30 de gener del 2008
22 de gener del 2008
Trucades de mitja nit
Trucades de mitja nit,
melodies per somiar.
Sona el telèfon,
la son desapareix.
Un hola, suau
i un que tal, més tendre.
Comença la conversa entre silencis i monosil·labs,
alguna brometa encén l'espurna de la confiança.
Ens deixem anar,
per parlar sense parar.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Tot balla al nostre ritme,
tot flueix instintivament.
Ni assajat mil cops,
s'aconseguiria aquesta perfecció.
Es nota que n'hi havia ganes,
els temes quasi que es trepitgen.
Aconseguim posar-los un rere l'altre,
però en perdem algun pel mig, segur.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Quina ràbia, les interrupcions,
trenquen la connexió.
Per sort ...és fàcil recuperar-la,
aviat es torna a començar.
...per on anàvem? i alguna broma,
ens col·loquen de nou on érem.
Els somriures no han desaparegut,
però la timidesa sí!
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Alguna inconveniència,
algun moment incòmode!
Un ainsss, un aixxx, un jooo,
tots ells sospirs delators.
Però això no ens atura,
la nit és nostra.
Passen minuts i hores,
sense ser vistos, ni vistes.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Ullada al rellotge,
el pes de la factura.
No n'hi ganes,
però s'ha d'acabar,
Petonets i abraçades,
finalitzen la trucada.
Ara ...és fàcil, molt fàcil anar a dormir,
amb l'espera d'un bon somni, per arrodonir.
Paraules, riures i pauses,
han compost la nostra melodia.
Trucades de mitja nit,
trucades entre tu i jo.
melodies per somiar.
Sona el telèfon,
la son desapareix.
Un hola, suau
i un que tal, més tendre.
Comença la conversa entre silencis i monosil·labs,
alguna brometa encén l'espurna de la confiança.
Ens deixem anar,
per parlar sense parar.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Tot balla al nostre ritme,
tot flueix instintivament.
Ni assajat mil cops,
s'aconseguiria aquesta perfecció.
Es nota que n'hi havia ganes,
els temes quasi que es trepitgen.
Aconseguim posar-los un rere l'altre,
però en perdem algun pel mig, segur.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Quina ràbia, les interrupcions,
trenquen la connexió.
Per sort ...és fàcil recuperar-la,
aviat es torna a començar.
...per on anàvem? i alguna broma,
ens col·loquen de nou on érem.
Els somriures no han desaparegut,
però la timidesa sí!
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Alguna inconveniència,
algun moment incòmode!
Un ainsss, un aixxx, un jooo,
tots ells sospirs delators.
Però això no ens atura,
la nit és nostra.
Passen minuts i hores,
sense ser vistos, ni vistes.
Paraules, riures i pauses,
componen la nostra melodia.
Ullada al rellotge,
el pes de la factura.
No n'hi ganes,
però s'ha d'acabar,
Petonets i abraçades,
finalitzen la trucada.
Ara ...és fàcil, molt fàcil anar a dormir,
amb l'espera d'un bon somni, per arrodonir.
Paraules, riures i pauses,
han compost la nostra melodia.
Trucades de mitja nit,
trucades entre tu i jo.
20 de gener del 2008
Meme cos
Agafant el relleu que ha passat la Déjà vie, faig el meme del cos, que consisteix en escriure's alguna cosa en alguna part del cos. Com que no tinc la panxeta llisa de la Kena i tampoc tinc a qui insinuar vine aquí (..sabent del cert, que acudirà ;P) com la Déjà vie. Doncs he posat un botó de power en el meu canell, fent una mica de composició, per fer-ho més atraient. Que creieu que engegar el botonet?
Passo el testimoni, a tots aquells que vulguin aportar una nova visió, al final podrem fer una composició d'un cos sencer :D
Passo el testimoni, a tots aquells que vulguin aportar una nova visió, al final podrem fer una composició d'un cos sencer :D
18 de gener del 2008
17 de gener del 2008
Meme
Ui! el meu primer meme! Gràcies Tals!
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
bres. Mi plaga es distinta de la suya y carece de nombre.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La impressora.
3 - Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Polònia.
4 - Sense mirar, quina hora és?
Les Onze.
5 - Ara mira, quina hora és?
22:33.
