Nit de tempesta

El llençol m'embolcalla, mentre em comprimeixo com una mongeta, i intento no marxar de la zona calenta del llit, el fred s'ha apoderat de la resta. El degoteig constant de la pluja era l'aliat del meu son. Junts m'havien endinsat en el món dels somnis, ara n'he sortit bruscament, el soroll del tro i l'incessant intermitent dels llampecs no em deixen dormir-me un altre cop. Desvetllat el meu cap no para de dona voltes, i no literalment, sinó a les cabòries que de dia a vegades aconsegueixo distreure. Llavors m'adormo del cansament quan sona el despertador.

AIXÍ... NO ES POT DESCANSAR!!!

Jejeje ho sé se, me'n va l'olla, però ja us agrada que em passi de tant en tant, oi? ;P

Camins encreuats

Imatge de Jenedy Paige

No et conec de res, però aquí et trobo. Em parles, però ja t'he escoltat. La teva veu és nova, però la conec de sempre. Camins encreuats. Sembla que la nostra direcció ja estar establerta i no és la mateixa. Miro com t'allunyes i giro al final del camí, quan et torno a trobar. Camins encreuats. Camino tranquil, encara que ens separem sé que et tornaré a trobar. I Així és, ens trobem i ens destrobem forces vegades. Camins encreuats. De sobte ens tornem a creuar, però aquest cop el camí encara no es separa. Tampoc és el mateix, però arribo a tocar-te si estiro el braç. I tu fas el mateix tímidament. Camins encreuats. Ara cal unir les nostres mans, per unir els nostres camins. Camins encreuats.

Relats conjunts

Una nova proposta de relats conjunts.

Núvol gris era una noia alta d'una tribu de l'interior. Una llarga trena adornava la seva esquena. Una gota sortia de la punta de la trena, provocant un petit pessigolleig que li recorria tota l'esquena. Quan la gota va arriba al final de l'esquena, va balancejar uns segons i va caure a terra. Allà al costat de la petita cascada la tranquil·litat era absoluta L'únic soroll era la fúria de l'aigua saltant roca avall, per seguir el seu curs riu enllà. De seguida es va tapar amb els quatre draps esparracats que duia i es va endinsar entre els arbres en busca del seu poblat.

Abans d'arribar al poblat s'havia de creuar una gran esplanada, va ser allà on es va creuar amb Fletxa trencada un noi de la seva tribú pocs anys més gran que ella. Un noi solitari, més aviat poc hàbil i d'aquí el nom de Fletxa trencada. Noms que esposaven quan els nens entraven en l'edat de ser guerrers. Així doncs poques tasques li assignaven, deixant-lo sempre de banda.

Però aquest cop tenia un objectiu. Demostrar-se a si mateix que era capaç de fer tot allò que es proposés. Així que després de meditar-ho molt ho va decidir.

Per aquells vorals hi voltava un cavall salvatge d'un color negre molt brillant, insòlit per aquelles terres, amb un mal geni igualment insòlit, no hi havia ningú de la tribú capaç de domar-lo, és més tothom que ho havia intentat havia sortit amb alguna lesió o altra. Era un cavall de dimensions desmesurades, així que ja ningú intentava, era un més de la tribu, Cavall desbocat. Els seguia en totes les seves caceres a cavall, però ningú era capaç de muntar-lo.

Fletxa trencada va decidir que ell muntaria a Cavall desbocat. En aquell instant el noi estava just al costat del cavall acariciant-lo, quan Núvol gris sortia del bosc i es va quedar paralitzada, atemorida i patint per Fletxa trencada, un noi en el que no havia pensat mai abans. L'escena va durar uns quants minuts. Mentre Fletxa trencada tranquil·litzava el cavall, Núvol gris s'acostava cautelosament, de sobte es van creuar les mirades i l'acció va canviar, ara qui admirava l'escena era Cavall desbocat, qui va acostar-se lentament al noi mentre mirava la noia atemorida, llavors Fletxa trencada va pujar al llom de l'enorme cavall i aquest va deixar fer, sense oposar cap tipus de resistència, el noi va estirar la mà a la dolça Núvol gris, mentre Cavall desbocat va agenollar-se dòcilment per facilita la muntura de la noia. Després d'unes llargues voltes pel prat, es van dirigir allà on es trobava la seva tribú.

