6 de juny del 2008

Trobant consol


Sona una cançó de bressol,

que em cantes en un vaivé relaxant,

com un nadó m'adormo, entre els teus braços,

braços consoladors de la meva ànima.



El meu cap reposa sobre els teus pits,

el seu batec constant m'hipnotitza,

la seva escalfor em reconforta,

mentre les teves carícies em desfan.



La felicitat m'envaeix el cos,

els somnis m'envaeixen la ment,

els desitjos m'envaeixen els dits,

i la passió se'm desborda pels llavis.



El meu cap alçat, ha trobat el teu,

el teu cap inclinat, ha trobat el meu,

dos llavis tendres i carnosos es troben,

a mig camí es besen apassionadament.



Les llàgrimes són assecades,

per els nostres càlids cors,

la seva fusió, evapora els maldecaps,

el petó ha aturat el temps.



Dolces mirades de complicitat,

tímids somriures de felicitat,

regna pau, harmonia i consol,

ara i sempre entre els teu braços.

11 comentaris:

yuna ha dit...

...com s'enyora tot això... aix. I és que, quina és la més gran felicitat? què és el que ens fa viure, despertar-nos, seguir avançant? Si, l'amor. Per sobre de totes les coses... és el motor que ens fa moure :)

Bon dissabte!
petonet!*

yuna ha dit...

Hooooolaaaaa! has desaparegut? :O

espero que estiguis bé :)
mua!

[anonymous writer] ha dit...

Perdona, Yuna! Aquests dies he estat una mica desconnectat, i sí estic bé. Gràcies! Per passar sovint per aquí i per interessar-te per mi.

Un petonet i ànims!

yuna ha dit...

:) muuua!

aiguamarina ha dit...

:)

Féia díes que no passejava, besets!

samain ha dit...

Sempre hi ha aquest indret on les llàgrimes s'evaporen, el batec marca un ritme suau, la calidesa es fa present i palpable, i amb to fluixet i a cau d'orella els silencis ens omplen de dolçor
:)

yuna ha dit...

Bon dia tinguiiiis, guapo! a somriure mooooolt! ptonets!! :)

Robertinhos ha dit...

què bonics són aquests instants!

una abraçada company

[anonymous writer] ha dit...

Aiguamaria, m'encanta que tornis a passejar i que a més ho facis per aquí, molts besets!!

Samain, sempre és agradable llegir el teus comentaris i saber que sempre rondes per aquí, un petonet!!

Bon dia Yuna, així es comencen millor els dilluns ;P petonets guapíssima!!

Doncs sí Robertinhos, instants d'aquests s'haurien de tenir més sovint, fins aviat company!!

Utnoa ha dit...

Quants dies fa que de mi no poden sortir aquestes paraules dirigides a una figura d'apego! He dit dies?? MESOS!!

Tornara o sol a sair...

[anonymous writer] ha dit...

Hola, Utnoa! Sí que poden sortir aquestes paraules, ja que aquestes no sempre representen una realitat, sinó que també desitjos.

Un petonet!!