6 - Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
Doncs, realment l'ordinador, perquè fa un soroll que espanta. L'hauré de jubilar aviat ;P
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Doncs no ho sé, suposo que hi ha dies que moltes hores... i segons com s'entengui la pregunta, doncs dies i tot jeje sóc molt rebuscat, ho sé...
8 - Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?
Llegint, mirant la tele i xerrant amb lla familia.
9 - Què portes posat ara mateix?
Jersei de llana i a sota una samarreta màniga llarga. Uns pantalons de xandall i a sota slips ;b Mitjons d'esport i sabatilles estil de les típiques nòrdiques, però de la competència.
10 - Vas somiar ahir?
Segurament si, però no tinc del tot la certesa.
11 - Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
No ho recordo, però fa poc estava estirat al mig de la cuina ensumant la olor de les gambes que s'està foten el veí, i la meva mare m'ha enganxat, ha durat una miqueta, però poc, si m'agafa de veritat puc estar molta estona.
12 - Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
Prestatgeries on s'hi recolzen treballs manuals de petit i un escut d'armes del meu primer cognom, la orla de la uni, un mirall, uns penjadors, encara espereu més? això que és l'habitació petita de la casa.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Potser l'estrany és no veure'n cap, ja que últimament em sorprenen forces coses, si em sorprenen és que són estranyes?
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Doncs la de l'altre dia de la tele 3, Constantine.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Suposo que moltes coses, l'important, és com i amb qui repartiria el que comprés.
16 - Alguna cosa sobre tu:
Ui, doncs si vull conservar el d'anonymous...la pregunta té trampa, jeje El que si que puc dir, és que sóc algú, que ha descobert que li agrada escriure, fins ara ho feia i ho trencava i des de fa uns 3 mesos que ho publico aquí, i des de fa uns 7 o 8 que guardo el que escric. Un tipus bastant raret.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Mirar d'arreglar allò que no va bé, però suposo que això no deixa de banda la política, perquè la política ens contamina constantment.
18 - T'agrada ballar?
M'encanta però no en sé. Més aviat semblo un goril·la intentant fer riure a la gent que passa pel zoo.
19 - Què en penses d'en George Bush?
Doncs que ja té ous que se li doni tanta importància, és un simple mortal, i a més s'equivoca sovint. Si per mi fos s'hauria d'eliminar aquesta pregunta.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
No ho sé, Marta, Clara, Cristina, Violeta, suposo que no ho tinc clar jeje!
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Ignasi.
22 - T'agradaria viure a l'estranger?
Sí, no crec que ho faci, perquè de moment tinc masses lligams aquí, però m'agradaria.
23 - Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Eps! noi, t'has equivocat, torna a baixar trepella!!!
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
No sé si ja tenen l'encàrrec o si són de fer-los, però aquí va:
Iruna
Alepsi
Aiguamarina
Déjà vie
Samain
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
bres. Mi plaga es distinta de la suya y carece de nombre.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La impressora.
3 - Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Polònia.
4 - Sense mirar, quina hora és?
Les Onze.
5 - Ara mira, quina hora és?
22:33.
6 - Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
Doncs, realment l'ordinador, perquè fa un soroll que espanta. L'hauré de jubilar aviat ;P
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Doncs no ho sé, suposo que hi ha dies que moltes hores... i segons com s'entengui la pregunta, doncs dies i tot jeje sóc molt rebuscat, ho sé...
8 - Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?
Llegint, mirant la tele i xerrant amb lla familia.
9 - Què portes posat ara mateix?
Jersei de llana i a sota una samarreta màniga llarga. Uns pantalons de xandall i a sota slips ;b Mitjons d'esport i sabatilles estil de les típiques nòrdiques, però de la competència.
10 - Vas somiar ahir?
Segurament si, però no tinc del tot la certesa.
11 - Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
No ho recordo, però fa poc estava estirat al mig de la cuina ensumant la olor de les gambes que s'està foten el veí, i la meva mare m'ha enganxat, ha durat una miqueta, però poc, si m'agafa de veritat puc estar molta estona.
12 - Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
Prestatgeries on s'hi recolzen treballs manuals de petit i un escut d'armes del meu primer cognom, la orla de la uni, un mirall, uns penjadors, encara espereu més? això que és l'habitació petita de la casa.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Potser l'estrany és no veure'n cap, ja que últimament em sorprenen forces coses, si em sorprenen és que són estranyes?
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Doncs la de l'altre dia de la tele 3, Constantine.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Suposo que moltes coses, l'important, és com i amb qui repartiria el que comprés.
