Petit moment musical

Tempesta d'aigua salada.

Imatge de Shanti Marie

Cargol de mar, ostra sense perla, vaivé marí,

remolí sense rumb, aigües revoltes, descontrol total,

fons enterbolit, ones espumoses, alçades de vertigen,

roques mullades, platges inundades, mala mar,

remades inútils, timó sense direcció, barca a la deriva,

pèrdues irreparables, desperfectes insalvables, final agònic.



Cants de sirena, somni o realitat? salvació o empresonament?

dolces melodies, atraients i absorbents, res més es pot escoltar,

dansa eterna, enigmàtica hipnosis, paradís o infern?

brutal ressò, cercle sense obertura, fatal destí,

mals auguris, mals presagis, tots els mals,

rampell diví, segueix la llum, sortida impossible.



Respira fons, l'aire alimenta, les orelles reposen,

sacrifici recompensat, ja fora del forat, fragància d'anhels,

a terra la mar escopit, alliberant presoners, maleint la seva sort,

fugen espantats, sense saber on, mai no tornaran a navegar prop del precipici,

la mar encara espera, la venjança no s'ha produït, les ànsies creixen,

nous pescadors s'aventuren, valents de tot cor, la història sempre es repetirà.

Feliç Sant Jordi

Imatge de Qiang-Huang.

Espero que hagueu tingut un bon dia de Sant Jordi.


Avui, us vull comentar una dotzena de coses:

• Avui és el dia de les roses i les lletres.
• Avui és el dia de donar i de rebre.
• Avui és el dia dels enamorats, de l'amistat i de la família.
• Avui és el dia dels petons i les abraçades.
• Avui és el dia dels regals i les autocompres,
• Avui és el dia de les tradicions i el consum compulsiu.
• Avui és el dia de penjar la senyera i de mostrar els seus colors.
• Avui és el dia de les pors i els atreviments.
• Avui és el dia de recordar i ser recordat.
• Avui és el dia de fer i ser feliç.
• Avui és el dia de Sant Jordi.
• Avui és ... el dia!

Després d'aquestes paraules, aquí va una rosa virtual: @>--^----

Forats premiats!

Moltes gràcies al Robertinhos, per atorgar-me aquest premi, sempre fa il·lusió que et premiïn aquelles tasques en què hi poses tot el cor.

Degut a no saber ben bé l'origen d'aquest premi de moment el deixaré desert, així quan esbrini o li doni un significat el podré entregar amb totes les ganes, disculpeu que de moment ho aturi aquí, qüestió de principis espero que s'entengui.

C A R B Ó

Bloc-Post 0: ACCIDENT

Jaqueta de cuir amb un anagrama força curiós brodat a l'esquena. Ros, amb tupè i puret encès, sempre entre els seus llavis carnosos. Caça-recompenses d'afició i amargat de professió. Li encanta viatjar amb motos robades, d'aquelles que calibres la potencia del seu motor per la quantitat de decibels que produeix al accelerar a fons. Aquest és Carbó, Carles Bonet, el que sempre crema. Darrera seu només hi deixa munts i munts de cendra.

Aquella tarda, anava a tota velocitat per l'autopista estatal A-15, a l'alçada de Ventfort, km. 217, variant 5, tot despistat, com sempre. Mig ressacós, mig adormit, fumant un cigarret i pensant en tot menys en la carretera. Ulls lleganyosos, amb ulleres de poc dormir, i pel que fa al seu color, el to és d'un marró intens, quasi semblant al vermell de la sang quan bull.

De sobte, per l'altre carril i en sentit contrari, un camió de gran tonatge, va passar estripant-li les enganxines, i el va desequilibrar, però en Carbó fent les mil i una, i demostrant les seves grans habilitats, tot i les deficiències físiques i mentals en les que es trobava en aquell moment, va poder controlar la moto fins aterrar violentament contra la cuneta, i anar a parar entre uns matolls força espessos i esponjosos, que li van esmorteir la caiguda.

Es va aixecar, es va espolsar, es va posar ben dret, el tio era tot classe, quin estil el malparit, i en veu alta, lentament i ben greu: '2 3 - 4 5 6 1 - 8 9 D F A' va de lletrejar la matrícula, que no va tenir temps de llegir, i seguidament va afegir: 'Aquesta me la pagarà, sigui qui digui, ...desgraciat!'

Va agafar la moto i va seguir el seu camí, en sentit contrari a la direcció del camió, tot i que semblava que clamaria venjança, aquest cop la tranquil·litat amb què s'havia pres aquell incident, no era normal en ell. Res més el va distreure fins que va arribar al bordell més conegut d'aquelles contrades, el Roques calentes. Va aparcar la moto, i es va quedar palplantat mirant en la llunyania, com si escorcollés un per un, els milers de quilometres d'aquella carretera.

...Continuarà!