La mirada ressegueix la línia de la costa, des de sota els peus, fins al llunyà horitzó. Les ones que es veuen en el mar, no alteren la tranquil·litat que es viu a terra. Dolça companyia i vent emprenyador. Els colors es difuminen i les formes canvien, el que és una gran vista, mica a mica es transforma, i aviat, deixa la realitat per convertir-se en un quadre de fantasia. Un quadre, que queda gravat en la memòria, vistes al mar, d'un diumenge gris, que omple de colors un record més. Instants després la mirada es desvia, per emmarcar noves vistes i nous records.
30 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)