16 - Alguna cosa sobre tu:
Ui, doncs si vull conservar el d'anonymous...la pregunta té trampa, jeje El que si que puc dir, és que sóc algú, que ha descobert que li agrada escriure, fins ara ho feia i ho trencava i des de fa uns 3 mesos que ho publico aquí, i des de fa uns 7 o 8 que guardo el que escric. Un tipus bastant raret.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Mirar d'arreglar allò que no va bé, però suposo que això no deixa de banda la política, perquè la política ens contamina constantment.
18 - T'agrada ballar?
M'encanta però no en sé. Més aviat semblo un goril·la intentant fer riure a la gent que passa pel zoo.
19 - Què en penses d'en George Bush?
Doncs que ja té ous que se li doni tanta importància, és un simple mortal, i a més s'equivoca sovint. Si per mi fos s'hauria d'eliminar aquesta pregunta.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
No ho sé, Marta, Clara, Cristina, Violeta, suposo que no ho tinc clar jeje!
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Ignasi.
22 - T'agradaria viure a l'estranger?
Sí, no crec que ho faci, perquè de moment tinc masses lligams aquí, però m'agradaria.
23 - Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Eps! noi, t'has equivocat, torna a baixar trepella!!!
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
No sé si ja tenen l'encàrrec o si són de fer-los, però aquí va:
Iruna
Alepsi
Aiguamarina
Déjà vie
Samain
Relats conjunts
Una nova aportació a Relats conjunts, que l'Alepsi ens ha deixat feina. Com que estem en èpoques de rebaixes, jo m'hi apunto i aquí teniu un 2X1 (...molt ranci, ja ho sé...però no deixa de ser un 2 per 1 :P)
Escapando de la crítica
RELAT 1:
...fill meu, surt del quadre i salva a la humanitat de les seves pròpies crítiques!
RELAT 2:
...murmuri...Aquest noi té la bogeria a la mirada, fins el punt que li salten els ulls del rostre...Té els llavis plens de desig, d'aquí aquesta carnositat...Si fóra viu s'escaparia del quadre...La dolenteria el posseïx, segur que no feia res de bo, per anar descalç, arremangat i amb la camisa caiguda, un mala peça de totes, totes...Déu me'n guardi, que la meva nena caigués en mans d'un xicot d'aquesta mena...
La nit cau i les pintures afluixen la seva pressió. Petits moviments trenquen l'encarcarament. El despertar es comença a produir, lentament, molt lentament. Recolzament de les mans, agafar impuls amb el peu, i per fi... treure el cap. Un cop fora, els moviments es van normalitzant, suavitzant, agafant confiança. Cada nit és un nou naixement, com aquell animaló que surt per primer cop de l'ou.
El museu és buit.A les nits sempre és buit. No hi ha vigilància, no la necessiten, aquest museu no té res de massa valor, almenys econòmic, ni res el suficientment artístic, com per produir un valor econòmic, digne de ser robat, per aconseguir bons tractes amb el seu tràfic.
Lliure. Sense el pes dels marcs pressionant per no sortir. Ara gaudeix d'unes quantes hores, fins que no hagi de tornar a la seva presó. La presó del quadre, durant el dia, la presó de l'eternitat, per un càstig diví. El seu propi judici final el va condemnar. Injust o no, ara ha de complir pena, per el que alguns anomenen els seus pecats. A vegades viure segons la teva pròpia percepció, és un pecat mortal, als ulls de la resta del món.
Alguns l'han vist per la ciutat, i l'anomenen fantasma. Altres en desconeixen la seva existència. Però tots, han entrat alguna vegada en el museu, i absolutament tots, l'han criticat. Les pluges de crítiques li trenquen el son, mentre reposa el dia dins el quadre.
La vora del riu, és la seva passejada preferida, el soroll de l'aigua, les miolades dels gats, les corredisses d'algun despistat, les incomprensibles paraules d'un borratxo. El clarejar, a poc apoc, passant dels tons foscos, pels vermellosos...
Aaahhh!!! ...una opressió molt forta al pit, indica l'hora de tornada, és hora de tornar a casa, de tornar al quadre, segueix sent un presoner de tela i pintura. Tot tiba, torna la quietud en el quadre, i el murmuri constant a fora, el museu s'omple de crítiques constants.
Així, dia rere dia, nit rere nit...
Només una esperança, una joveneta, que desgasta les tardes, observant-lo, sense dir res, ni una sola paraula, ni una sola crítica.