En arribar-hi, van passar cavalcant entre les tendes del poblat i van parar-se en la del cap de la tribú, Allà el noi va fer un reverencia i la noia tota ruboritzada va saludar i va abaixar el cap. Llavors van emprendre la marxa sense parar en direcció a les muntanyes rocoses.

més música

...alguna cançoneta més!

Foradet musical

3 cançonetes per guadir.

Post 100

Terra de foc

Imatge de Nancy Eckels


Terra de foc,

rogenc espectacle,

a primera vista,

el cel boirós

i per damunt núvols espessos.



Desert roent,

la sorra s'evapora,

com camps florits,

plens de columnes de fum

i visibilitat casi nul·la.



Dues ombres deambulen,

van amunt i avall,

recorrent continents misteriosos,

passa darrera passa,

disminueixen el seu volum



Són dues gotes d'aigua,

amb la calor es fonen,

un sol liquid les uneix,

aviat desapareixen,

juntes han mort.



Terra de foc,

cruel amb els foresters,

enigmàtic planeta,

univers immens,

capritxos dels destí.

1 ANY

Avui fa un anyet que vaig tenir l'esbojarrada idea de crear un bloc, com si jo tingués quelcom a dir, o a algú interessessin les meves paraules. I al llarg del temps amb més o menys assiduïtat, s'ha demostrat que hi havia coses a dir i gent per escoltar-les, i a més disposades a participar i enriquir el meu bloc. Moltes gràcies a tots vosaltres. I espero poder escriure més sovint, que últimament ho tinc una mica abandonat.

Salut, ànims i molta felicitat per a tothom!!!

Relats conjunts

Una altra proposta de relats conjunts.

Aquella foto de l'àvia, quan era jove, era la única que tenia. L'únic record material que en quedava. Feia molts anys que ens varem haver de separar i ara mirava de seguir-ne el rastre. No sé pas si serà viva encara, però m'agradaria saber que en va ser d'ella.

Així va començar la meva recerca. Si més no el propòsit per fer-la, perquè la veritat és que no sabia per on començar. Tot va començar quan la família passava per grans problemes econòmics, i la meva àvia que ja era viuda, va decidir vendre tot el que tenia per donar-ho als meus pares, perquè poguessin tirar endavant mentre ella marxava a l'estranger, a França d'allà on provenia la seva família. Així, és com es van conèixer els meus avis?? doncs sí, el dia de la foto a St. Petersburg la meva àvia hi era de vacances amb la familia, i el meu avi hi havia anat per feina, ja que ell era nascut a Olot, i els seu pares volien que tingués un futur prometedor, ja que era un noi amb moltes capacitats.

De manera, que la primera opció i la més fàcil seria preguntar què més en sabien els meus familiars més directes. Després d'uns quants dies d'investigació i de moltes converses inertes, tot el que vaig trobar van ser negatives i històries inconnexes i força contradictòries, el que em va fer pensar que hi havia alguna cosa estranya en tot allò. La història de la meva àvia seria més difícil de reconstruir del que en un principi hauria esperat.

I com sempre, en el pitjor moment, tot es complica, i a la feina va haver-hi uns merders impressionants que em van tenir apart un mes i mig ben bó atrapat i havent apartat el tema de la meva àvia i just quan semblava que a la feina s'acostaven bons aires, vaig rebre una carta, amb remitent francès, no sé perquè uns calfreds em van recórrer tot el cos, augurava males notícies, així que no vaig obrir la carta fins arribar a casa. Un cop allà em vaig servir una copa de bourbon, vaig seure a la taula del despatx, vaig agafar l'obrecartes, i zass!! la vaig obrir d'un cop sec, tant que va saltar el que hi havia en el seu interior, damunt de la taula, em vaig fixar que era una nova foto de la meva àvia molt semblant a la primera, però aquesta molt més desgastada, la vaig agafar i la vaig mirar melacòlicament, quan no sé que em va portar a girar la foto, però fos el que fos, allà hi havia un missatge que deia, '...en 10 dies seré aquí'.

He passat uns dies horribles i plens de nervis, serà la meva àvia de veritat, algú que la coneix... les preguntes eren infinites... avui es compleixen els 10 dies...

FI.