Un ocell de colors,
volteja pel meu jardí.
El crec un intrús,
que ve de guerra.
Amb pintures de combat,
i llarg bec amenaçador.
Pateixo pels meus capolls,
que estan a punt de florir.
Passen els dies,
i el jardí floreix.
Semblen joies
i no pas flors.
Cada dia les ha visitat,
festejant-les sens falta.
Lluny de pansir-se,
o ser devorades,
Ara fan més goig,
en la seva companyia.
Ocell fidel,
que els dona vida.
volteja pel meu jardí.
El crec un intrús,
que ve de guerra.
Amb pintures de combat,
i llarg bec amenaçador.
Pateixo pels meus capolls,
que estan a punt de florir.
Passen els dies,
i el jardí floreix.
Semblen joies
i no pas flors.
Cada dia les ha visitat,
festejant-les sens falta.
Lluny de pansir-se,
o ser devorades,
Ara fan més goig,
en la seva companyia.
Ocell fidel,
que els dona vida.
6 comentaris:
T'ha quedat molt xul.lo, sí senyor!
Una abraçada.
ei, que maco!!! de veritat, és molt maco :)
tot bé? va bé la vida d'independitzat? un petonàs!!*
Gràcies, Aiguamarina! Se't trobava a faltar per aquí ;P
Gràcies, Yuna! La vida en solitari, molt bé! sense internet :( jeje però anar fent...
Molts petonets guapes!!
Molt bonic! Des de petita, mirava els documentals on sortien aquests petits ocellets que mouen tan ràpid les ales que ni les veus i semblen quedar suspesos davant de les flors... sempre m'han fascinat.
:)
la natura, acompanyada de natura...
Es encara més bella!
Moltes gràcies, Samain i Eli!! Perdoneu la tardança, a veure si de mica en mica torno agafar el ritme.
Petonets!!
Publica un comentari a l'entrada