"Tindrà mai, però... una frase amable per mi?"
FI.
...fill meu, surt del quadre i salva a la humanitat de les seves pròpies crítiques!
RELAT 2:
...murmuri...Aquest noi té la bogeria a la mirada, fins el punt que li salten els ulls del rostre...Té els llavis plens de desig, d'aquí aquesta carnositat...Si fóra viu s'escaparia del quadre...La dolenteria el posseïx, segur que no feia res de bo, per anar descalç, arremangat i amb la camisa caiguda, un mala peça de totes, totes...Déu me'n guardi, que la meva nena caigués en mans d'un xicot d'aquesta mena...
La nit cau i les pintures afluixen la seva pressió. Petits moviments trenquen l'encarcarament. El despertar es comença a produir, lentament, molt lentament. Recolzament de les mans, agafar impuls amb el peu, i per fi... treure el cap. Un cop fora, els moviments es van normalitzant, suavitzant, agafant confiança. Cada nit és un nou naixement, com aquell animaló que surt per primer cop de l'ou.
El museu és buit.A les nits sempre és buit. No hi ha vigilància, no la necessiten, aquest museu no té res de massa valor, almenys econòmic, ni res el suficientment artístic, com per produir un valor econòmic, digne de ser robat, per aconseguir bons tractes amb el seu tràfic.
Lliure. Sense el pes dels marcs pressionant per no sortir. Ara gaudeix d'unes quantes hores, fins que no hagi de tornar a la seva presó. La presó del quadre, durant el dia, la presó de l'eternitat, per un càstig diví. El seu propi judici final el va condemnar. Injust o no, ara ha de complir pena, per el que alguns anomenen els seus pecats. A vegades viure segons la teva pròpia percepció, és un pecat mortal, als ulls de la resta del món.
Alguns l'han vist per la ciutat, i l'anomenen fantasma. Altres en desconeixen la seva existència. Però tots, han entrat alguna vegada en el museu, i absolutament tots, l'han criticat. Les pluges de crítiques li trenquen el son, mentre reposa el dia dins el quadre.
La vora del riu, és la seva passejada preferida, el soroll de l'aigua, les miolades dels gats, les corredisses d'algun despistat, les incomprensibles paraules d'un borratxo. El clarejar, a poc apoc, passant dels tons foscos, pels vermellosos...
Aaahhh!!! ...una opressió molt forta al pit, indica l'hora de tornada, és hora de tornar a casa, de tornar al quadre, segueix sent un presoner de tela i pintura. Tot tiba, torna la quietud en el quadre, i el murmuri constant a fora, el museu s'omple de crítiques constants.
Així, dia rere dia, nit rere nit...
Només una esperança, una joveneta, que desgasta les tardes, observant-lo, sense dir res, ni una sola paraula, ni una sola crítica.
"Tindrà mai, però... una frase amable per mi?"
FI.
16 de gener del 2008
El nan roig.
Nena: -Petit, petit, vine aquí!
Nan: -$%&#!?
PLAFFFF! PLAFFFF!
Nena: -Buahhh! buuaaahhh!!
Nan: -Vols deixar de plorar neneta estúpida!!
Nena: -Snifff!! snifff!!
Nan: -A veure si tens una mica més de respecte!! A mi!! Cridar-me com un si fos un gosset, tu no saps qui sóc, oi?
Nena: -Un follet de color vermell molt lleig i malcarat!!
Nan: -Redeus de criatura!!! a la foguera t'hauria de fotre nena malcriada i repel•lent!!
Nena: -Mira que ets raret, tots els follets són verds i alegres, i en canvi tu ets més vermellot que un pebrot i més malhumorat que un gos lligat.
Nan: -Recollons!!! ...i no calla!! Això és perquè sóc un nan, i no un follet, maleïdes llegendes!!!
El nan es va girar d’una revolada i va començar a caminar, allunyant-se de la nena. Aquesta enlloc de quedar-se quieta on era, va començar a caminar seguint l’estrafolari nan. El nan una mica inquiet, anava accelerant la marxa, però la noieta descarada li seguia el ritme, per ràpid que fos aquest.
Després d’una bona estona, el nan es va asseure en un lateral del camí, sobre unes roques no gaire altes. La neneta, com no, el va seguir i es va asseure recolzant-se en un arbre molt proper on era el nan.
El nan una mica fastiguejat va dir: -Es pot saber perquè em segueixes? És que ja no plores?
