Petit moment musical

Tempesta d'aigua salada.

Imatge de Shanti Marie

Cargol de mar, ostra sense perla, vaivé marí,

remolí sense rumb, aigües revoltes, descontrol total,

fons enterbolit, ones espumoses, alçades de vertigen,

roques mullades, platges inundades, mala mar,

remades inútils, timó sense direcció, barca a la deriva,

pèrdues irreparables, desperfectes insalvables, final agònic.



Cants de sirena, somni o realitat? salvació o empresonament?

dolces melodies, atraients i absorbents, res més es pot escoltar,

dansa eterna, enigmàtica hipnosis, paradís o infern?

brutal ressò, cercle sense obertura, fatal destí,

mals auguris, mals presagis, tots els mals,

rampell diví, segueix la llum, sortida impossible.



Respira fons, l'aire alimenta, les orelles reposen,

sacrifici recompensat, ja fora del forat, fragància d'anhels,

a terra la mar escopit, alliberant presoners, maleint la seva sort,

fugen espantats, sense saber on, mai no tornaran a navegar prop del precipici,

la mar encara espera, la venjança no s'ha produït, les ànsies creixen,

nous pescadors s'aventuren, valents de tot cor, la història sempre es repetirà.

Feliç Sant Jordi

Imatge de Qiang-Huang.

Espero que hagueu tingut un bon dia de Sant Jordi.


Avui, us vull comentar una dotzena de coses:

• Avui és el dia de les roses i les lletres.
• Avui és el dia de donar i de rebre.
• Avui és el dia dels enamorats, de l'amistat i de la família.
• Avui és el dia dels petons i les abraçades.
• Avui és el dia dels regals i les autocompres,
• Avui és el dia de les tradicions i el consum compulsiu.
• Avui és el dia de penjar la senyera i de mostrar els seus colors.
• Avui és el dia de les pors i els atreviments.
• Avui és el dia de recordar i ser recordat.
• Avui és el dia de fer i ser feliç.
• Avui és el dia de Sant Jordi.
• Avui és ... el dia!

Després d'aquestes paraules, aquí va una rosa virtual: @>--^----

Forats premiats!

Moltes gràcies al Robertinhos, per atorgar-me aquest premi, sempre fa il·lusió que et premiïn aquelles tasques en què hi poses tot el cor.

Degut a no saber ben bé l'origen d'aquest premi de moment el deixaré desert, així quan esbrini o li doni un significat el podré entregar amb totes les ganes, disculpeu que de moment ho aturi aquí, qüestió de principis espero que s'entengui.

C A R B Ó

Bloc-Post 0: ACCIDENT

Jaqueta de cuir amb un anagrama força curiós brodat a l'esquena. Ros, amb tupè i puret encès, sempre entre els seus llavis carnosos. Caça-recompenses d'afició i amargat de professió. Li encanta viatjar amb motos robades, d'aquelles que calibres la potencia del seu motor per la quantitat de decibels que produeix al accelerar a fons. Aquest és Carbó, Carles Bonet, el que sempre crema. Darrera seu només hi deixa munts i munts de cendra.

Aquella tarda, anava a tota velocitat per l'autopista estatal A-15, a l'alçada de Ventfort, km. 217, variant 5, tot despistat, com sempre. Mig ressacós, mig adormit, fumant un cigarret i pensant en tot menys en la carretera. Ulls lleganyosos, amb ulleres de poc dormir, i pel que fa al seu color, el to és d'un marró intens, quasi semblant al vermell de la sang quan bull.

De sobte, per l'altre carril i en sentit contrari, un camió de gran tonatge, va passar estripant-li les enganxines, i el va desequilibrar, però en Carbó fent les mil i una, i demostrant les seves grans habilitats, tot i les deficiències físiques i mentals en les que es trobava en aquell moment, va poder controlar la moto fins aterrar violentament contra la cuneta, i anar a parar entre uns matolls força espessos i esponjosos, que li van esmorteir la caiguda.

Es va aixecar, es va espolsar, es va posar ben dret, el tio era tot classe, quin estil el malparit, i en veu alta, lentament i ben greu: '2 3 - 4 5 6 1 - 8 9 D F A' va de lletrejar la matrícula, que no va tenir temps de llegir, i seguidament va afegir: 'Aquesta me la pagarà, sigui qui digui, ...desgraciat!'

Va agafar la moto i va seguir el seu camí, en sentit contrari a la direcció del camió, tot i que semblava que clamaria venjança, aquest cop la tranquil·litat amb què s'havia pres aquell incident, no era normal en ell. Res més el va distreure fins que va arribar al bordell més conegut d'aquelles contrades, el Roques calentes. Va aparcar la moto, i es va quedar palplantat mirant en la llunyania, com si escorcollés un per un, els milers de quilometres d'aquella carretera.

