Imatge de Debbie MillerLa mirada ressegueix la línia de la costa, des de sota els peus, fins al llunyà horitzó. Les ones que es veuen en el mar, no alteren la tranquil·litat que es viu a terra. Dolça companyia i vent emprenyador. Els colors es difuminen i les formes canvien, el que és una gran vista, mica a mica es transforma, i aviat, deixa la realitat per convertir-se en un quadre de fantasia. Un quadre, que queda gravat en la memòria, vistes al mar, d'un diumenge gris, que omple de colors un record més. Instants després la mirada es desvia, per emmarcar noves vistes i nous records.
4 comentaris:
Ja era hora que tornessis a escriure!!! et trobavem a faltar...
Moltes gràcies, ja que a pesar de la meva inactivitat seguiu passant per aquí, espero poder mantenir un ritme més regular i constant.
...es desvia la mirada per recollir nous records, però records com aquesta vista no s'obliden ;) Perquè ens difuminem amb el nostre passat i ens omplim de llàgrimes o somriures quan hi pensem...
petó, petó, petó...*
Doncs sí Yuna, tens tota la raó!!
Petonets!!!
Publica un comentari a l'entrada