Nena: -No, ja no!! I et segueixo perquè vull veure com fas màgia.
Nan: -I a tu qui t’ha dit que faig màgia?
Nena: -Tots els follets fan màgia.
Nan: -Però ja t’he dit que jo no sóc un follet.
Nena: -Però segur que saps fer màgia.
Nan: -Hahaha!! si encara resultarà que ets una nena encantadora!
Nena: -Però en saps o no?
Nan: -Jo no en diria màgia, però sí, es pot dir que tinc un do. Tinc l’habilitat de motllurar els somnis.
Nena: -Així pots crear somnis?
Nan: -No, crear-los no, només si es tenen puc adornar-los una mica, així si veig que un somni, és més aviat un malson puc arreglar-lo.
Nena: -Doncs jo voldria que en el meu pròxim somni, hi sortís un animaló inventat i ben tendre.
Nan: -No, no ho faré. Ho tinc prohibit, només ho puc fer en casos molt delicats.
Nena: -Va!!! Això vol dir que no en saps.
La noia es va aixecar d’una revolada, i se’n va anar camí enllà d’on havia vingut. Llavors va ser el nan qui la va seguir, dient-li que si i donant-li mils exemples de les seves virtuts. Amb tot això van arribar al poble. Van passar per un parell o tres de carrers deserts però ben amples, que els van dur just a la plaça del poble. Allà la nena va seure en un banc, i mirant-se al nan de fit a fit li va dir: -Ara m’ho pots demostrar!!
Nan: -I com vols que ho faci?
Nena: -Doncs perquè m’estiraré aquí i dormiré una estoneta.
Nan: Bé però serà curtet el somni.
El nan va treure un puny ple de pols d’una de les saques que portava penjades, va obrir la mà i va bufar per escampar la pols màgica. Llavors la nena es va estirar en el banc de pedra que hi havia al costat del gran safareig central i de seguida es va quedar dormida. El nan no mentia, així que la noieta, va tenir el seu somni, al cap d’una hora aproximadament, es va despertar i va començar a abraça el nan i explicar-li tot, tot i que aquest ja sabia tota la història evidentment, l’havia creat ell.
Nena: -És veritat, ets màgic!
Nan: -Gràcies!! Però no hi ha per tant!!
Nena: -I series capaç de preparar un somni etern de felicitat i joia.
Nan: -I tant que sí!
Nena: -No m’ho crec, és massa difícil.
Nan: -Recoi de nena!! No hi ha res massa díficil, ja ho veuràs estirat.
Així que es va estirar, el nan la va empolsegar, i li va crear el millor dels somnis, la veritat, és que estava orgullós, mai hagués dit, que ell tant esquerp com era pogués haver pensat en aquelles meravelles.
La nena estava estirada al banc, sense moure’s, quan va passar el forner del poble, que es va quedar palplantat uns instants, i de sobte es va posar a cridar: la mor!!! la mor!!! el nan ha mor la Marga!! pobreta meva!!. Tot el poble va sortir a la plaça, mentre el nan ja corria cap el bosc, de seguida es van sentir crits de: Atrapeu al nan!! Assassí!!!. I una multitud es va dirigir cap al bosc amb tot tipus d’eina que es pogués fer servir d’arma, però no el van poder atrapar.
Des d’aquell dia, es van acabar els somnis en aquell poble, i mai es va saber res més del nan, si era viu, mort o havia fugit, ell i les seves saques plenes de pols màgica. Mentre que la Marga, la van posar en un sepulcre de cristall, perquè pogués dormir tota l’eternitat, ja que el metge va dir que era viva, ja que el seu cor, no havia parat de bategar ni un segon.
Fi.
Nan: -$%&#!?
PLAFFFF! PLAFFFF!
Nena: -Buahhh! buuaaahhh!!
Nan: -Vols deixar de plorar neneta estúpida!!
Nena: -Snifff!! snifff!!
Nan: -A veure si tens una mica més de respecte!! A mi!! Cridar-me com un si fos un gosset, tu no saps qui sóc, oi?
Nena: -Un follet de color vermell molt lleig i malcarat!!
Nan: -Redeus de criatura!!! a la foguera t'hauria de fotre nena malcriada i repel•lent!!
Nena: -Mira que ets raret, tots els follets són verds i alegres, i en canvi tu ets més vermellot que un pebrot i més malhumorat que un gos lligat.