...Continuarà!

C A R B Ó

Bloc-Post-Pilot: 100 % C A R B Ó

zaaaaaaaaasss!!!

- Merda la maleta!!! maleït cabró!!! m'ha la robat!!!

- Collons, estaquirot!!!! doncs mou-te, a què esperes? a que es pari i te la torni perquè li dius cabró?

- No!!! Espera!!

- Com?

- Espera... que s'allunyi una mica més... i...ara!!

clic!!! ... BOOOOOOOOOM!!!

- La hòstia... l'has volat pels aires!!!

- I doncs què et pensaves... la maleta és meva, ...i sinó de ningú... ho tindràs present...?

- I tant, ...la puta!!

Llavors es van posar a caminar en silenci. Bé en silenci ells dos, perquè el centre comercial era tot un batibull. Van passar de llarg, deixant enrere el lloc de l'explosió i es van dirigir cap al subterrani a buscar el cotxe. Encara es podien sentir els crits de desesperació les sirenes i el col·lapse de cotxes intentant abandonar el centre.

Un cop dins el cotxe, va encendre un puro, tot esperant que es calmés la situació. Quan el seu company li va preguntar que què hi duia a la maleta per reaccionar així... Després d'una llarga i sonora riallada, Carles Bonet, alies el 'Carbó', va apartar-se el puro de la boca, li va clavar una mirada d'aquelles que glacen, que et deixen immòbil i cagat de por... i li va aconsellar al seu copilot, que no ho tornés a preguntar mai més si s'estimava la vida.

Mai es pregunta el contingut d'una maleta... al 'Carbó'.

...Continuarà!

Dansa a la pluja

Imatge de Gerald Schwartz

Dansa a la pluja

...una música comença a sentir-se, de seguida una veu canta...


Al Déu de la pluja clamo compassió,
que desfermi tempestes sobre els nostres caps,
inundant les nostres terres d'aigua benefactora,
no volem aigües torrencials plenes de desgràcies,
sinó aigües sanadores, per nosaltres,
pels nostres animals i les nostres plantes.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
que el sacrifici que ens exigeixi, sigui just,
sigui possible i no exempt d'esforç,
que no ens falti aigua per tirar endavant la nostra vida,
i que tampoc ens ofegui causant-nos la mort,
que plogui en la mesura del necessari.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
amb aquesta dansa i la seva cançó,
amb aquests desitjos i anhels,
per mi, per nosaltres, per elles i per ells,
per els que corren, els que neden i els que volen,
per els que arrelen i els que no ho fan.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Al Déu de la pluja clamo compassió,
Ara i sempre, per la pluja,
i al Déu que correspongui,
n'hi hagi un o n'hi hagi molts,
per la bondat, l'amor i la pau en el món,
per tot el que és just i necessari.

AIGUA,AIGUA, AIGUAAAAAA !!!

Tot això, al Dèu ho clamo!!


... de sobte para la música, una gran silenci i de seguida una rara foscor s'apodera de l'indret, i poc a poc, s'escolta el degoteig d'una fina pluja...

Ara vola lliure

Imatge de Michele Beaulieu dba Naquaiya

Jo tenia una bonica papallona, tancada en un pot, amb foradets per respirar. Un pot, segurament, massa petit per ella. M'agradava observar-la tot sovint. Avui l'he deixat anar, he obert la tapa. Ara vola lliure. Ha sortit de seguida i sense mirar enrere. Feia dies que no volava bé, que estava com ofegada. Ara els seus colors podran tornar a brillar sota els raigs del sol. La primavera li retornarà la vida. Ja no toparà més contra aquell vidre transparent que li barrava el pas. Ara vola lliure. Les seves ales bellugaran sense por, transportant-la per tot el món. Jo ,en canvi, només li donava la calidesa de la meva habitació. He fet el correcte, el millor per ella, però ara la trobo a faltar. Jo només esperava un adéu, en memòria dels temps passats. Però suposo que no hi ha res agrair, quan t'han tingut tant de temps atrapada. Ara vola lliure. La meva papallona. La meva fantasia. Ara vola lliure.

6 mesos

Avui fa 6 mesos i porto més d'una cinquantena de post, i encara sóc per aquí, qui ho diria? De vegades em pregunto, si val la pena seguir escrivint?

Bé, no em feu cas, que avui és un dia de celebració, i no patiu, suposo que seguiré donant la tabarra per aquí.