19 d’agost del 2008

Sota els efectes de la lluna...

imatge de Johanna Bohoy

La lluna es reflecteix en el mar com si fos el seu mirall, és molt presumida i si mirarà tota la nit. A mi la incertesa m'atrapa. Assegut a la sorra, amb el peus enterrats, em disposo a contemplar la presumida lluna, tant tímida ella que només surt a veure el sol de lluny, mai li diu res, ella només observa, i es observada. I aquesta nit, jo no pararé d'observar-la. Ella que té algun poder misteriós, ella que fa pujar i baixar la marea segons la seva voluntat, ella que brilla sense tenir llum pròpia, ella que enamora sense ser cupido, ella que atrau gent d'un altre planeta, ella que no es cansa de voltar. Avui descobriré el seu poder, perquè necessito dominar la marea que m'arrossega, perquè és hora que brilli per damunt de la terra, perquè he d'enamorar, perquè he d'atraure gent a la meva òrbita, perquè de he voltar sense parar. Passen les hores, els ulls em pesen, i finalment la sorra acull el meu dolç son...

1 d’agost del 2008

Vacances

La claror comença a despuntar per la finestra de la casa de la platja. La brisa fresca de la nit passada comença amainar. Les cortines ja no ondulen. El llençol comença a fer nosa, descobrint la teva nuesa a cada moviment inquiet sobre el gran llit rodó. Capritx de joventut, després de veure aquella gran pel·lícula. Era evident, després d'allò, que ella havia de tenir un llit com aquell. On les fantasies es feien realitat, només veient el llit rodar. Va donar una volta més, es va aixecar, estava un pèl suada, i una gota li va recórrer des de l'aixella fins al maluc, tot resseguint les seves marcades corbes, i posant-li la pell de gallina i els mugrons erectes en un sol instant. La set l'envaeix, s'acosta a la nevera i en treu la gerra de suc de taronja natural exprimida fins la última gota. L'ànsia la fa beure amb presses, cada glopada rep més líquid del que necessita i el que sobre surt per entre les comissures d'aquells llavis carnosos i humits. Aquest cop el regalim arriba fins més avall del melic, en ple territori de venus, on una petita mata de pèl ben arreglada absorbeix qualsevol rierol que li arriba. Ara ja no importa, la dutxa d'aigua freda esborra tot rastre. Agafes la tovallola t'eixugues i et dirigeixes al porxo de l'entrada , on t'espera la teva butaca preferida. Aquella de palla, amb aquella fresca tela de fil blanca, on hi trobes repòs durant els matins calorosos d'estiu. Allà nua i fent la lectura de les teves novel·les preferides, d'intriga, investigacions i detectius malhumorats i ressentits, però amb grans dots per l'aparellament de les seves abundants clients. Sort que no passa mai ningú per allà i pots estar tal i com vas arribar aquest món, de fet tampoc t'importaria si et veiés algú perquè estàs absorta gaudint d'aquests moments. La lectura és amena però l'arribada d'aquell nou personatge en la teva lectura, ha fet que t'aturessis i miressis a l'horitzó. Allà on veus passar barquetes i velers que no paren de navegar. Ara els teus pensaments es desvien de la novel·la, el llibre queda recolzat en la teva cama, que bellugar penjant del recolze braços de la butaca. La descripció d'aquest nou mascle literari, t'ha portat al record del teu home. Jo. Comences recordant les nostres histories y acabes desitjant que fos allà, amb tu, penedint-te de no haver-me convidat. Agafes el telèfon mòbil per trucar-me, em busques a l'agenda, el selecciones, però t'envaeixen els dubtes. Passes un bona estona amb els ulls tancats pensant què fer. La son pesa i et quedes dormida, ajaguda al tro de palla, amb les cames creuades, el llibre tapant les teves vergonyes, encara que jo penso que no tens res de què avergonyir-te, i el mòbil a la mà recolzada sobre el llibre. De sobte un sospir, provoca un lleuger moviment que fa que premis el boto de trucar. Sí, hi havia el meu número marcat, mentre tu dorms ingènuament. Rebo la teva trucada, sona un ring i després un altre.

Fi.

Composició del dia

La cançó del dia