Nan: -Recollons!!! ...i no calla!! Això és perquè sóc un nan, i no un follet, maleïdes llegendes!!!
El nan es va girar d’una revolada i va començar a caminar, allunyant-se de la nena. Aquesta enlloc de quedar-se quieta on era, va començar a caminar seguint l’estrafolari nan. El nan una mica inquiet, anava accelerant la marxa, però la noieta descarada li seguia el ritme, per ràpid que fos aquest.
Després d’una bona estona, el nan es va asseure en un lateral del camí, sobre unes roques no gaire altes. La neneta, com no, el va seguir i es va asseure recolzant-se en un arbre molt proper on era el nan.
El nan una mica fastiguejat va dir: -Es pot saber perquè em segueixes? És que ja no plores?
Nena: -No, ja no!! I et segueixo perquè vull veure com fas màgia.
Nan: -I a tu qui t’ha dit que faig màgia?
Nena: -Tots els follets fan màgia.
Nan: -Però ja t’he dit que jo no sóc un follet.
Nena: -Però segur que saps fer màgia.
Nan: -Hahaha!! si encara resultarà que ets una nena encantadora!
Nena: -Però en saps o no?
Nan: -Jo no en diria màgia, però sí, es pot dir que tinc un do. Tinc l’habilitat de motllurar els somnis.
Nena: -Així pots crear somnis?
Nan: -No, crear-los no, només si es tenen puc adornar-los una mica, així si veig que un somni, és més aviat un malson puc arreglar-lo.
Nena: -Doncs jo voldria que en el meu pròxim somni, hi sortís un animaló inventat i ben tendre.
Nan: -No, no ho faré. Ho tinc prohibit, només ho puc fer en casos molt delicats.
Nena: -Va!!! Això vol dir que no en saps.
La noia es va aixecar d’una revolada, i se’n va anar camí enllà d’on havia vingut. Llavors va ser el nan qui la va seguir, dient-li que si i donant-li mils exemples de les seves virtuts. Amb tot això van arribar al poble. Van passar per un parell o tres de carrers deserts però ben amples, que els van dur just a la plaça del poble. Allà la nena va seure en un banc, i mirant-se al nan de fit a fit li va dir: -Ara m’ho pots demostrar!!
Nan: -I com vols que ho faci?
Nena: -Doncs perquè m’estiraré aquí i dormiré una estoneta.
Nan: Bé però serà curtet el somni.
El nan va treure un puny ple de pols d’una de les saques que portava penjades, va obrir la mà i va bufar per escampar la pols màgica. Llavors la nena es va estirar en el banc de pedra que hi havia al costat del gran safareig central i de seguida es va quedar dormida. El nan no mentia, així que la noieta, va tenir el seu somni, al cap d’una hora aproximadament, es va despertar i va començar a abraça el nan i explicar-li tot, tot i que aquest ja sabia tota la història evidentment, l’havia creat ell.
Nena: -És veritat, ets màgic!
Nan: -Gràcies!! Però no hi ha per tant!!
Nena: -I series capaç de preparar un somni etern de felicitat i joia.
Nan: -I tant que sí!
Nena: -No m’ho crec, és massa difícil.
Nan: -Recoi de nena!! No hi ha res massa díficil, ja ho veuràs estirat.
Així que es va estirar, el nan la va empolsegar, i li va crear el millor dels somnis, la veritat, és que estava orgullós, mai hagués dit, que ell tant esquerp com era pogués haver pensat en aquelles meravelles.
La nena estava estirada al banc, sense moure’s, quan va passar el forner del poble, que es va quedar palplantat uns instants, i de sobte es va posar a cridar: la mor!!! la mor!!! el nan ha mor la Marga!! pobreta meva!!. Tot el poble va sortir a la plaça, mentre el nan ja corria cap el bosc, de seguida es van sentir crits de: Atrapeu al nan!! Assassí!!!. I una multitud es va dirigir cap al bosc amb tot tipus d’eina que es pogués fer servir d’arma, però no el van poder atrapar.
Des d’aquell dia, es van acabar els somnis en aquell poble, i mai es va saber res més del nan, si era viu, mort o havia fugit, ell i les seves saques plenes de pols màgica. Mentre que la Marga, la van posar en un sepulcre de cristall, perquè pogués dormir tota l’eternitat, ja que el metge va dir que era viva, ja que el seu cor, no havia parat de bategar ni un segon.
Fi.
12 de gener del 2008
Atrapat
Nota: Aquest escrit estava mig preparat abans de marxar a Amsterdam, però amb el blocaire invisible, el viatge i les festes, doncs no l'havia publicat, i després ja no em va semblar adequat, però suposo que si ara veig les coses amb més optimisme, potser és per l'energia i la determinació que vaig mostrar al final de l'escrit, per això m'he decidit a publicar-lo, potser també donarà ànims a qui necessiti una empenteta.
Preparant el 2008.
Una petita crítica, a la vida en general. Una gran lluita interna. I alguns bons propòsits, per al nou any que comença.
Preparant el 2008.
Una petita crítica, a la vida en general. Una gran lluita interna. I alguns bons propòsits, per al nou any que comença.
Imatge d'una tal Jenedy Paige.Espero que em perdoni per utilitzar el seu art.
Atrapat
Sóc una ombra del que era…
Sóc un presoner del que sóc...
Sóc una nosa del que vull ser...
Aiiiii!
M’he clavat la ploma estilogràfica.
Me l’he clavat directe al cor.
La sang regalima en la punta.
L’espolso delicadament.
Que només en quedi la suficient per poder escriure.
El que he d’escriure, només es pot fer amb sang.
Amb sang pura.
La que brolla del meu cor.
Els dits es mouen i la mà els segueix.
La paret blanca, és plena de taques vermelles.
Però es pot llegir alguna cosa.
No és el que estava pensant.
No és el que volia dir.
Però les extremitats... no m’han fet cas.
He escrit... Han escrit... ATRAPAT.
Cloc!
Caic a terra.
Inconscient.
Sense forces.
Sense esperances.
Sense vida.
...
No sóc pas mort.
Això no acaba aquí.
M’aixeco.
Les meves mans esborren el que han escrit.
La paret és un gran mural vermell.
No s’hi pot llegir res.
Tot és confós, abstracte.
Que es prepari el món.
Perquè no em coneix.
Mil vegades em doblegarà la vida.
Però mil UNA vegades, no em podrà tòrcer.
Estic preparat per afrontar qualsevol cosa.
No sóc una ombra del que era…
No sóc un presoner del que sóc...
No sóc una nosa del que vull ser...
NO EM DEIXARÉ ATRAPAR!
10 de gener del 2008
Foradet al passat.
Hola!! Com que veig que la majoria no teniu gaire temps per llegir contes llargs com el de l'últim post, i seguint una mig proposta de la Boira, aprofito per sortir una miqueta de l'anonimat, aquí us deixo algunes fotos del meu passat, i si us porteu bé, potser en trobaré alguna més ;b
4 de gener del 2008
3 mesos
Avui aquests forats fan 3 mesos, i volia celebra-ho amb vosaltres, que mica a mica els aneu omplint d'il·lusió, saviesa, companyia, esperança, diversió i moltes més coses.
Ja ho sé no tinc espera a fer l'anyet, però és que encara queda molt!!
Per celebrar-ho, publico en format d'índex el meu conte, més conte, per dimensions, temps i esforç... Així de pas facilitaré la seva lectura per apartats :D
Gràcies per ser aquí!
I donarem una mica de color, amb un treball manual de quan era petitet, que l'altre dia el mirava, el volia penjar, però no hi tenia cabuda per un post ell solet jeje així que em sembla que aquí encaixa una mica, potser per la semblança de la noia, amb la Gwen que jo imagino, o potser per l'amor impossible, àngels i dimonis, gats i rates o gates i ratolins, qui sap ;P
Ja ho sé no tinc espera a fer l'anyet, però és que encara queda molt!!
Per celebrar-ho, publico en format d'índex el meu conte, més conte, per dimensions, temps i esforç... Així de pas facilitaré la seva lectura per apartats :D
Gràcies per ser aquí!
- El nacimiento de la luz I
- El nacimiento de la luz II
- El nacimiento de la luz III
- El nacimiento de la luz IV
- El nacimiento de la luz V
- El nacimiento de la luz VI
I donarem una mica de color, amb un treball manual de quan era petitet, que l'altre dia el mirava, el volia penjar, però no hi tenia cabuda per un post ell solet jeje així que em sembla que aquí encaixa una mica, potser per la semblança de la noia, amb la Gwen que jo imagino, o potser per l'amor impossible, àngels i dimonis, gats i rates o gates i ratolins, qui sap ;P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
