energia… M’agrada.
I pel que em dius del amors i desamors… uffff… jo crec q és de les coses més complicades q hi ha… l’amor és això: felicitat, passió, il.lusions, mirades, complicitat, però també desil.lusió, desenganys, tristor… melancolia…
Però mira, quedat amb aquest bocí de la cançó. Crec q entendre el missatge q ens dona et podrà ajudar o si més no reflexionar.
Drench Yourself In Words Unspoken
Live Your Life With Arms Wide Open
Today Is Where Your Book Begins
The Rest Is Still Unwritten
Una altra abraçada per tu.
Aq és el relat q més m'ha agradat... pq la poesia "Batecs del Temps" possa la pell de gallina... BRUTAL!!
Gràcies per les teves paraules Sense nom.
No crec que l'amor hagi de portar sofriment implícit, però sí és veritat, que si per alguna cosa no funciona, quan més intens és, més es pateix.
Pel que fa als 'Batecs del temps', no era la meva intenció fer un escrit així, només volia expressar una necessitat.
Gràcies i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada